11 de març de 2010

LA CARMEN DE SIMENON

Sembla ser que dir d’una dona que és una Carme és dir moltes coses d’ella, però depenent de la Carme a la qual ens referim, el significat varia i molt.
D’entre les diverses que em venen al cap –la de Mérimée i Bizet, la de Pichard, la de España- n’hi ha una que em sembla especialment divertida pel que fa a la seua descripció, i és la que Georges Simenon posa en boca del comissari Maigret quan aquest es vol referir a una dona amb caràcter fort.
He seleccionat alguns fragments de la novel·la La primera investigació de Maigret, on un dels personatges és un flautista molt bona persona però casat amb una dona que el comissari defineix com una Carmen. Referint-se a ella, diu:
“-Vostè l’ha vista?
-Ha passat per aquí mentre jo hi era a la porteria. Una morenassa corpulenta, de cuixes fermes i ulls espurnejants. Una espècie de Carmen. Sempre amb batí i sabatilles i voltant per les botigues del barri. Li agrada que li tirin les cartes i no para de cridar-li al seu marit. Diu la portera que fins i tot li pega... pobre home!”
I més endavant, quan el comissari es troba amb el flautista:
“Maigret el mirava sorprès, i no podia deixar de pensar en les pallisses que li devia de propinar aquella Carme.”
El dia que la dona del flautista va a veure’l actuar al club i es troba amb una noieta que a ella li sembla que se’l està mirant amb massa bons ulls, explica ell que “el primer que va fer la meua dona va ser arrancar-li el barret i després agafar-la pels cabells”.
I no contenta amb això, aquesta Carmen de Simenon porta la seua acció fins a l’extrem: “Després d’això, la meua dona em va portar a casa i em va guardar les sabates en un armari tancat amb clau, per tal que jo no pogués sortir”.

O sigui que quan diguin d’alguna dona que és una Carmen, caldrà demanar detalls.

21 comentaris:

  1. Si demà no veiem el post de música corresponent als divendres, haurem de demanar informació d'un tal Leblansky als serveis d'urgència hospitalaris.

    ResponElimina
  2. Mareta meua! Jo totes les Carmes que conec són molt dolces i tendres i simpàtiques. Carme, jo de tu faria la rebel·lió. Si vols t'ajudo!

    ResponElimina
  3. Uf, ara he fet un repàs de les que conec i... alguna deu ni do!

    ResponElimina
  4. Hips! Vinc de fotre'm uns lingotassos... bé, tot... tot un flascó d'Aigua del Carme... Hips!
    Recoi amb la Carme, si n'arriba a ser de forta!

    ResponElimina
  5. ja ja ja... he passat el post a les Carmes que coneixo.... i que elles decideixin com actuar!!!!!

    ResponElimina
  6. Vinc d'una família amb un trio de Carmes, totes ben diferents, però cap amb un caràcter massa fort (tossudes sí, la veritat, no us voldria enganyar més del necessari).
    Això sí, quan fem (fèiem) pinya el nostre lema era: "És cosa de Carmes".
    I tu, com ho veus, Carme? Ja saps que pots comptar amb mi de totes totes!!!

    ResponElimina
  7. no siguis dolentot :) si no vaig errada carmen en llatí vol dir "cançó" i això és ben bonic :)

    ResponElimina
  8. Personatge literari o literal amb qui cal anar molt en compte i a l'home que li toca una, que es calci! Be. . .si pot!

    Pel que veig n'hi ha molt de voluntariat per a unir-se en pro de les Carmes, m'afegeixo i si es tracta de donar canya. . .Qui millor que una servidora?

    ResponElimina
  9. Ernesto, que ni soc flautista ni la Carme que jo conec té res a verue amb aquesta del Simenon!

    ResponElimina
  10. Galderich, insisteixo: jo pretenia parlar del Simenon i del model de dona que ell denomina Carme, i no de mi!

    ResponElimina
  11. Llum, la Carme que jo millor coneixo és dolça, tendra i simpàtica!

    ResponElimina
  12. Benvinguda, jomateixa.
    Al menys, veig que tu has entés de què anava el post :)

    ResponElimina
  13. Ei, Girbén, d'aquesta Carme ja no m'en recordava. I tens raó que era cosa forta, diria que superava el 50 % d'alcohol, impressionant!

    ResponElimina
  14. Criticartt, a veure per on surten les teues Carmes...

    ResponElimina
  15. Mari Carmen, pel que expliques, cap de les teues Carmes eren com les del Simenon... per sort per als varons de la família!

    ResponElimina
  16. Clídice, insisteixo one more time: que jo volia parlar dels estereotips i del nom que els hi posen!

    ResponElimina
  17. Bamboo, només faltaves tu -observa la prímula rima (ei, que ho he tornat a fer, haw, haw!)

    ResponElimina
  18. Amb totes aquestes mostres de solidaritat, que m'han encantat, crec que al pobre flautista també li hauria tocat respondre el mateix!

    Quan aviat surti la foto d'en Leblansky descalç, sense bambes, ja sabreu tothom què és el ha passat.

    ResponElimina