17 de febrer del 2010

TIPOLOGIA BLOCAIRE (I): ELS LECTORS

Efectes de la telepatia blocaire: a corre-cuita, he hagut de canviar el post d’avui per un de nou a fi de no repetir el mateix -però més mal expressat- que l’Allau ja va comentar ahir al seu bloc The Daily Avalanche. Així que he refet el tema i, aprofitant la meua passió per les classificacions, tot seguit en proposo una de lectors de blocs, que he dividit en tres apartats.

1. NO SEGUIDORS
Dins d’aquest apartat, trobem diversos tipus de lectors potencials de blocs:

a) El que voldria seguir-los, però pensa que el nivell és massa alt per a ell.
Leblansky ha dit...

Estimat no seguidor, pensa que qualsevol persona, sense cap tipus de preparació especial, pot fer un bloc i publicar-lo per que tothom el llegeixi. Si ell ho fa, perquè no tu?

b) El que voldria seguir-los, però pensa que són un cercle tancat on ell farà nosa.
Leblansky ha dit...
Estimat no seguidor, la majoria dels blocaires no es coneixen entre ells. I en alguns casos, no es coneixen ni a si mateixos.

c) El que voldria seguir-los, però pensa que no ho ha de fer, ja que s’enganxaria.
Leblansky ha dit...
Estimat no seguidor, fas bé, ja que els blocs són altament addictius.

d) El que no voldria seguir-los, però entra per equivocació.
Leblansky ha dit...
Estimat no seguidor, la teua entrada per error compta i hi ha blocaires que només pensen en acumular visitants per presumir davant dels altres. Possiblement, has caigut en un parany preparat per un listillo sense escrúpols que l’únic que vol és tenir el rècord de visites.


2. SEGUIDORS QUE FAN COMENTARIS
Són un grup de lectors de blocs molt variat, entre els quals trobem:
a) El que els segueix i fa comentaris interessants, divertits i amens.

Leblansky ha dit...

Això només ho saben fer quatre gats, la resta som simples mortals que no passem del “què interessant”, “m’ha agradat” i així.

b) El que els segueix i fa comentaris però no sap dir molt més que “m’ha agradat” o “molt bé”.
Leblansky ha dit...
Som la majoria, els rarets són els altres.

c) El que els segueix i fa comentaris al final del dia.
Leblansky ha dit...
És gent que fa veure que treballa molt i només té temps per connectar-se ben entrada la nit (ehem, reconec que jo ho faig). Els seus comentaris ja no se’ls llegeix gairebé ningú, i sovint es queden sense resposta.

d) El que els segueix i fa comentaris emprenyadors i crítics.
Leblansky ha dit...
Les crítiques sempre són ben rebudes (ehem, ehem).

e) El que els segueix i fa comentaris, però habitualment s’equivoca i contesta al bloc que no és i al post equivocat.
Leblansky ha dit...
Tranquil, queda d’allò més profund i artístic tenir un seguidor dadà i surrealista, i dona pedigrí al bloc.


3. SEGUIDORS QUE NO FAN COMENTARIS
a) El que els segueix, però no fa comentaris, ja que li fa vergonya.

Leblansky ha dit...


Estimat seguidor, pensa que pots utilitzar un pseudònim o fins i tot, aparèixer com anònim. I no et faci vergonya dir el que creguis, que és més vergonyós callar-s’ho.

b) El que els segueix, però no fa comentaris, ja que no sap ben bé què dir més que “m’ha agradat” o “molt bé”.
Leblansky ha dit...
Estimat seguidor, el blocaire, com tothom, agraeix els elogis, per tant sempre serà ben rebut un “molt bé” i un “m’ha agradat”.

c) El que els segueix, però no fa comentaris, ja que no sap què dir.
Leblansky ha dit...
Estimat seguidor, el blocaire, com tothom, agraeix els elogis, per tant sempre serà ben rebut un “molt bé” i un “m’ha agradat”.

e) El que els segueix, però no fa comentaris, ja que pensa que no té res a dir.
Leblansky ha dit...
Estimat seguidor, el blocaire, com tothom, agraeix els elogis, per tant sempre serà ben rebut un “molt bé” i un “m’ha agradat”.

g) El que els segueix, però no fa comentaris, ja que li fa mandra.
Leblansky ha dit...
Estimat seguidor, el blocaire, com tothom, agraeix els elogis, per tant sempre serà ben rebut un “molt bé” i un “m’ha agradat”.

Podeu afegir nous elements a aquesta tipologia.
La setmana vinent, al mateix dia i pel mateix batcanal, la segona part d’aquesta classificació, dedicada als autors de blocs (si els comentaris no ho impedeixen).

