Ara encara és època de taronges i pomelos, així que una opció de cara a les postres o al berenar és fer una macedònia amb tots dos. Es tallen a trocets, s’escorren un parell de taronges de suc per damunt, i se li dona el toc mediterrani: una mica de canyella en pols i unes fulles de menta.[la menta gegant de la foto és cortesia de la Carme]
Hummmmmm... quins postres més bons per la teva macrofesta... espero que siguin ecològics!
ResponEliminaHummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm! Nyam Nyam!
ResponEliminabrrrrrr quin calfred els cítrics! :) les taronges encara, però trobar una aranja en condicios ja és més difícil :)
ResponEliminaEs nota la influència àrab del País Valencià. El toc de la canyella i la menta li dóna un gust exòtic.
ResponEliminaEl toc de la canyella, potser no queda ben reflectit a la foto, oi?
ResponEliminaSón unes postres especialment indicades per després de les creacions arrosseres del laboratori del Dr. Leblansky.
Galderich, l'ideal hauria estat que foren cítrics conreats per mi, però ara mateix, fins i tot temo pel pobre llimoner.
ResponEliminaLlum, veig que hi ha gana :)
ResponEliminaClídice, definitviament el tot del sud veig que no et va: ni l'arròs groc, ni la llimona, ni el pomelo... Hauré de pensar en algun àpat més centralista, haw, haw!
ResponEliminaErnesto, és un plaer retrobar-te i a més com a seguidor del bloc. Benvingut!
ResponEliminaCarme, confesso que la foto la vaig fer abans de posar la canyella.
ResponEliminaAaaaaah !.....Siiiii ?
ResponEliminaVes a rezar donçs 3 Pares Nostres i 2 Ave Maries per expiar tants pecats i mentides !!
He, he.
Senyoreta Carmeta, que només he dit que la canyella encara estava per posar!
ResponEliminaSeriosament, saps que no me'n recordo de com era això de l'Ave Maria?