La neu no ha desaparegut del meu jardí, i encara és abundant a la part on quasi no li dona el sol. Aquest diumenge passat, aprofitant el bon temps, vaig convidar a la Carme a un aperitiu, i mentre el preparava, vaig refrescar l’ampolla de Martini i les copes directament a la neu, d’on vaig agafar també els glaçons. Tot té la seua part positiva.
Cada dia t'estàs sofisticant més. Ara ja tens glaçons de collita pròpia. Ha,ha,ha
ResponEliminaaixò ja és de "Lansky, Leb Lansky - i encengué el motor del seu Aston Martin i desaparegué en la nit." :P si ej keeee :)
ResponEliminaGenial, com sempre. Em sembla que faré un grup de fans de Leblansky al facebook ( si és que no el tens encara:D). Quina sort que tens Carme de prendre un on the rocks autèntic!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo estic jo del tot segur que aquesta sigui la millor manera de preparar un martini, malgrat el romanticisme (si estàs fent un aperitiu de martini amb gel has d'usar un vas llarg, si estàs fent un Dry Martini el Martini ha d'estar a temperatura ambient...). Però bé, guanyes punts per l'escenografia.
ResponEliminaCrec que, en la petita història dels grans beuratges, la invenció de l'Snow Martini esdevindrà un rellevant capítol (i la llei de la temperatura ambient ningú pot dir que la traïssis).
ResponEliminaJo prefereixo un bon aperitiu prenent el solet. L'escenografia és fotogènica, però si es conserva la neu vol dir que molt bé no s'hi està...
ResponEliminaAu, Leblansky, confessa. Quan t'han pagat els de Martini per fer aquest anunci?
ResponEliminaBuuuff, ara vas de "chico Martini"? . . .ei, que veig!. . .les canyes del fons son de bambú,oi?
ResponEliminaDe sobte t'has convertit en el meu heroi!
Veus com jo també se fer alguna prímula-rima!
Compte, Leb, amb els Martini on the rocks, així comencen els refredats. Cuida't ;p
ResponEliminaHaw, haw, bona aquesta, Ernesto: collita pròpia del 2010!
ResponEliminaClídice, encara m'estic partint de riure amb això de Lansky, Leb Lansky, haw, haw, haw!
ResponEliminaLlum, em seguirien, segur, però a tirar-me tomàquets, ha,w haw!
ResponEliminaSM, veig que la teua sapiència coctelera és gran, o sigui que tens reservada la plaça de barman per a la gran trobada blocaire.
ResponEliminaGirbén, m'agrada això del snow martini, què et sembla si ho patentem?
ResponEliminaGalderich, i tu ets qui proposes fer la trobada d'aquí a un mes?
ResponEliminaMari Carmen, doncs un toc propagandístic -a contracor meu- sí que té la foto. I si la venem al senyor Martini?
ResponEliminaBona observadora, Bamboo: al fons hi ha canyes de bambú pintades de coloraines.¨Tinc bambú del gran i del nan, del de 30 cm.
ResponEliminaAllau, ja m'ha fet efecte l'ibuprofeno i m'ha passat el maldecap que tenia. De vegades, les converses amb la gent il·lustrada esdevenen curatives, i jo avui n'he tingut una de ben interessant.
ResponEliminaQuina bona idea! Ho tindré en compte per la pròxima nevada...
ResponEliminaHola de nou, m (m'havies descolocat amb el canvi de nom, però t'he trobat). Això de la neu és que em va arribar a agobiar tant, que vaig haver de trobar-li alguna gràcia. Saps que ara mateix encara em queda neu? Però ara està esponjosa, com un merengue, i dona gust premer-la amb els dits.
ResponElimina