Es fa ràpid, i és econòmic.Quan vàrem estar al mercat de carrer de Ceret, vam comprar un bonic bròquil dissenyat per Escher i diversos formatges, entre ells dos de cabra força aromàtics. I diumenge passat ho vam fer servir: el bròquil, tallat a trocets no massa petits, es posa en un caldero amb oli i sense aigua, i es tapa una estoneta, no massa, el suficient perquè quedi dorat però cruixent.
S’afegeix aleshores el rissotto, i un cop sofregit, es posa l’aigua –sempre el doble d’aigua que d’arròs, o una mica més si veiem que li’n falta- i ja està.
Se serveix amb molt de formatge de cabra per sobre, que ràpidament s’anirà desfent tot sol. El sabor i la textura són espectaculars.
Aquesta varietat fractal del bròquil s'anomena romanescu.
ResponEliminaI recordo a un escalador, capaç de levitar per dificultats extraordinàries, assegurant que part del seu secret era el bròquil.
Leblansky,
ResponEliminaSe't gira feina per el dia de la paella. Ho haurem de deixar en menú degustació. Ara que el Bulli tanca (momentàniament!) les portes pots encarregar-te del relleu. Nosaltres et direm si vas bé...
Leb, no crec que pugui ser tan fàcil. Quan dius de llençar el rissotto, vols dir l'arròs?
ResponEliminaei, sort que he esmorzat bé avui!
ResponEliminarau-rau a la panxa.. ;)
Amb aquest pas acabaràs amb totes les existències d'arròs. Quin tipis de arròs fas servir pel rissoto?
ResponEliminaaixò t'anava a dir, quins tipus d'arròs utilitzes? :)
ResponEliminaGirbén, mai no em casaré de dir que ets un savi. Quna vam comprar el bròquil, no teniem ni idea de com es deia, però al costat hi havia un cartellet amb el preu per quilo i on posava ROMANESCU, i ens vam pensar que era el nom del venedor d'aquella parada. Quina vergonya!
ResponEliminaJo volia referir-me a la gran magnitud de formes espectaculars que té el "romanescu" (gràcies Girbén)i a l'art de la naturalesa i tal i tal, però m'afegeixo a tothom i pregunto, Quin arròs fas servir, ? hua, hua.!
ResponEliminaAllau, per que sigui ràpid hi ha dues opcions: o posar arròs normal i corrent (o la varietat bomba, si m'apures) i va que xuta, o posar l'arròs tractar per risotto que venen als mercats i fins i tot als supers. En el cas d'aquest plat que explico, vaig posar un arròs comprat al mercat de la concepció que es ven com risotto.
ResponEliminaEulàlia, ja saps que tu també estas convidada a la grande bouffe que penso montar a ma casa quan faci bona temperatura.
ResponEliminaLeblansky, no sabia que en Girbén t'ha demanat la ma!
ResponEliminaD'entrada es diu alló de -que jo no em casaré mai.. .i després quan hi cauen !!
Enc convidareu a risotto ?
Galderich, jo pensava fer un arròs PAELLADOR, d'aquells tan bons que serveixen als restaurants de les rambles de Barcelona, acompanyat per una sangria Don Simón, que és molt de casa nostra, i a més es conserva molt bé, ja que va en bick i paper d'alumini.
ResponEliminaNomés em puc treure el barret davant tanta sapiència culinària i savoir faire. A mi el bròquil no em diu massa res, però segur que amb aquest formatge i tal deu estar estupendu!
ResponEliminaErnesto, l'arròs que compro habitualment és el Garrido, que és normalet. Quan és del tipus bomba, qualsevol és bo. I per fer el risotto ràpid, utilitzo un que es d'una tal Azienda Agricola Lodiziana. Hi ha encara una opció més ràpida, i és utilitzar el Riso Gallo, que el trobes a qualsevol super, i que ve ja preparat.
ResponEliminaClídice, acabo de respondre la teua pregunta al comentari anterior, pèro ja et dic que un arròs normalillo, a no ser que m'agafi la vena finolis i utilitzi el bomba.
ResponEliminaCarme, veig que a la que un s'equivoca, pinga.
ResponEliminaUps, volia dir "pringa".
ResponEliminaLlum, la meua sapiència culinària prové de la mandra i les poques ganes d'estar-me a la cuina, i per això procuro fer menjars ràpids. Aquest plat del bròcoli no l'havia fet mai, i crec que va quedar tan bo per haver-lo comprat a Ceret :))))
ResponElimina