QÜESTIÓ DE NOMS

Al poble d’en Carles Hernando van a fer un museu dedicat a... bé, no tinc clar com li han de dir.
El més antic denominador d’aquest art que consisteix en dibuixar amb llapis, pinzell, ploma o similars sobre un paper, dividint l’espai en figures geomètriques rectangulars, i seguint un guió més o menys preestablert, dic que el més antic denominador d’aquest art és el d’historieta, però actualment gairebé no el fa servir ningú.
Em sembla que fou Javier Coma qui, en un intent de promocionar el material nord-americà front a l’europeu –i especialment front al franco-belga, amb el que no comulgava gens ni mica- va introduir el vocable còmic, terme que als Estats Units és l’habitual. I aquest és el que ara mateix triomfa i es fa servir a tot arreu de l’estat.
Personalment no m’agrada gens per diversos motius, principalment perquè còmic és sinònim d’humorístic, divertit o risible, i això poc té a veure amb obres com el Maus d’Art Spiegelman o el Corto d’en Hugo Prat, per citar dos exemples. Els francesos distingeixen molt bé entre el que ells denominen bande dessinée –o abreujadament bédé-, que fa referència al material europeu, i els còmics, que és el que ve d’Amèrica del Nord. Els italians, per la seua part, utilitzen el bonic i evocador nom de fumetti.
Amb tant de pedigrí com el francès bédé o l’italià fumetti hi ha el vocable tebeo, que va anar més enllà de la publicació a la qual denominava per esdevenir referent de totes. El problema d’aquesta paraula és que sovint es fa servir per referir-se a publicacions especialitzades, més que a una obra en concret.
Àlbum és una altra opció, però queda també massa limitada, doncs al contrari que tebeo, fa referència a una obra concreta i editada en un format específic. I el mateix succeeix amb novel·la gràfica.
Cal un proposta de denominació específica, i a mi m’agrada la de tebeo quan parlo de revistes, àlbums i novel·les gràfiques, ja que al menys té el seu origen en aquest art. I proposo vinyeta o vinyetes per denominar allò que fan els que publiquen en els tebeos.
És una proposta, i m’agradaria escoltar-ne moltes més.