16 de març de 2010

POSTALS DE SYLDAVIE



La temptació és massa forta, i a la que un tira la primera pedra, els demés el seguim: un lloc imaginari -o persona, animal, planta o objecte- traspassa la barrera que separa la ficció de la realitat quan esdevé referent d’un col·lectiu.
Així passa amb Sildàvia, el regne del pelicà negre, i en menor mesura amb Bordúria, llocs on es desenvolupa la major part d’El ceptre d’Ottokar, una aventura de Tintin publicada per primer cop a finals dels anys 30.
La pregunta sobre la possible existència d’aquest país em va passar pel cap quan, en consultar la Guía de lugares imaginarios d’A. Manguel i G. Guadalupi publicada l’any 1980, vaig comprovar que no hi havia cap entrada que fes referència, ergo aplicant una reductio ad absurdum, si allà no hi és vol dir que sí que existeix o havia existit. És clar que simplement podria tractar-se d’una omissió, cosa bastant freqüent quan es tracta d’un lloc de tebeo.
Però el primer pas ja l’havia donat i ara no podia parar, així que vaig consultar la mastodòntica Bande Desinée: lieux de référence de l’erudit N. Garbal i vaig trobar unes quantes cites de llibres que parlaven sobre Sildàvia i també sobre Bordúria. Vaig anotar les referències bibliogràfiques i les vaig conservar per quan anés a Perpinyà provar sort. Allà, a la llibreria Torcatis vaig trobar el que cercava, ja que encara que cap dels títols que jo duia anotats estava a la venda –lògic, tots eren molt antics-, el propietari M. Martínez –persona molt amable i que parla un català fluït, ja que és fill d’emigrants lleidatans- en tenia uns quants a la seua col·lecció particular.
I aquí ve el més sorprenent de tot: l’amic Martínez en va mostrar un atlas, publicat l’any 1910 –molt abans que Hergé dibuixés les aventures de Tintin-, on apareixia Syldàvia, un petit país situat als Balcans, tot i que no vam saber trobar Bordúria.
He anat recollint informació d’aquí i d’allà sobre el tema i n’he trobat a cabassos, molta cosa inventada i alguna que presenta trets de ser real.
De tot el que hi ha ara mateix disponible, recomano especialment Carnets de Syldavie, de Jacques Hiron, publicat l’any 2009 per Mosquito. I presento la meua particular contribució a la descoberta del mite sildau, que consta de dues úniques peces, ambdues adquirides al mercat de Sant Antoni de Barcelona ja fa bastants anys: un cromo de la col·lecció Banderas y escudos del mundo, d’Editorial Maga, sense data de publicació, i el número 62 de la revista ALGO, corresponent al 31 de maig de 1930; en aquest, a més de la portada, dibuixada per l’habitual Bocquet i on es pot veure un dels edificis més representatius de Sildàvia, s’ofereix un reportatge de dues pàgines on diu poca cosa més que generalitats sobre el país, però suficient per a un cercador de ficcions com jo.
Espero que si algun lector d’aquest post té la sort de posseir algun objecte similar, s’animi a mostrar en públic les seues troballes sobre aquest país que potser va existir ara fa ja gairebé un segle.
Per acabar, un vídeo del youtube on es pot escoltar la interpretació de l’himne nacional de Sildàvia, i on el blocaire sagaç podrà descobrir algunes coses francament reveladores.

33 comentaris:

  1. M'he quedat de pedra... Juraria que la muntanya syldava del Bocquet és la Tossa d'Alp vista des de l'Hospitalet de Roca Sansa (ara conegut com la boca sud del Túnel del Cadí). Em nego a treure'n conclusions... ¿En realitat, Syldàvia és un regne situat a l'Alt Berguedà??

    ResponElimina
  2. Et buscava dintre del concert, però no t'he vist! ;-)

    ResponElimina
  3. Leb, m'he quedat de pedra. Potser la història d'Europa no va ser tal com ens l'havien explicada. Continua investigant, això és un filó.

    ResponElimina
  4. Fascinant! Això no ho expliquen a l'escola...

    ResponElimina
  5. Jo la única referència de Sildavia que tinc és la d'una cançó del grup La Unión
    "El tiempo pasa tan despacio en Sildaviaaaa..."
    http://www.youtube.com/watch?v=Ayn-2oXYQgU

    ResponElimina
  6. m'espero al vespre, que l'himne no me'l vull perdre :)

    ResponElimina
  7. És realment sorprenent que aparegui el nom de Sildàvia a l'atlas de 1910, però igual de sorprenent és la portada de l'ALGO de 1930 ja que la història de Tintín es va publicar el 1939 i desfà les hipòtesis sobre l'origen del nom. Per un costat, la que publica Michael Farr sobre l'aparició dels noms ficticis de Sildàvia i Bordúria en un article de 1937 publicat al British Journal of Psichology i que Hergé potser va llegir, l'altra es que Sildàvia és un anagrama inventat per Hergé format per TranSILvània i MolDÀVIA dues regions de Romania. L'ambientació de la història sembla absolutament balcànica, la bandera del pelicà s'assembla molt a la d'Albània, també com va vestida la gent i la presència de minarets apunten cap aquí, però si un mira la vinyeta de l'aterratge del coet a En caminat d'amunt la lluna, es por veure què aterra a l'Europa central aproximadament a l'alçada de la República Txeca.

