3 de febrer del 2010

LA COL·LECCIÓ DE GUY SELZ

Als col·leccionistes no els agrada presumir de les seues possessions, però si exhibir-les tan com es pugui i compartir el plaer de la possessió amb altres col·leccionistes. I si l’exhibició és pública i gratuïta, hom no se la pot perdre.
Per això de seguida que he tingut l'ocasió he anat a l’Arts Santa Mònica a veure l’exposició que recull una bona mostra dels més de 30.000 objectes que Guy Selz va anar arreplegant al llarg de la seua vida.
L’exposició està molt ben muntada, jo diria que amb l’objectiu de mostrar de la manera més explícita possible el món del col·leccionisme, encara que això tregui individualitat als objectes, doncs la sensació que hom té és la de estar veient un batibull de coses més o menys endreçades per que no es caiguin ni es facin malbé, però de cap manera exhaustivament classificades: “algun dia m’hi posaré a ordenar-les com cal”, sembla que ens estigui dient una imaginària veu en off. Insòlits, vulgars, eròtics, populars, religiosos, macabres... objectes de col·leccionista, testimonis d’un passat impossible d’interpretar si no és subjectivament, salvats d’una més que probable desaparició. “Quin, de tots els objectes de la meua col·lecció, serà l’últim que em sobreviurà?”, es preguntava Selz.

[Per cert, tot i que el catàleg ja està editat i es pot veure als prestatges de l’ASM, no es pot fullejar ni comprar encara. Els motius són tan ridículs que ni val la pena escriure’ls, però si algú el vol, no el podrà adquirir fins d’aquí a un parell de setmanes.]

16 comentaris:

  1. Que se't veu Leblansky. . . . Tu tambè ets col·leccionista i exhibicionista de pas, eh!
    Selz sorprenent i recomenable.

    ResponElimina
  2. Ja veig que un fetitxista com jo haurà d'anar a tafanejar aquesta exposició...

    ResponElimina
  3. hi he d'anar, doncs, jo també. Potser amb la meva amiga Glòria, així em garanteixo un bon tip de riure :)

    ResponElimina
  4. Galerich, crec que t'agradarà, encara que reconec que un expert com tu té força més criteri que jo, i ves a saber. Ja m'ho diras.

    ResponElimina
  5. Clicli, ves-hi i porta a la teua amiga Glòria, i espero que s'ho passeu molt bé.

    ResponElimina
  6. Bamboo, vaig a ser franc: la del Monzó me la vaig mirar de passada, molt de passada. Però reconec que és una exposició molt ben montada.

    ResponElimina
  7. Quina sirena mes voluptuosa! Tot va del mateix estil?

    ResponElimina
  8. Bamboo, la sirena és pot dir que és peça única, com alguns altres objectes de la col·lecció, però la majoria no.

    ResponElimina
  9. Jo també us recomano que hi aneu ja que l'exposició és molt atractiva (petita però està molt bé). Tant si coneixeu en Guy Selz com si no, podeu fàcilment endinsar-vos en la seva “col·lecció de col·leccions”.

    ResponElimina
  10. Hola Mari Carmen, benvinguda al bloc i gràcies per fer-te seguidora. Jo no tenia ni idea de qui era Guy Selz, però trobo que la idea de fer una expo de les seues col·leccions és molt encertada, i pel que comentes, no soc l'únic.

    ResponElimina
  11. brrrr que estava fent el comment 12+1 :(

    doncs això, que he estat a l'expo d'aquest senyor. Quina picor! bé, les "coses" peruanes i mexicanes m'han agradat, però tanta compulsivitat m'ha semblat increïble!

    ResponElimina
  12. Haw, haw! Però no em negaràs que impressiona, i que alguns dels objectes únics són espectaculars, com p.e. la creu amb el cap del crist dins d'una caixa amb agulles clavades. I algunes coles, com la de les capsetes de camembert, són molt xules, no?

    ResponElimina
  13. lo del crist fa un iuiu que t'hi cags :( m'han agradat les estampetes franceses de la primera comunió :P i hi he trobat a faltar coses, com els "entierritos" mexicans. M'ha semblat escandalós que no n'hi hagués cap! ;)

    ResponElimina