GALERES

És el meu marisc preferit, la galera. Des de principis de febrer fins a meitat de març és quan més plenes estan, i es poden trobar amb facilitat a qualsevol peixateria si no hi ha hagut temporal de mar els dies abans.
Força menyspreades -en especial en comparació a la sobrevalorada gamba-, això ha fet que el seu preu habitualment no passi dels 10 euros el quilo, i per tant es posen a l’abast de tothom.
Bullides, deixen un gust exquisit a l’arròs o a la sopa, i a la planxa són un àpat fabulós. Jo en vaig fer aquest cap de setmana passat, passades per la planxa i amb una mica de llimona i sal.
L’únic que cal tenir en compte a l’hora de xuclar-les –mai s’han de pelar, sempre xuclar o mastegar- és fer-ho en el sentit de les espines que hi a banda i banda de la closca, per tal de no punxar-se; és a dir, des del cap en direcció a la cua, que curiosament s’assembla també a un cap, amb dues boniques taques que imiten els ulls.
Si les voleu fer amb arròs, només cal que les sofregiu una mica abans d’afegir l’aigua per que bulli tot plegat, i a l’hora de servir, ni se us passi pel cap llençar-les: si no voleu barrejar-les amb l’arròs, poseu-les a taula en un plat apart, i xucleu i mastegueu i fruiu del millor marisc mediterrani.
Si teniu una mica de sort, entre les que heu comprat en trobareu algunes que tenen a l’interior una mena de columna carnosa i de color ataronjat que les travessa de part a part: això té un sabor boníssim, i en canvi molta gent ho rebutja i fins i tot quan les veu amb aquesta pigmentació a la peixateria, no les vol.