10 de març de 2010

ESQUIMAL D'OPERETA


Dilluns passat va caure una bona nevada i va quallar força, però curiosament, i com altres vegades ha passat, el recipient de ceràmica que tinc al jardí i que fa la funció de bany per a ocells va quedar lliure de neu.
Sempre que el veig així em recorda aquelles imatges del tebeo on es veia un esquimal pescant per un forat que havia fet al gel amb una serra de mà.
I aquest cop em vaig decidir a pescar jo també, ni que fos per posar a la fotografia, així que em vaig confeccionar una canya amb bambú, li vaig posar cordill, i me’n vaig a anar al jardí disposat a trobar petroli en un llum.
Ep, sembla que han picat!

I és un peix ben gros! El faré avui per sopar, ben rostidet a la planxa.

32 comentaris:

  1. Amb aquest peix en tindrem per tots. Convida'ns a sopar peix al forn, amb unes bones creilles i carlotes.

    ResponElimina
  2. Són tres quarts de nou del matí i ja m'estàs fent riure. Tens un do, Leb!

    ResponElimina
  3. On dius que és el sopar LEb?
    Bona foto, sí senyor. Un moment així es mereix ser immortalitzat ...

    ResponElimina
  4. Humor, molt bon humor, pel temps de neu.

    ResponElimina
  5. Els peixos de photoshop es poden menjar? No són una espècie protegida?

    ResponElimina
  6. Leb, et denunciaré a Greenpeace, que aquesta és una espècie protegida i més al Maresme!

    ResponElimina
  7. Han de ser molt grans els ocells que s'hi banyen, per no acollonir-se amb aquests peixos txenobilians que hi tens al "recipient de ceràmica"!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Com ho vegi el Girben et mata, que tu no estas protegit per la llei!
    Avui quedem per sopar, digui el que digui en Girbén...

    ResponElimina
  9. Peixzila! wow! jo vull venir a pescar a ca teu! corro a renovar la llicència! :P

    ResponElimina
  10. Molt divertides aquestes fotos! No saps com he rigut.
    I, on és el sopar?

    ResponElimina
  11. Ei, ei, que sóc molt poc de matar i molt entusiasta del peix...
    Ara, vols dir que això no és una mena de dofí?

    ResponElimina
  12. Això si que és tenir una sardina gegant!

    No crec que existeixi cap planxa d'aquesta mida, hauràs de fer-la a la brasa amb estris primaris i podràs abastir amb ella a tot el veïnat com cal.

    Per cert, confirmes quan poderós és el bambú!

    ResponElimina
  13. Ernesto, l'he fet a trocets amb una destral i l'he guardat al congelador per quan fem la trobada blocaire.

    ResponElimina
  14. Gràceis, Eulàlia M, la foto va costar de fer, i la pobra fotògrafa es va quedar glaçada esperant que piquessin.

    ResponElimina
  15. Òscar, l'humor és la millor medicina, la millor arma i l'eina que més costa d'esmolar. I també, la més econòmica i la que tothom pot fer servir.

    ResponElimina
  16. SM, no sé què vols dir amb això del Photoshop, no he sentit mai aquesta paraula, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Allau, efectivament es tracta d'un rorcual del Maresme, espècie en perill d'extinció, i que justament per això només es pot capturar del 7 al 12 de març, justament.

    ResponElimina
  18. Sànset, els ocells que es banyen aquí són de tot tipus, però en esepcial són asidus els pterodàctils.

    ResponElimina
  19. Galderich, en Girbén segur que ho comprendrà, jo tenia fam i la cosa estava xunga...

    ResponElimina
  20. Clídice, molt bo això del peixzilla, haw, haw!
    A ma casa sempre hi haurà un raconet per una pesacadora experta com tu, capaç de reconéixer ràpidament les espècies com aquesta.

    ResponElimina
  21. Mari Carmen, era el que pretenia, riurens tots plegats per començar el dia. El sopar serà quan faci més bon temps, per ara el peix està al congelador.

    ResponElimina
  22. Eulàlia, això mateix vaig dir jo quan em va sortir el bitxo del forat!

    ResponElimina
  23. Girbén, no és un dofí, és una balena del Maresme, a veure si t'hi fixes més.

    ResponElimina
  24. Bamboo, certament la meua minúscula canyeta de bambú va aguantar bé les cuejades del peixot.

    ResponElimina
  25. Carles, això que dius és una de les floretes més fantabuloses que es poden dir :))))))

    ResponElimina
  26. La fotògrafa ja estava glaçada des la nit abans de fer la instantània.
    Allà a Leblanskylàndia fa un fred que glaça la sang i fa verdadera por les sorpreses que la fauna existent et dóna !!!

    ResponElimina
  27. Haw, haw, Carme, molt bo això de Leblanskylàndia. És l'òstia aquell territori, que tot i ser minúscul, encara continúa en gran part inexplorat, i ho dic seriosament: mira que em falta per conèixer del meu jardí!

    ResponElimina
  28. Els refredats es pescan aixì,tambè?Molt bò,però si surt quelcom que no es mou a Leblanskylàndia...trucan's

    ResponElimina
  29. Esther i Toni, a part d'algun gat mort que m'he trobat al jardí, poca cosa més... o no, que encara hi ha llocs que mai no he explorat.

    ResponElimina