8 de març de 2010

VIDAS EJEMPLARES (22): CIGRONET LEBLANSKY ARRIBA A BARCELONA


Quan en Cigronet Leblansky va marxar a Barcelona a cercar feina, els seus pares el van avisar del que es podria trobar allà, del que no hi trobaria, i de l’estranya forma de parlar d’aquella gent del nord.
-Cigronet, fill, que allà la gent no agrana mai, només escombra –li va avisar el seu pare.
-I no hi ha xics ni xiques, sinó nois i noies –va continuar sa mare.
-I quan et sembli que un senyor té nom de fruita, no t’ho pensis pas, que en realitat es diu Pere, però ells no fan la e com nosaltres.
-I d’eixir, res de res, que a Barcelona la gent només sap sortir.
-I no li diguis mai a una dona que té un forat a les calces, que allà diuen calces a una altra cosa, i a les calces els hi diuen mitges.
I moltes més coses que li van ensenyar els seus pares, i així, pensant-se que ja anava ben preparat, en Cigronet Leblansky se’n va anar a viure a la capital del Principat.
I al poc tems d’estar allà, va pensar fer un bon àpat cuinant el seu plat preferit: amanida russa. I content i feliç anà a la botiga de fruites i verdures, i va demanar els ingredients que necessitava. I seguint els consells dels seus pares, no va demanar creïlles, sinó patates, i li les van servir; ni va demanar bajoques, sinó mongeta tendra, i el van entendre molt bé. Tot cofoi, Cigronet Leblansky pensà que això era més senzill del que s’havia pensat, i aleshores demanà l’últim ingredient vegetal de l’amanida russa.
-També voldria un quilo de carlotes –digué, mirant un cistell plenet a vessar d’aquella hortalissa.
El venedor va fer una mirada com de no entendre’l, però va reaccionar ràpid.
-Esperis un moment, que ara sortirà la meva filla a servir-li.
Cigronet Leblansky no entenia massa bé el motiu d’allò, ja que no n’hi havia cap client més a la botiga, però s’esperà pacientment, i quan sortí la noia va tornar a demanar el que necessitava.
-Voldria un quilo de carlotes.
En sentir-lo, la noia va mirar el seu pare, i aquest li va picar l’ullet. Ella ho va tenir clar.
-Passis la setmana que ve –va dir-, que se’ns han acabat.
Cigronet Leblansky es va imaginar que aquelles boniques carlotes que veia devien estar reservades, i se’n va tornar a casa sense poder fer el seu àpat preferit.
Quan la setmana següent va anar de nou a fer la compra, es va posar davant d’un enorme cistell de carlotes, i en va tornar a demanar.
-Voldria un quilo de carlotes.
I de nou el venedor va fer sortir a la seua filla, i aquesta li va dir que en aquell mateix moment no en tenien, però que aviat en tornarien a portar.
Molest, Cigronet Leblansky va decidir canviar de botiga, i va entrar a una altra d’un carrer més enllà on hi havia carlotes per donar i vendre, i va tornar a posar el seu somriure simpàtic, i va deixar anar amb veu clara la seua demanda.
-Voldria un quilo de carlotes.
I aquest cop, el venedor encara el va deixar més descol·locat.
-D’aquestes coses no n’hem tingut mai, ni tan sols sé què són.
I aleshores, mentre pensava “Són bojos aquests barcelonins!”, en Cigronet Leblansky va demanar que li servissin un quilo d’allò que assenyalava amb el dit, i el venedor li va posar un quilo i cent grams de boniques carlotes, comentant-li que de pastanagues si que en solia tenir sempre.

14 comentaris:

  1. No hi ha res millor que assenyalar el que vols amb el dit. Aquest si que és un llenguatge entenedor i més en una Barcelona multicultural.

    ResponElimina
  2. I és que posar-li nom de dona a les hortalisses té delicte, eh?

    ResponElimina
  3. Carlotes, on vas a parar! De tota la vida se n’ha dit safarnòries.

    ResponElimina
  4. o carrotes, que tothom sap que són carrotes, o sanfranòries.

    Pasta què has dit?

    Estan bojos aquests de Barcelona :D

    pobret cigronet :)

    ResponElimina
  5. La de grans oportunitats, Leb, que vas deixar enrere al canviar calota per pastanaga.
    Potser ara series el responsable de la imatge gràfica del circuito Automovilístico de Valencia.

    ResponElimina
  6. Galderich, que si li claves mà a la fruita o la verdura, després et foten bronca.

    ResponElimina
  7. Ernesto, és que jo, en la meua ingenuitat de valencianet, em pensava que això de parlar la mateixa llengua no em portaria tantes complicacions, haw, haw!

    ResponElimina
  8. SM, la meua patètica etimologia casolana associa el dialectalisme "carlotes" amb el frances "carottes".

    ResponElimina
  9. Allau, tens raò, nosaltres també diem safamòria, encara que menys.

    ResponElimina
  10. Clídice, definitivament estan bojos aquests barcelonins, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Girbén, parlant seriosament, un xic de poble com jo el que volia era anar a la capital, i ja posats, no a la capital del PV, sinó a la dels PPCC.

    ResponElimina
  12. Carme, docns ja m'agradaria saber "viure del cuento", haw, haw!

    ResponElimina