37 comentaris:

  1. Buuuff, m'he perdut!
    No soc prou intel·ligent per a seguir aquest bloc i fer comentaris.
    Ara em passaré al grup de seguidors que no ho fan per vergonya, que deuen correspondre als apartats d i f (inexistents) perque potser són els que opinen un -" No està massa bé i un No m'ha agradat gaire"- que són obviats, evidentment pel blocaire presumit, que també anomena aquest manual.
    Visca el garbuix i enrenou !

    ResponElimina
  2. Original e innovador si que és aquest post, ben mirat, potser si està prou bé i m'ha agradat una mica !

    ResponElimina
  3. A banda d'això, com que sóc xerraire de mena, no puc deixar d'afegir que, efectivament tots estem la mar de contents de rebre comentaris. I que qualsevol comentari aporta coses noves i tot sovint genera debat. I enfila camins acp a noves idees i nous diàlegs.

    Així que, vergonyes fora, a tots aquells que llegiu i no deixeu comentaris. Afegiu-vos a la festa, que sempre sou benvinguts...

    Voilà, no he aportat res de nou, però he dit la meva.

    ResponElimina
  4. Ha, ha... encara recordo quan vas començar qye estaves situat en aquesta tipologia:

    a) El que voldria seguir-los, però pensa que el nivell és massa alt per a ell.
    Leblansky ha dit...

    "Estimat no seguidor, pensa que qualsevol persona, sense cap tipus de preparació especial, pot fer un bloc i publicar-lo per que tothom el llegeixi. Si ell ho fa, perquè no tu?"

    Bona classificació malgrat que he estat a punt (la carn és dèbil!) de no comentar-te per què sé que esperes els comentaris amb gran joia!

    Esperarem la tipologia de blocaires, on esperem posis exemples... aquí hi sucarem pa!

    ResponElimina
  5. Leb, em sap greu haver-te aixafat la guitarra. Si et serveix de consol, el teu apunt d'avui me l'ha aixafat una mica a mi.

    Això de "Leblansky ha dit" m'ha fet pensar en el "Querida amiga" de l'Elena Francis.

    ResponElimina
  6. ui! quina taquicàrdia, per un moment en comptes de llegir baTcanal he llegit BACANAL (ara mateix truco al meu psicoanalista) i he pensat, però no era una paella? estoi mú mal, pero que mú mal ;P

    ResponElimina
  7. M'he perdut amb tanta tipologia. Com estic jubilat ja no atino tant.
    De totes formes suposo que està molt bé.

    ResponElimina
  8. Una classificació exhaustiva. Jo entro en una o altra tipologia en funció del dia i la inspiració!

    ResponElimina
  9. Bamboo, si et soc sincer, no me'n havia adonat que m'he menjat la d) i la f). Csda cop estic més despistat. I els comentaris del tipus "no m'ha agardat" i similars habitualment no es fan, suposo que degut a que simplement es passa del tema. Però a mi m'agrada la crítica, que consti, o sigui que endavant les atxes (ai, ai, ai, el que he dit)

    ResponElimina
  10. Eulàlia M, jo crec que qualsevol comentari, ni que sigui un "m'ha agradat" aporta molt. És com un somriure :D

    ResponElimina
  11. Galderich, t'agraeixo molt l'empenta que em vas donar animant-me a superar la por que em feia això dels blocs.
    I d'això de dir noms a la propera classificació, et confesso que fins i tot en aquesta ho havia fet, però finalment els he tret, que igual algú s'emprenyava: el to d'una oració, per escrit, sovint es pot malinterpretar.

    ResponElimina
  12. Allau, finalment, és cert que hi ha telepatia blocaire. Desolé per la trepitjada.
    I si, veig que has descobert la meua autètica vocació, haw, haw!

    ResponElimina
  13. El blocaire, és algú que té coses a dir i/o mostrar.
    Està el que ho fa en privat i un dia s'embarca a navegar, ignorant si el que exposa serà de l'interès d'algú altre.
    Imagino que quan descobreix seguidors se sent impulsat i li dona sentit al que fa.
    Els lectors podem ser blocaires en la foscor que treiem el nas per la xarxa i fent comentaris ens engresquem i viciem, tot i que cal tenir consciència quan mèrit pot tenir mantenir-se en l'anonimat més absolut.

    ResponElimina
  14. Clídice, amb tanta gent seguidora i no seguidora, comentaristes i no comentaristes, segur que la bacanal seria un èxit i tothom diria allò de molt bé, m'ha agradat.

    ResponElimina
  15. Ernesto, me'n alegro que hagis superat el tipus 3 per passar al 2, haw, haw! Una abraçada virtual al meu jubilat preferit.

    ResponElimina
  16. SM, un comentari teu ja fa il·lusió només per veure com al webstat s'encén la llumeta a la Gran Bretanya. I amb el que dius, la cosa ja queda rodona.

    ResponElimina
  17. Carme J, sé que estas d'acord amb mi en que tothom té coses a dir i a mostrar, quan no a ensenyar. Suposo que, com bé dius, el quid de la qüestió està en fer el salt de l'àmbit privat al públic.

