Dilluns passat va caure una bona nevada i va quallar força, però curiosament, i com altres vegades ha passat, el recipient de ceràmica que tinc al jardí i que fa la funció de bany per a ocells va quedar lliure de neu.
Sempre que el veig així em recorda aquelles imatges del tebeo on es veia un esquimal pescant per un forat que havia fet al gel amb una serra de mà.
I aquest cop em vaig decidir a pescar jo també, ni que fos per posar a la fotografia, així que em vaig confeccionar una canya amb bambú, li vaig posar cordill, i me’n vaig a anar al jardí disposat a trobar petroli en un llum.
Ep, sembla que han picat! 
I és un peix ben gros! El faré avui per sopar, ben rostidet a la planxa. 
Sempre que el veig així em recorda aquelles imatges del tebeo on es veia un esquimal pescant per un forat que havia fet al gel amb una serra de mà.
I aquest cop em vaig decidir a pescar jo també, ni que fos per posar a la fotografia, així que em vaig confeccionar una canya amb bambú, li vaig posar cordill, i me’n vaig a anar al jardí disposat a trobar petroli en un llum.
Ep, sembla que han picat!
I és un peix ben gros! El faré avui per sopar, ben rostidet a la planxa.
Amb aquest peix en tindrem per tots. Convida'ns a sopar peix al forn, amb unes bones creilles i carlotes.
ResponEliminaSón tres quarts de nou del matí i ja m'estàs fent riure. Tens un do, Leb!
ResponEliminaOn dius que és el sopar LEb?
ResponEliminaBona foto, sí senyor. Un moment així es mereix ser immortalitzat ...
Humor, molt bon humor, pel temps de neu.
ResponEliminaEls peixos de photoshop es poden menjar? No són una espècie protegida?
ResponEliminaLeb, et denunciaré a Greenpeace, que aquesta és una espècie protegida i més al Maresme!
ResponEliminaHan de ser molt grans els ocells que s'hi banyen, per no acollonir-se amb aquests peixos txenobilians que hi tens al "recipient de ceràmica"!
ResponElimina*Sànset*
Com ho vegi el Girben et mata, que tu no estas protegit per la llei!
ResponEliminaAvui quedem per sopar, digui el que digui en Girbén...
Peixzila! wow! jo vull venir a pescar a ca teu! corro a renovar la llicència! :P
ResponEliminaMolt divertides aquestes fotos! No saps com he rigut.
ResponEliminaI, on és el sopar?
ei,
ResponEliminacullons!
Ei, ei, que sóc molt poc de matar i molt entusiasta del peix...
ResponEliminaAra, vols dir que això no és una mena de dofí?
Això si que és tenir una sardina gegant!
ResponEliminaNo crec que existeixi cap planxa d'aquesta mida, hauràs de fer-la a la brasa amb estris primaris i podràs abastir amb ella a tot el veïnat com cal.
Per cert, confirmes quan poderós és el bambú!
Aquestes fotos mereixen ser portada del DDT.
ResponEliminaErnesto, l'he fet a trocets amb una destral i l'he guardat al congelador per quan fem la trobada blocaire.
ResponEliminaLlum, m'encanta que la gent somrigui :)
ResponEliminaGràceis, Eulàlia M, la foto va costar de fer, i la pobra fotògrafa es va quedar glaçada esperant que piquessin.
ResponEliminaÒscar, l'humor és la millor medicina, la millor arma i l'eina que més costa d'esmolar. I també, la més econòmica i la que tothom pot fer servir.
ResponEliminaSM, no sé què vols dir amb això del Photoshop, no he sentit mai aquesta paraula, haw, haw!
ResponEliminaAllau, efectivament es tracta d'un rorcual del Maresme, espècie en perill d'extinció, i que justament per això només es pot capturar del 7 al 12 de març, justament.
ResponEliminaSànset, els ocells que es banyen aquí són de tot tipus, però en esepcial són asidus els pterodàctils.
ResponEliminaGalderich, en Girbén segur que ho comprendrà, jo tenia fam i la cosa estava xunga...
ResponEliminaClídice, molt bo això del peixzilla, haw, haw!
ResponEliminaA ma casa sempre hi haurà un raconet per una pesacadora experta com tu, capaç de reconéixer ràpidament les espècies com aquesta.
Mari Carmen, era el que pretenia, riurens tots plegats per començar el dia. El sopar serà quan faci més bon temps, per ara el peix està al congelador.
ResponEliminaEulàlia, això mateix vaig dir jo quan em va sortir el bitxo del forat!
ResponEliminaGirbén, no és un dofí, és una balena del Maresme, a veure si t'hi fixes més.
ResponEliminaBamboo, certament la meua minúscula canyeta de bambú va aguantar bé les cuejades del peixot.
ResponEliminaCarles, això que dius és una de les floretes més fantabuloses que es poden dir :))))))
ResponEliminaLa fotògrafa ja estava glaçada des la nit abans de fer la instantània.
ResponEliminaAllà a Leblanskylàndia fa un fred que glaça la sang i fa verdadera por les sorpreses que la fauna existent et dóna !!!
Haw, haw, Carme, molt bo això de Leblanskylàndia. És l'òstia aquell territori, que tot i ser minúscul, encara continúa en gran part inexplorat, i ho dic seriosament: mira que em falta per conèixer del meu jardí!
ResponEliminaEls refredats es pescan aixì,tambè?Molt bò,però si surt quelcom que no es mou a Leblanskylàndia...trucan's
ResponEliminaEsther i Toni, a part d'algun gat mort que m'he trobat al jardí, poca cosa més... o no, que encara hi ha llocs que mai no he explorat.
ResponElimina