29 de març del 2010

L'ESTÈTICA ATALAYA


Em cauen bé els Testimonis de Jehovà, trobo que això d’anar de porta en porta sense saber amb què es trobaran, té el seu mèrit. I més, ho fan sense ànim de lucre, per pura militància religiosa.
No sé si ha estat qüestió de sort, però sempre que han trucat a ma casa m’he trobat amb gent molt simpàtica i educada, fins al punt que jo, per no ferir sensibilitats, en lloc de dir-los que soc ateu, em declaro agnòstic, que potser no els soni tan dur.
Si tinc temps, els faig passar i els convido a beure alguna cosa; ells i elles sempre ho rebutgen, però es nota que aprecien el detall. Després, xerrem una estona, i al final sempre em deixen algunes publicacions de les seues, d’entre les quals la més coneguda és La Atalaya, impresa en paper reciclat als USA.
La Atalaya és una publicació amb un missatge religiós que no m’interessa –soc ateu- però amb una visió d’allò més reaccionària pel que fa a les qüestions sociopolítiques, amb anàlisis i propostes que posen els pèls de punta, a mi al menys. Però així i tot, me la miro sempre, ja que la seua estètica em fascina: és una barreja de kitsch, cumbayà i corteinglés però amb inesperats elements propis de l’art postindustrial (i encara que sembli increïble, mai fa servir la lletra Comic Sans).
La meua portada preferida de La Atalaya és una on, dibuixats amb bonics i alegres colors, comparteixen lloc un tigre de Bengala, un ós panda, un cérvol i un senyor amb corbata.
Però ara estic preocupat, ja que ahir diumenge al matí van picar al meu timbre, i en obrir i veure que eren els testimonis de Jehovà, m’esperava un nou exemplar d’aquesta publicació d’estètica tan especial, i no. Em van donar un prospecte amb un Crist musculós, les marques del fuet decorant-li els braços a mena de tatuatges, corona kingsize, mirada desafiant i posat de militant de la causa sadomasoquista.
On han anat a parar els ossos panda i els senyors encorbatats?

22 comentaris:

  1. Un dia se'm va acudir dir a una "pareja de Testigos" que era panteista (tampoc és que mentís)... Al cap d'un parell d'hores els tornava a tenir a la porta de casa reforçats per un superior. Així que: ull amb el que es diu!

    ResponElimina
  2. Molt apropiada aquesta imatge per la setmana que comencem!
    Es veritat que si alguna sensació provoca, no és ben be de recolliment.
    Aquí fins i tot Cristo se'ns rebel·la !!!

    ResponElimina
  3. No és un Crist massa abatut per les tortures. Si visquessis a ciutat no els obriries tant la porta. Passen cada setmana.

    ResponElimina
  4. No sabem si han canviat de dibuixant o de plantejament, però aquest tipus musculat i agressiu recorda els lluitadors del Pressing catch. Queda clar que si li deslliguen les mans es posa a repartir hòsties consagrades a tort i a dret. És un avís als capellans pederastes per si no es reformen?

    ResponElimina
  5. Amb un Crist com aquest, si m’asseguren que la seva religió els prohibeix la Comic Sans, potser em converteixo i tot!

    ResponElimina
  6. Jo estic frustrat perquè no em truquen ni m'aturen mai ni els testimonis de Jehovà, ni els mormons, ni els de l'OPUS... sóc un marginat social?

    ResponElimina
  7. Aquest JC versió 2.0 està més ben preparat per enfrontar-se als perills del segle XXI. Aplaudeixo el makeover. Ara, no els perdono que no usin la Comic Sans!

    ResponElimina
  8. dir-los que ets ateu és "mano de santo" ;P per treure-te'ls del damunt. Per mi que aleshores pinten una creu vermella només visible per a ells al damunt de la teva porta i no tornen mai més. :) I encara que no facin servir la Comic Sans, un punt al seu favor, a mi em fan molt de iuiu, que la gent que es creu les coses massa de debò ...

    ResponElimina
  9. A mi em fan al·lèrgia aquesta gent. De fet tots els que fan proselitisme me'n fan. I estic d'acord amb tú que l'estètica Atalaya té un punt que fa que te les miris les seves publicacions. Encara que només sigui per observar aquest look entre kitch i pastoretil de missal de la primera comunió.

    ResponElimina
  10. Em pensava que jo era l'única malalta a mirar-me el disseny abans de llegir el missatge! jajajaj
    No tinc cap tríptic d'aquests a mà...per aquí, no passen...però vès, que enlloc de la Comic Sans, no l'hagin escrit usant la Mistic Sans...(perdó, és dolentíssim!)

    ResponElimina
  11. Girbén, és que els hi vas donar material de combat, haw, haw!

    ResponElimina
  12. Carme, m'imagino una processó de setmana santa amb aquest Crist... pujaria l'assistència, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Ernesto, aquest Crist es xuleja de les fuetades i del que calgui, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Lluís, ara que ho dius, si que té un aire pressing catch, Igual és cosa del pluriempleo aquest...

    ResponElimina
  15. Allau, s'ha de reconéixer que aquest Crist fa goig, no com l'habitual...

    ResponElimina
  16. Galderich, sí que és preocupant el que et passa, si. Digues-li a l'Ernesto, que diu que té visita cada setmana, que te'ls reenvii.

    ResponElimina
  17. SM, el fet que no usin la Comic Sans és... un miracle!

    ResponElimina
  18. Clídice, a mi, sincerament, més que iuiu em fan una certa pena.

    ResponElimina
  19. Llum, molt bo l'adjectiu de "pastoretil de missal", haw, haw!

    ResponElimina
  20. Carme de la maleta, veig que no soc l'únic raret, haw, haw! I no vagis donant idees que igual un bon dia ens llevem amb la Mistic Sans incorporada de sèrie als pecés.

    ResponElimina
  21. Bé, la gent massa dogmàtica no m'agrada.
    Pels meus barris de l'eixample barceloní no passen de fa molt temps tanmateix tampoc em faria gràcia de xerrar-hi.
    El veinatge com no obre la porta de l'edifici a estranys potser ha fet que canviessin la seva ruta i ens deixin per impossibles.

    ResponElimina
  22. Ninona, si feu fora als pobres Testimonis de Jehovà, es quedareu sense poder veure les seues publicacions psicodèlico-reaccionàries, avisada estàs, haw, haw!

    ResponElimina