És, de lluny, la persona més creativa que conec, en Miquel.
El meu amic dibuixa, escriu guions, fa programes de ràdio, elabora articles de premsa, pareix editorials independents i li treu punta al llapis i a moltes coses més desinteressadament, mentre es treu uns calerons treballant interessadament per a la Santa Mare Església. Perquè les seues creacions no tenen altra meta que deixar sortir els monstres que porta a dintre seu i escampar-los per tot arreu sense ànim de lucre.
Una de les seues darreres criatures, L’Etapa Groga, va recrear l’estrany fenomen de l’aburitat, donant a conèixer les terres de Berolaj i tot l’estrany misticisme que les envolta. L’Etapa Groga -que espero que algun dia resuciti- és del milloret que he vist i llegit des de fa temps en el terreny dels tebeos, o còmics, o com al Miquel li agrada dir, estàtica seqüencial. I ara la cosa apunta a superar aquell cim amb L’elaborat assassinat de la família Beihud, una estàtica seqüencial presentada en format bloc que es renova un parell de cops a al setmana, i que recupera el clàssic continuarà.
Miquel, estic impacient.
El meu amic dibuixa, escriu guions, fa programes de ràdio, elabora articles de premsa, pareix editorials independents i li treu punta al llapis i a moltes coses més desinteressadament, mentre es treu uns calerons treballant interessadament per a la Santa Mare Església. Perquè les seues creacions no tenen altra meta que deixar sortir els monstres que porta a dintre seu i escampar-los per tot arreu sense ànim de lucre.
Una de les seues darreres criatures, L’Etapa Groga, va recrear l’estrany fenomen de l’aburitat, donant a conèixer les terres de Berolaj i tot l’estrany misticisme que les envolta. L’Etapa Groga -que espero que algun dia resuciti- és del milloret que he vist i llegit des de fa temps en el terreny dels tebeos, o còmics, o com al Miquel li agrada dir, estàtica seqüencial. I ara la cosa apunta a superar aquell cim amb L’elaborat assassinat de la família Beihud, una estàtica seqüencial presentada en format bloc que es renova un parell de cops a al setmana, i que recupera el clàssic continuarà.
Miquel, estic impacient.
Jo també estic molt impacient per gaudir de la continuació d' aquesta estàtica seqüencial d'en Miquel.
ResponEliminaAra mateix vaig a llegir-ho!!! pel que dius segur que m'agrada!!! gràcies per les recomanacions
ResponEliminaCrec que el Miquel podria publicar l'Etapa Groga en forma de bloc. Seria una manera que aquella estàtica seqüencial no es perdés i tothom en pogués gaudir. Una obra mestra l'Etapa Groga i aquest elaborat assassinat de la família Beihud.
ResponEliminaBona recomanació!
Fabulosa, l'Etapa Groga. Estic amb el Galde: caldria rescatar-la en format blog. Seguirem amb interès el nou projecte del Miquel.
ResponEliminavaja! ara m'he quedat amb les ganes de veure-ho! :)
ResponEliminaNo coneixia la seva obra, però ara m'hi fixaré. Em sap greu dir-ho però el tema comics el tinc una mica abandonadet tot i que durant una època vaig ser una lectora voraç de Cairos, Viboras i coses d'aquestes. I també , és clar , quan era nena amb tots aquells meravellosos Din-Dans, Tbos, DDTs. Ah! quins temps aquells. Recordo que m'agradava posar-me malalta ( una mica només) perquè tenia un tiet que em comprava tots els que trobava al quiosc i me'ls portava. Allà sota la manta, arraulida,llegia compulsivament totes aquelles històries de Carpantas, Mortadelos, Hermanas Gilda, Rompetechos, Rigoberto Picaporte ( solterón de mucho porte), Zipis Zapes... En fí, Leb, sempre aconsegueixes tocar-me la fibra sensible.
ResponEliminaAlgun dia haurem de fer un estudi fonamentat sobre la correlació entre la lleu malaltia infantil i la lectura febril de TBO's (la Llum m'ha il·luminat).
ResponEliminaI això de l'etapa groga de l'electrificat Miquel sona encara millor que els períodes blau i rosa del Picasso!
Corro a dedicar-li una estona.
Jo aquestes coses per "entregues" m'impacienten (i a més, tan curtes!) M'apunto a l'agenda tornar-hi en uns mesos.
ResponEliminaErnesto, comentarem les jugades ;)
ResponEliminaCriticartt, segur que no et defraudarà, i això que només és el començament.
ResponEliminaGalderich i SM, estic d'acord amb la vostra proposta de re-edició virtual de l'EG, però caldrà convèncer al Miquel. Els artistes tenen això: que un cop que han acabat una obra, passen pàgina i no volen saber més d'ella, i aquest és el cas de l'EG.
ResponEliminaClídice, intentaré rescatar l'Etapa Groga. A mi també em faria il·lu una revisió, i qui sap si convencem al Miquel per fer una segona part.
ResponEliminaHe, he, Llum, a mi també em passava el mateix, però com que de nen vivia a Xàbia, el meu preferit era el Pumby.
ResponEliminaI què ven mis ojos? Lectora voraç de Cairo? Fantabulós, esperava cada principi de mes impacient per comprar cada nou número. Mítica!
Girbén, segur que una persona tan savia com tu devia de ser -i em jugo el que sigui a que encara ho ets- un gran lector de tebeos, si no, no s'explica.
ResponEliminaAllau, jo és que soc fan dels continuarà, encara que m'emprenya quan haig d'esperar massa i ja no me'n recordo de com anava la cosa.
ResponEliminaOh ! arribo a misses dites, no.. vull dir a Etapes Grogues acabades. Si el Creador Miquel(que canònic sona) no s'encoratja a fer-la en format blog amb tantes demandes, malament ho tenim !
ResponEliminaCarme, per aconseguir que en Miquel reposi l'EG caldrà posar un ciri a la verge -ups, no, que m'han dit que això és pecat!
ResponEliminaL'Etapa gRoga!...Com me l'estimo..snif. És possible que passat l'estiu...finals de setembre, començaments d'octubre...Quan tingui l'assassinat ben encarrilat. Moltes gràcies a tots!
ResponElimina