23 de febrer de 2010

CONILLETS DE LA POLS

Una de les coses que menys m’agrada fer és la neteja de casa, així que, amb una o altra excusa, vaig deixant passar els dies, fins que finalment, agobiat pels conillets de la pols, m’hi poso.
Amb mèrits propis per figurar a tots els bestiaris, aquestes boles de color grisós i compostes del ves-a-a-saber-què més variat apareixen als llocs menys visibles, com si s’amaguessin per evitar ser escombrades o xuclades per l’aspirador, i per molt que hom s’esforci en treure-les, en poc temps tornen a ser-hi, com una maledicció dels déus, recordant-te que novament cal fer la neteja.

34 comentaris:

  1. Et comprenc perfectament Leblansky. Aquestes cosetes peludes són molt impertinents

    ResponElimina
  2. No havia sentit mai l'expressió i la trobo molt bonica. En Josep en diu pelomiel. Cap d'aquests noms s'adiu amb una cosa tan fastigosa.

    ResponElimina
  3. A casa en diem tumbleweeds (influència americana, suposo), però això dels conillets té més gràcia.

    ResponElimina
  4. A casa en deiem un nom bastant menys poètic : "allò" era la borra. El teu post m'ha fet pensar en una cosa que vaig llegir sobre la pols i aquestes matèries que acaben formant la borra. L'article ( no sé si era molt seriós) deia que a banda de pols còsmica hi havia partícules de cadàvers humans i animals portats pel vent arreu del món. O sigui que , si és veritat, quan no netejem , s'acumulen els cadavers sota el llit. Això em fa pensar que fa dies que no passo l'aspiradora.

    ResponElimina
  5. No sé que m'agrada més si l'entrada del blog o els comentaris.
    Meravellosos noms.
    Això de "conillets de la pols" supose que és per com es reproduïxen de de pressa, "cosetes peludes" em pareix que és no saber com anomenar-ho, "pelomiel", això es mereix que me l'expliqueu, això de "tumbleweeds", ací em perd, la "borra" per a mi , era només la llana dels matalafs.
    La "pelussa" que no sabria com traduir, ja té nom em passe a conillets de la pols, però m'agradaria saber si algú em va a entendre.;)

    ResponElimina
  6. Moltes vegades, quan a casa hi ha algun conillet de pols rodant lliurement, em venen al cap aquells deserts de les pelis del "l'Oeste". Molt bons els comentaris..... ara mateix vaig a passar l'escombra que ho dels "cadàvers humans i animals portats pel vent arreu del món" no em "mola" gaire

    ResponElimina
  7. Si m'és permès... Amb tots vostès la cançó dels Borrallons dels Ovidi Twins:

    ELS BORRELLONS Lletra: OT i Vicent Caparrós Gironés Música: OT

    Arribes a una casa buida, i neta i buida, per omplir i embrutar
    Passa una setmana, passen dos setmanes, passen tres setmanes, passa un mes
    I un dia arribes a casa cansat i deixes les coses en un racó...
    Sospires... i mires... T'adones que ja no estàs sol (no tingues por)

    Som els borrellons i anem per terra
    i no és que vullgam fer-vos la guerra
    Ai, dolor! Anem a rebolcons
    i vos mirem des dels racóns

    I ells no volen molestar i et miren amb eixa careta tan tendra (la tendresa!)
    No em mires així, jo sóc part de tu -de tu he nascut
    Amb tu he crescut i m'he fet gran -sóc el teu jo pasta
    Són pols i pèls -terreta del carrer
    Caspa, àcars -cendra d'un cigarret
    I quan s'ajunten els borrellons rient i plorant ells canten la seua cançó

    Som els borrellons...

    Ja ho saps, ho va dir Heràclit ja fa molt de temps:
    Mai voràs el mateix borrelló dos voltes -ho va dir el gran savi grec
    Ànima borrellonera, t'anredres a la granera
    i per molt que se t'emporten ens queda sempre el teu eco
    Tornaré amb la cançó rodant pel corredor
    Tornaré amb la cançó corrent pel corredor
    (Qualsevol dia tornaré)

    Som els borrellons...


    In LIVE a:
    http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=LR0M3gVSZkA

    ResponElimina
  8. molt poètic tot, però hi ha uns robots circulars, autònoms, que van tot el dia voltant per casa i que aspiren aquests caus d'àcars i marranades vàries. Diga'm prosaica, però prefereixo una oda a la romba :P http://www.la-romba.com/ i al deixar d'escombrar.