    ResponElimina
  18. A paelles no m'apuntaré pas, els efectes de l'arròs no li van bé al meu caràcter, però si feu la citada Bacanal, ja no em molestaria tant assistir-hi.
    Clar, que pel que llegeixo, l'autoestima hi ha qui la té molt alta!
    Tothom diria molt bé, m'ha agradat molt ?
    Segur ?

    ResponElimina
  19. Bamboo, la paella o el que sigui mai no serà el mateix sense tu!

    ResponElimina
  20. Wow, Leb, lo haj clavao!. Avui jo tinc el perfil:
    c) El que els segueix i fa comentaris al final del dia (...) És gent que fa veure que treballa molt i només té temps per connectar-se ben entrada la nit (...) Els seus comentaris ja no se’ls llegeix gairebé ningú, i sovint es queden sense resposta.

    Sniff! Jo no vull que aquest comentari fet ben entrada la nit es quedi sense resposta. Leb, please, encara que només sigui un "...na niiiit!"

    ResponElimina
  21. Llum, els teus desitjos són ordres:) aquí va el meu comentari. Si rellegeixes el perfil 2c, veuras que m'identifico amb ell. De vegades a la feina tinc un momentet per escaquejar-me i fer una ullada, però habitulament entro als blocs de nit. És clar, al dia seguent sempre haig de portar els ulls oberts amb escuradents.

    ResponElimina
  22. Suposo que estic en el grup dels seguidors que no fan comentaris... però tu ja saps que m'agrada i espero sempre llegir quelcon d'interessant.... tanmateix m'ha servit per conèixer altres blocs amics teus i altres blocaires.... perquè cada vegada més em dóna la sensació que la blogosfera és millor que el facebook... em sento més lliure i amb amics com tu molt ben acompanyat
    A10 Astrum X

    ResponElimina
  23. Astrum, m'emociona veure que has trencat el teu silenci per escriure un comentari al meu bloc. Lògicament,ara ja has deixar de pertanyer al conjunt dels que no fan cap comentari ;)
    Ja saps que sempre és un plaer llegir-te, sigui com a autor o com a seguidor. Una abraçada virtual.

    ResponElimina
  24. No ho ha dit ningú, però la il·lustració de l'apunt és GENIAL. Jo ja m'hi veig.

    ResponElimina
  25. Hi ha una tipologia estranya que és la del comentarista ressagat, aquell que et fa un comentari a un apunt vell de fa mesos. Quan me n'arriba un d'aquests salto de content. Mira: no tot queda sepultat al bloc tal i com sembla.

    ResponElimina
  26. Allau, em vaig passar una bona estona pensant en la il·lustarció per posar, o sigui que t'agraeixo moltíssim el teu comentari. Per cert, quan dius que ja t'hi veus, t'hi identifiques amb el de la dreta o amb el de l'esquerre?

    ResponElimina
  27. Tens raó, Girbén, se m'havia passat, el comentarista tardón és un especimen molt valuós, haw, haw!

    ResponElimina
  28. Ben trobada! ^^

    Jo sempre faig cap als blogs per casualitat, o per comentaris que he vist que han fet a altres blogs, o simplement perquè em fa gràcia el pseudònim o el títol del blog, i si m'agrada me'ls guardo i hi vaig passant, tot i que quasi mai comento...o comentava, del que deiem, època de canvis :)

    ResponElimina
  29. Hola de nou, ithxay. Gràcies pel comentari. A part de la conya aquella del "molt bé" i de que "sempre s'agraeixen elogis", m'emociona que algú -desconegut o com a màxim conegut virtual- sigui capaç de trencar límits i comunicar-se.

    ResponElimina
  30. Jo sóc dels que triga, hehe! També hi ha els comentaristes taiwanesos que fa propandangues de webs de dones pimpollades. Tot i que no sé si llegueixen els apunts amb gaire deteniment, aquests.

    ResponElimina
  31. Puigmalet, aquesta rara avis que descrius encara no els he tingut mai de comentaristes.
    I respecte a la classificacó, ja veig que em vaig deixar l'apartat dels que arriben molt tard, que en sou uns quants ja ;) (i confesso que m'agrada molt trobar-me amb la sorpresa d'un comentari en un post passat)

    ResponElimina
  32. Hola! Arribo tard...
    però és que, sóc aquella mena de comentarista ressagada, de què parla en Girbén...jejejej
    he rigut molt! Jo, he atravessat diverses etapes i m'identifico amb gairebé totes les tipologies de lectors...fins i tot una que em penso que no descrius: el lector que deixa un missatge després de rumiar-s'ho molta estona i quan finalment ho fa, dubta i veu que no s'ha explicat bé i voldria esborrar-lo i no ho fa per no aixecar les sospites dels altres lectors en llegir allò de: "comentario eliminado por el propio autor"...

    ResponElimina