Ens va costar de trobar-los, els mitjons amb caputxeta individual per a cada dit, però ho hem aconseguit, i així podem caminar per tota la casa amb xancletes i descalçar-nos amb facilitat sense que els peus se’ns queixin pel fred. Ajaguts a la catifa, davant la llar de foc, fem putxinel·lis amb els dits mentre llegim i escoltem música, i l’hivern es fa més divertit.
Els últims que s’ha comprat la Carme són una virgueria psicodelicololaila, i amb les seues xancletes blanques, més encara; només els veig, em ve un somriure a la cara.
Els últims que s’ha comprat la Carme són una virgueria psicodelicololaila, i amb les seues xancletes blanques, més encara; només els veig, em ve un somriure a la cara.
Posar il·lusió amb coses insignificants, cobra importàncies molt sovint oblidades.
ResponEliminaPerò fer públiques les intimitats, (ai x 10)quines altres fotos de virgueries psicodelicololailes mostraràs? ;)
Leblansky,
ResponEliminaEt feia amb una mica més de glamour! Com et pots posar aquest mitjons amb una xancletes més passades de moda que el Ronaldinho?
Si us plau...
Sobre el tema mitjons pels dits... és que jo no sé anar ni amb guants! A mi m'agrada anar descalç per casa, coses de gustos... i d'estètica.
Malgrat tot comprenc que vivint on vius, que neva i on hi ha molts pous de glaç, i que s'asembla a Terra de Foc vagis així...
Fa cosa de... buuuffff, 25 anys? Vam anar a Anglaterra i vam trobar uns mitjons d'aquests. Meravellats els vam comprar. Sorpresa en veure l'etiqueta en lletra petita: "made in spain, mataró". Problema: no eren de cotó i encetaven els dits. Després de la mala experiència no me n'he comprat mai més... potser m'ho hauré de replantejar...
ResponEliminaen tinc uns, però em posa molt nerviosa posar-me'ls, sóc de les que no s'han posat mai ni samarreta :P Ara, veient els vostres gairebé vénen ganes de tornar-hi :)
ResponEliminaJo vaig amb xancletes del Decartón i mitjons normals amb la tireta clavada entre el dit gros i la resta de dits i sembla que porti uns guants de peus, però, d'un sol dit.
ResponEliminaCarles, quin paral·lelisme! Sou ànimes bessones tu i en Leb, quan els mitjons de dits són a la bogada, ell fa el mateix que tu, però no li diguis, val?
ResponEliminaCarme, sovint les coses que semblen insignificants són les que més il·lusió generen, com tu molt bé saps. Per cert, gràcies per deixar-me exhibir-te públicament, ni que sigui els dits del peu ;)
ResponEliminaGalderich, trobo molt divertits els mitjons aquests, i les xancletes, comprades a un basar xinès, fan que els mitjons de coloraines encara cantin més. I això és més divertit encara. I t'asseguro que anar delcalç per casa aquí resulta força temerari, amb la rasca que fa (ara mateix tenim 2 graus, tot un privilegi: no hem arribat encara a sota zero).
ResponEliminaAllau,
ResponElimina;)
Eulàlia, els meus mitjons no són cap meravella, però els de la Carme són força suaus, i són còmodes de dur. I sobretot, eviten estar calçant-se i descalçant-se cada dos per tres.
ResponEliminaClídice, això és com la tònica: qüestió de provar-ho (i si no t'agrada, fora)
ResponEliminaCarles, aquest sistema teu també el feia servir jo fins trobar els mitjons de cinc dits. Així i tot, quan estic mandrós encara continúo amb el vell sistema, haw, haw!
ResponEliminaA mi aquest mitjons, em fan una mica de mandra. Posar dit per dit, uff!. I pel que fa a les xancletes, jo soc més de pantufles de iaia . Ara en porto unes dels xinus que em van costar 3 euros, que deu n'hi dó ( per decència no us passo les fotos) .
ResponEliminaLlum, veig que tu encara em superes en nocturnitat, haw, haw! Els mitjons de dits fa pal posar-se'ls al principi, després ja és tan habitual que ve de gust. Però les pantufles del xino segur que són més calentones (tot i que pel que descrius no deuen ser finalistes a cap premi FAD :)
ResponEliminaN'hi ha que neixen "afortunades".
ResponEliminaLlegir escoltant musica amb la llar de foc encesa fent putxinel·lis, quasi sembla un somni.
Bamboo, al menys jo em sento un afortunat amb la meua Patagònia particular.
ResponEliminaHola! Bona nit!
ResponEliminaEstaré molt agraïda si algú em diu on puc comprar mitjons de dits!
Moltes gràcies!
Àngels
Hola! Bona nit!
ResponEliminaEstaré molt agraïda si algú em diu on puc comprar mitjons de dits!
Moltes gràcies!
Àngels