Un dia de fred i pluja esdevé fantàstic davant de la llar de foc ben encesa, llegint o escoltant música, i amb alguna beguda calentona a mà. El cap de setmana passat vaig fer una infusió de te i fruites del bosc que tenia un vermell espectacular, i vaig estrenar la tetera i les tasses amb un aire oriental que m’havia regalat la Carme.
També ella té un aire oriental a la foto.
El foc també és molt oriental...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAbans m'he equivocat i he posat en el comentari la llista dels reis gods. Perdoneu. Ara sí, el comentari : A mi m'agraden les infusions , sobre tot de maria lluïsa i de menta ( a casa en tinc plantades). Però per davant la llar de foc, soc més de bol de llet amb cola-cao ( és el cola-cao desayuno y merienda,es el cola-cao desayuno y merienda ideaaaaal. Lo toma el futbolista para entrar goles, también lo toman los buenos nadadores.Cola-cao, cola-caooooo).
ResponEliminaNota: Cola-cao no patrocina aquest espai.
ui! jo sóc molt infusionera també :) infusió i foc alhora ja és el top :) mi-te'ls ells com es cuiden! ;)
ResponEliminaJo a casa tinc una salamandra, però, ja fa temps que no l'engego i ha estat canviada per una bomba de calor, estava ja fart d'anar a comprar llenya a Vilanova del Vallès i cercar palets pels polígons industrials del meu poble.
ResponEliminaI com a mi el tema moro em tira molt, la meva infusió favorita es el whisky marocaine amb menta o farigola.
Quin paral·lisme tens amb els teus congèneres blocaires !.
ResponEliminaAhir i altra vegada amb L'Allau de The Daily Avalanche.
Avui, amb Ernesto Niebla de Per on camino.
Amb C.Hernando de El Gabinet Negre, no diguem!
No et faltaran guions com als de Hollywood?
Per cert!
La(es) infusió(ns) exquisida(es).
Doncs ara que m'hi fixo, la teua barba també té una cert aire al pare Matteo Ricci.
ResponEliminaLlum, ara mateix un abisme ens separa: jo de petit era un fanàtic consumidor de Colacao, pèrò confesso que sóc un transfuga i que des de fa anys m'he deixat enlluernar per la textura sense grumolls del Nesquick.
ResponEliminaPer cert, Llum, no coneixia la versió de la cançó del Colacao que cantes: la que jo recordo deia "Si lo toma el ciclista se hace el amo de la pista, si lo toma el boxeador boxea que és un primor".
ResponEliminaClídice, usted si que sabe.
ResponEliminaCarles, ni sabia que existia un whisky "marocaine". El que si m'entusiasma és el te moro, aquell que sembla aigua bruta i que ja porta el sucre incorporat. El que nosaltres prenem aquí és més pijotero, pèro no té ni la mitat de gust.
ResponEliminaCarme, cada dia estic més convençut de l'existència d'una mena de telepatia blocaire.
ResponEliminaI celebro que t'agradés la infusió :)
Carme,
ResponEliminaA mi també em passa amb el Leblansky. Publico una il·lustració a la Galeria i el paio l'endemà en publica una altra... és que sempre trepitja els altres!
Si , sí, això també ho deia la meva versió, però una altra estrofa. I cantar-les totes dues ja em semblava excessiu. Per cert : Nesquick? Oh my God!
ResponEliminaLeblansky, whisky marocaine és com la gent del país anomena fent conya al te a la menta.
ResponEliminaI diu la Mari Carmen si has tastat el "Nesquik noche" amb til·la, melissa, mel i camamilla.
Ha, ha, ha!
ResponEliminaGalderich,
Aquest noi és un blocaire llaminer i trepaire. Cal anar molt en compte!
Carles,
Digues-li a la Mari Carmen que procuraré que mai tasti el Nesquik noche, amb tant de tranquil·litzant, només li faltaria això!
Res, te i + te amb molta molta teïna!
Em permeto respondre només avui per al·lusions.
Jo sempre he estat molt de tes, però no de la facció esotèrica-new age, doneu-me un English Breakfast o un Earl Grey i em sento com una reina (com The Queen!)
ResponEliminaGalderich, sempre em quedarà el consol de no saber què va ser primer, si l'ou o la gallina, haw, haw!
ResponEliminaJa veus, Llum, tothom té una part obscura, haw, haw!
ResponEliminaCarles, gràcies per l'aclaració. Doncs aleshores, jo et parlava sense saber-ho del whisky marocaine.
ResponEliminaI digues-li a la Mari Carmen -Carme/Mari Carmen? em sembla que l'assumpte Chaland és l'excepció que confirma la regla- que això del Nesquick noche sona la mar de sofisticat i que acabaré provant-ho, tot i que no soc excessivament aficionat a les herbes.
Carme, vaja propaganda que estas fent de mi, haw, haw!
ResponEliminaAllau, t'haig de confessar que, d'herbes bollides, fins fa quatre dies només acceptava el te i en comptades ocasions. Però soc feble i acabo cedint, oh tempora oh mores!
ResponElimina