4 de febrer de 2010

RISOTTO AMB GAMBETES, COL-I-FLOR I FESOLS DE LA PELADILLA


Un plat molt fàcil de fer i força econòmic, ara que la col-i-flor està barata. La resta d’ingredients tampoc són cars, i a més es poden guardar per quan ens vingui de gust fer-los, ja que les gambetes poden ser de les congelades, i també els fesols de la peladilla -nom amb què es coneix a la comarca de la Marina Alta el garrofó.
L’únic que cal tenir present és no tallar la col-i-flor massa petita, i ja està. Se sofregeix tot junt començant per la col i acabant pels fesols sense descongelar, i es posa a bullir, recordant la norma bàsica de posar el doble d’aigua que d’arròs.
El resultat és un plat melós i suau al paladar, encara que si el volem endurir es pot afegir algun formatge fort que tinguem a la nevera, no importa massa quin, que tots li queden bé.

18 comentaris:

  1. Uf, se't gira feina per al dia que quedem... serà com anar a cal Ferran Adrià amb diversos plats de degustació. Està bé la iniciativa...
    Malgrat tot, si no t'importa, les gambes que siguin fresques que el teu congelador de paper no ofereix prou garanties sanitàries!

    ResponElimina
  2. em fa gràcia com fas que tot sigui groc :) curiosament jo, per no menjar groc, no menjo ni crema catalana :P

    servidora abans menja porc que groc :)

    per cert, això és una bomba de producció de gas no?

    ResponElimina
  3. Una variant -sense els garrofons- ja l'hem tastada i dic que sí.
    Com també dic sí, tant al tracte com als arrossos, de Tallers 76: gràcies!

    ResponElimina
  4. Amb aquesta deria pel groc hauran d'amagar-se totes les rosses.

    Es una bomba de gas, o energia sostenible?

    ResponElimina
  5. No es deia col de flor? col amb flor? flor de col? cul i flor?
    Buuff, em deu haver pujat el gas al cap !

    ResponElimina
  6. Galderich, no saps tu unes gambes al perfum de pulp el sabor tan exquisid que tenen, haw, haw!
    Però estic d'acord amb això de les gambes fresques... si les porta el xiquet de Palamós.

    ResponElimina
  7. Girbén, m'agrada que t'agradi. A la propera, atreveix-te amb els garrogons.

    ResponElimina
  8. Clídice, el secret d'un bon arròs està en el color groc, la resta importa poc. A més, el groc és diurètic i elimina les flatulències. Científicament demostrat, i a més ho recomanen 9 de cada 10 dentistes.

    ResponElimina
  9. Bamboo, personalment m'agraden més amb el cap rapat. Freaky que és un.

    ResponElimina
  10. Carme J, tens raó, al PV li diem col-de-flor. I amb totes les propostes que has fet, trobo a faltar la de flor-de-cul, que és la més asilvestrada.

    ResponElimina
  11. Ja n'hi ha prou d'aquest color! A mí això d'aquests plats que fas, Leblansky, em fa venir més que res, gana. Així que , com proposa el manual del bon anarquista, no tanta propaganda i més acció directa. Quan ens convides a fer un tast?

    ResponElimina
  12. Ni déu ni amo, Llum! Així que d'acord amb la teua proposta d'acció directa: convocaré oficialment -via post- una trobada a can Leblansky per blocaires il·lustrats que s'atreveixin a tastar els meus àpats. Això si, ens hem de trobar de cara a la primavera, que no vull que us congeleu de fred (és que la meua caas és molt petita, i el meu jardí gran, i allà estarem molt bé sempre que faci bon temps)

    ResponElimina
  13. NO havia vist la teva resposta Leblansky de la teva convocatòria gastronòmicoprimaveral! Que contenta que estic ! QUina emoció! Haurem de venir d'etiqueta?

    ResponElimina
  14. Per cert que, un cop feta la teva convocatòria , això no té aturador. Vaig pensant quin platillo puc portar.

    ResponElimina
  15. Llum, l'etiqueta la posaré jo, i serà la que en Julià Juliachs ens va donar quan a la Galeria d'imatges Galderich & Leblansky vam publicar una etiqueta de mobles que ens agradava molt. En Juliachs es va posar en contacte amb nosaltres i ens va oferir un lot ben gran d'aquelles etiquetes dels anys 70. La vam regalar des del bloc a qui va voler, com felicitació nadalenca, però encara ens han sobrat algunes, que repartiré a l'encontre.

    ResponElimina
  16. Llum, divendres faig "oficial" la convocatòria, en forma de melodia.

    ResponElimina
  17. Saps, Leblansky? Això d'aquesta convocatòria em sembla una cosa fascinant. Mai no m'he relacionat - personalment , vull dir - amb ningú de cap blog ni res de tot això. Suposo que ja deus coneixer a la majoria de seguidors del teu blog, fins i tot deus tenir amics entre els teus fans. Però jo? Sóc una estranya , jo. Podria ser una psicòpata, jo. Podria ser una infiltrada d'Al-Quaida, jo. Podria portar un pastís ple de tripis, jo. No et faig por?

    ResponElimina
  18. Llum, a mi també em sembla emocionant el fet de trobar-nos una colla de gent la majoria dels quals no ens coneixem més que de llegir-nos. Personalment només conec en Galderich, la Carme i el SM, de la resta no en sé res més del que tu puguis saber.
    I si, em fas pànic!!!

    ResponElimina