    ResponElimina
  8. Amb tanta erudició no em veig capaç de fer cap comentari.
    Però si que m'encantaria viatjar a Sildàvia amb un entès com tu!

    ResponElimina
  9. Carme J, a Sildàvia no ho sé, però a Sylvània la ciutat imaginaria de la pel·lícula dels germans Marx "Sopa de ganso" si que hi podem anar, ja que la imatge que surt d'aquesta ciutat a la pel·li, és una foto del poble granadí de Loja, d'on és originari el pare de la Mari Carmen.

    ResponElimina
  10. Fet Carles, anem'hi doncs! Perquè a Sildavia molt em temo que em quedaré amb les ganes!

    ResponElimina
  11. Girbén: fred, fred, fred... de la Tossa d'Alp res de res, fixa't bé.

    ResponElimina
  12. Galderich, hagués donat una fortuna per estar-hi!

    ResponElimina
  13. Allau, el problema d'aquests països minúsculs és que van ser ràpidament fagocitats per les grans potències d'Europa central. I ves a saber si en realitat Sildàvia va arribar a tenir mai la categoria d'estat, sinó que simplement era una part d'un estat més gran, amb una mena d'autonomia pròpia (a què em sona això?)

    ResponElimina
  14. SM, igual ho explicaven a l'escola... fa un segle!

    ResponElimina
  15. Llum, sabia d'avantmà que una melòmana com tu coneixia aquesta cançó ;)

    ResponElimina
  16. Carles, jo també penso, com tu, que Sildàvia devia desapareixer fagocitada per l'antiga Txecoslovàquia. I ara mateix, amb el garbuix que hi ha allà, resulta força difícil saber on deue parar el ceptre i tota la pesca.

    ResponElimina
  17. Carme, seria el viatge de la meua vida, anar a Sildàvia i a més amb tu! Fins i tot podíem establir-nos allà i provar fortuna, tu podries fer de minyona i jo de mosso de peu... El problema, ara mateix, és que abans de fer tot això, cal localitzar on és Sildàvia (poca cosa, ja veus...)

    ResponElimina
  18. Carles, t'ho juro que quan escoltava l'himne de Sildàvia tota l'estona em venia al cap Sopa de Ganso, ja que m'enrecordava de l'himne de Libertònia/Freedònia: "Fre, Fre, Fredònia!", que canten cada cop que es pensen que el primer ministre Groucho ha arribat. El mundo és un panyiuelo... I per cert, si t'emportes les dues Carmes a Loja, que no et passi res, haw, haw (en realitat, és enveja: jo també vull anarrr!)

    ResponElimina
  19. Us heu fixat que a Sildavia també tenen una Estrellita Castro molt refetona?
    Peineta,mantilla i el recaragol del front. .. .o potser es Loja?

    ResponElimina
  20. Bamboo, no t'en fotis del vestit tradicional sildau, un respecte.

    ResponElimina
  21. Leblansky, ara només ens queda organitzar una excursió a Sildàvia. M'hi apunto ara mateix.

    ResponElimina
  22. mare meva! quin escàndol! la reina és una plebea! on va amb aquesta bossa de mà de color marró! una reina de debò MAI duu bossa de mà a l'òpera, i si la duu mai de la vida ALLÒ!!! la música? doncs ni me'n recordo, encara estic en estat de shock! una bossa de mà quadrada de color marró! :(

    ResponElimina
  23. Proves per la defensa:

    http://syldavianchronicle.blogspot.com/

    I una pausa per la publicitat:

    http://siguealconejoblanco.com/comics/2010/02/camiseta-de-syldavia/

    ResponElimina
  24. Ara mateix em poso a remenar i buscar, perquè aquesta és una gran proposta. Justament fa dos dies vaig passar una peli de Tintin als alumnes, amb l'excusa de l'Any de l'Astronomia: en Tintín viatja cap a la Lluna des de l'aeròdrom de Sildàvia...!

    ResponElimina
  25. A la segona, subtilment, s'ha colat Alícia (what else?)

    ResponElimina
  26. Ernesto, això està fent. Obrim el període de preinscripcions, i podem aprofitar la caravana dels apòstates que estaves montant. Caldrà potser un intèrpret...

    ResponElimina
  27. Clídice, em faras tornar a veure el vídeo, que ni m'havia fixat en això de la bossa marró. Punyetera, mira que n'hi havien de coses per fixar-se, i tu vas i t'hi poses a criticar la bossa de mà marró ;)

    ResponElimina
  28. Allau, no tenia cap dubte que si algú podia trobar un enllaç, aquest eres tu. Gràcies per la referència, ara caldrà refrescar el meu anglès, buf!

    ResponElimina
  29. Lluís, confio en que puguis aportar alguna prova que ajudi a fer una mica de llum en aquest estrany afer Tornasol, ui perdò, volia dir en aquest estrany afer de Sildàvia.

    ResponElimina
  30. Allau, Alícia has dit? No m'ho puc creure...

    ResponElimina
  31. La tipografia sempre és important. No tan sols diu coses sinó que, sovint, amaga secrets inconfessables.

    ResponElimina