Dissabte passat, motivats per les imatges que la Llum -gràcies, ets un solet- ha penjat al seu bloc Mainoestard, la Carme i jo ens vam decidir a fer una visita al mercat de carrer de Ceret.Feia un fred que pelava, però no ens va molestar gens ni mica, ans al contrari, li donava un toc més especial encara a tot plegat. Vam estar gairebé tres hores voltant per aquí i per allà, aturant-nos en totes les paradetes i intentant no perdre’ns res de l’allau de sensacions que ens arribava.
Vam comprar algunes cosetes, entre elles pa i verdures congelades (estàvem sota zero) i els formatges i embotits que es poden veure a la foto. El brebis de la corfa taronja, el millor de tots amb escreix.
I ens vam assabentar que a Cotlliure el mercat de carrer és el diumenge. Mira què bé, així tenim una excusa per anar-hi aviat.
Leb, fas unes fotos de menjar espectaculars! A mi, que no sóc de vida, m'obren una gana!
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaEspero que quan quedem per la "grande bouffe" passis abans per Ceret...
formatgeeeeeeeeee nyammmmmmmm!
ResponElimina(ara ve quan perdo el món, i la dieta, de vista) :P
ei, quina gana que fa venir!!!!
ResponEliminaMe n'alegro que us vagi agradar. Per més que hi vagi ( i el tinc ja molt vist) no me'n canso mai. Em dona bon rotllo aquell mercat. El de Cotlliure no el conec però hi hauré d'anar algun dia. No us pregunto si vau anar al Pablo a fer un Ricar, perquè amb el fred que feia venia més de gust un cafè creme, no?
ResponEliminaVolia dir un Ricard i no un Ricar (que és com el nom d'una empresa de cotxes : Ricar patrocina este concurso ;D )
ResponEliminaEls mercats francesos són tots una passada, dona igual la ciutat, poble o poblet, fan una enveja que Déu ni do.
ResponEliminaAllau, amb aquests models, les fotos surten soles, haw, haw!
ResponEliminaGalderich, si cal, passaré per Ceret!
ResponEliminaClídice, veig que tu també ets sòcia del club dels formatgers. De petit, es veu que menjava poquíssim, i l'únic que m'agradava era el formatge (i el Cola-cao, però això no queda tan bé)
ResponEliminaEulàlia, benvinguda al bloc!
ResponEliminaLlum, el mercat de Cotlliure, segons ens van comentar a Ceret, és molt petitet, unes 30 parades. Però Cotlliure és molt bonic :)
ResponEliminaI no, no ens vam prendre un pastís, malgrat que ens agrada molt, però feia massa fred. Així tenim una excusa per tornar.
Carles, els mercats de carrer són fantàstics. Jo no puc anar més que dissabtes i diumenges, justament quan fan el de Dosrius. És el més petit que he vist en ma vida, però hi vaig sovint.
ResponEliminaLa foto és una meravella, quasi la ficció en aquest cas supera la realitat. Dic quasi, eh!
ResponEliminaQualsevol excusa és bona per tornar als mercats de Ceret, Cotlliure, inclús al de Dosrius. Tenen molt d'encant, sobretot si la companyia és grata, com és el cas..
Llàstima que ara només em deixen menjar formatge blanc.
ResponEliminaPerò si em convideu faré una excepció.
Carme, él plaer és recíproc.
ResponEliminaErnesto, serà un plaer tenir-te entre els convidats.
ResponEliminaConec el mercat de Cotlliure i fa goig de debò; i és ben aprop de cementiri on hi ha el Machado i sa mare...
ResponEliminaRecomano anar-hi des d'Espolla per la carretera -ara asfaltada- del Coll de Banyuls. Al coll hi ha un refugi de muntanya dins d'un vell búnker i la baixada pels vinyets de la Ribera de la Vallòria és fabulosa.
Girbén, ets l'òstia! Mira que n'arribes a saber! Penso seguir al milímetre les teues indicacions. Tardaré un parell de setmanes coma mínim en anar, que encara tinc provisions de l'anada a Ceret, però hi vaig segur.
ResponElimina