NIT DE TERROR (i II)Aquesta és la continuació del post d'ahir, on s'explicava que un rat penat va quedar atrapat a ma casa mentre jo estava de vacances.
ENCENEU ELS LLUMS! APAGUEU ELS LLUMS!
Si un rat penat se’t cola a casa, què es pot fer per que surti? Aquesta és la pregunta que jo em feia, però cap resposta em venia al cap.
Vaig començar a fer càbales: als rats penats els agrada la foscor, o sigui que els llums de la casa el deuen molestar; però ell segueix a dintre, donant cops d’ala a banda i banda.
Amb una estranya reductio ad absurdum vaig deduir que aleshores el que calia era apagar els llums, cosa fàcil des de la posició en que estava, ja que els interruptors generals estan tocant l’entrada principal. Pensat i fet, però els minuts passaven i l’animaló seguia sense sortir.
Finalment, la solució que sabia que era la única bona, però que em negava a assumir, va acabar imposant-se: calia fer-li front i espantar-lo.
De nou, em vaig embolicar la tovallola al cap, aquest cop deixant una petita escletxa per poder veure, i em vaig llençar a dintre cridant ben fort AAAAAH i el rat penat va embogir AAAAAH i es donava cops contra tot AAAAAH i jo també AAAAAH i tot era donar voltes per la casa, el bitxo i jo AAAAAH i per sort ningú veia aquell espectacle marcià AAAAAH i de sobte, el rat penat que surt per la porta AAAaaah i jo que corro a tancar-la.
REFLEXIONS FINALS
Aquella nit vaig dormir amb la porta de l’habitació tancada, per si de cas. I al matí següent, ja més calmat, vaig intentar descobrir com s’havia pogut colar el rat penat a dintre de casa. A hores d’ara, encara no m’ho explico, i és per això que, cada cop que torno de vacances, miro i remiro per veure si trobo el que no voldria tornar a trobar-me.
Tu amb el cap embolicat i el rat-penat, tots dos xisclant i corrent per la casa, devia ser cosa digna de veure i fins i tot digna de ser filmada.
ResponEliminaMira que no tinguis un mirall i no t'esglaïis quan et vegis! Sort que la tovallola et tapa una mica!
ResponEliminapenso Leb que s'imposa el seny i ja fas tard en instal·lar-te un circuit tancat de TV a cada teva. No t'imagines la de pasta gansa que podries guanyar comercialitzant aquesta versió batmaniaca de "Solo en casa 3546" :)
ResponEliminaUn bon panxó de riure amb els dos posts, gràcies :D
Estic d'acord amb l'Allau: el proper cop, més sang freda i agafa la càmera. El Leblansky amb la tovallola al cap seria un èxit fulminant al youtube (he rigut tant amb aquesta història com la primera vegada que la vaig sentir... té un potencial còmic important).
ResponEliminaEm sumo a les peticions de convertir això en una pel·lícula d'humor!! Si bé no vas ser-hi a temps en viu i en directe, ara es podria recrear...
ResponEliminaAviam... una mica de ciència si-us-plau!
ResponEliminaQuan en trobes en un lloc tancat i envoltat de ratpenats volant (a mi m'ha passat amb una vintena i en un espai reduït), la darrera cosa que has de fer és agitar-te, que això encara els esvera més i multiplica les possibilitats d'un xoc. Si no els falla el seu sofisticat sistema de teledetecció (cosa raríssima), ja s'encarreguen ells de no topar amb tu.
Quan es faci la imprescindible recreació de l'escena ja m'ocuparé del casting dels quiròpters.
Allau, qui seria el protagonista principal, el rat penat o jo? Encara que, pensant-ho bé, la cosa quedaria molt ben repartida, ell faria el paper de dolent, i jo el còmic.
ResponEliminaGalderich, el teu comentari em fa recordar una història que em va passar en mirar-me a l'espill, i que té relació amb el Yeti. Faré un vidas ejemplares aviat contant l'experiència, real como la vida misma.
ResponEliminaLa idea, Clídice, era contar còmicament un fet real, o sigui que d'això es tractava, de riure.
ResponEliminaI això de la pel·li, m'ho estic començant a rumiar seriosament després de llegir els comentaris, haw, haw!
SM, si a més de la tovallola al cap em penjo una càmera, i tot això corrent i cridant com un animal, em donen l'òscar dels documentals.
ResponEliminaEulàlia, no sé jo si tornaria a passar pel mateix tràngol... i tampoc tinc clar que el pobre rat penat vulgui repetir la seqüència, haw, haw!
ResponEliminaGirbén, m'has de passar urgentment el teu mòbil per si es produeix una nova invasió de quiròpters a ma casa, que ja veig que ets un crac en el tema.
ResponEliminaI de la pel·li, estic d'acrod en quasi tot, però el rat penat i jo caldria que anem al 50% en el repartiemnt de beneficis. I per altra part, podries fer-me tu d'extra en les escenes difícils? (ja saps, les de l'atac del rat penat i tot això)