    PS: jo encara no la tinc, però la tindré!

    ResponElimina
  9. L' expressió de conillets de la pols,(em recorda a la pel·li de_Totoro) els de casa meva deuen patir mixomatosi.
    Si estan fets amb restes de cadàvers, tinc un cementiri ambulant.
    Necessito un Fermin dels que roden ja!!

    ResponElimina
  10. ei,
    quan era estudiant, al meu pis en deiem boles de l'oeste, perquè les veies passar creuant el passadis i rodolant cap al menjador...

    ResponElimina
  11. Leblansky, veig què tens una bonica col·lecció de pèls del pubis...

    ResponElimina
  12. Pubis, són de pubis ? Llavors els que volten per casa meva, de qui deuen de ser ?

    ResponElimina
  13. Per fer-ho tot menys fúnebre i/o eròtic, aquests conillets també neixen de restes dels nostres jerseis, de cabells que ens cauen (no necessàriament púbics) i de trossets de pell morta que anem renovant sense fer-ne esment.

    ResponElimina
  14. Buuff, moltes gràcies Allau per l'aclariment!

    ResponElimina
  15. De res, Bamboo, aquí estem per alegrar-vos el dia ;p

    ResponElimina
  16. A casa meva s'han d'afegir els pèls de tres gats amb els seus respectius trossos de pell morta.

    ResponElimina
  17. Allau, digues-li al Josep que això del pelomiel sona encara més bonic que conillet. Però no acabo jo de veure la miel...

    ResponElimina
  18. SM, sempre puc utilitzar el terme americà per distingir unes espècies d'altres. Ni ha molt i molt variats, ags!

    ResponElimina
  19. Allau, tot podria ser. Sona més fastigós, però moltíssim més realista.

    ResponElimina
  20. Llum, vist com tu ho expliques, encara em fa venir més fàstic. Definitivament, hauré de passar l'aspirador molt més sovint. I per cert, la bossa de l'aspiradora deu ser com un cementiri, no? (ho sento, sé que és molt dolent l'acudit, però no em resistia a contar-lo)

    ResponElimina
  21. Quins noms! alguns els coneixia, però d'altres no. Estic amb la Clidice i en Leb i els altres-imagino-: els odio. Em vaig a investigar l'enllaç al robot...!

    ResponElimina
  22. Sótano, benvinguda. Feia temps que no sentia això de "matalaf", que sempre ha estat una de les meues paraules preferides. Acabar en F és l'òstia!

    ResponElimina
  23. Criticart, a mi també em ve al cap les boles voladores aquelles dels poblats fantasmes de l'oeste.

    ResponElimina
  24. Girbén, gràcies per la recomanació. He entrat al you tube i a més del vídeo que tu recomanes, he clicat un altre dels mateixos cantants però més llarg, amb conillets de la pols com protagonistes principals.

    ResponElimina
  25. Clídice, jo vull un robot d'aquests! Tota la vida desitjant un robot, i a més aquest va i fa la feina de la casa, és fantàstic!

    ResponElimina
  26. Carme, si trobes un Fermín motoritzat d'aquests, presta-me'l, si us plau.

    ResponElimina
  27. Eulàlia, jo sempre he pensat que igual tenen vida pròpia. En Miyazaki les va fer així a Mi vecino Totoro.

    ResponElimina
  28. Carles, Bamboo, Allau, si filem tan prim, encara fa més fàstic, ags!

    ResponElimina
  29. Eulàlia M, em sembla que aquest robot deu valdre una fortuna, però si realment no és així, em sembla que aviat en tindran a totes les cases.

    ResponElimina
  30. 1.-En f, clar, segur que tu, com "alacantí" diràs com jo "matalap", mentres no digues "Gasoil" a Rajoy com ma mare, tot val.

    2.-El robot val una fortuna, ja t'ho dic jo, haurien de regalar-lo amb el primer pagament de la hipoteca, i a pesar que torna al seu lloc com un bon fill per a recarregar-se, si tens gos van a tornarse bojos els dos.(També t'ho dic )

    ResponElimina
  31. off tòpic? només que les meves companyes de feina el tenen i parlen d'abandonar l'home i casar-se amb la "rumba" que diuen elles :) de dos a tres-cents leurus sembla que val. Jo ja he obert una llibreta a la caixa :)

    ResponElimina