25 de gener de 2010

ON ÉS LA BODA?

La perspicàcia dels lectors d’aquest bloc és admirable, i és per això que, amb la complicitat del Sr. Galderich, avui he decidit posar-la a prova amb un doble repte.

1. Dissabte passat, els senyors Galderich i Leblansky van ser convidats a la boda de la Senyora Gemma Palazón en qualitat de representants de la Societat Catalana de Fetitxistes (SCF) i, campetxanos com són, es van deixar fotografiar
amb el vehicle que la SCF va posar a la seua disposició. A partir de les dues imatges que es reprodueixen amb les cares pixelades, sabria l’intel·ligent lector descobrir qui és Galderich i qui Leblansky?

2. El segon repte és força més difícil, i va dedicat als més llestos de la classe: on va ser la boda?

31 comentaris:

  1. Què bons mossos sou tots dos !!!
    Com voleu ser descoberts? Per ordre d'aparició, alfabètic . . . .
    Referències, més referències, realment les necessito!
    Ajudeuuuuuu Girbén, Carles,. . . .

    ResponElimina
  2. Jo si, jo si en reconec a un. . . . Però m'han prohibit participar, perquè jugo amb avantatge !!
    Eh. . .que sí, per a mi sempre seràs James Bond.

    ResponElimina
  3. El séc pregon del qual us protegeix la ferma barana s'anomena Congost de les Valls i per la cinglera del fons s'hi va obrir una via ferrada; ara tancada perquè als seus peus s'han descobert alguns abrics prehistòrics, el principal el de la Cova Rodona.

    Un lloc fenomenal per a celebrar un casament..., d'autèntics senyors!

    ResponElimina
  4. Ep, ep... volem el nom del municipi, tampoc cal ser tant exacte que nosaltres som de lletres!

    ResponElimina
  5. No voldria xafar la guitarra a ningú,
    i el que dic és de lletres!
    El conjunt de la Roca, arruïnat durant la primera carlinada, fou restaurat al 1906 per Puig i Cadafalch... M'agrada el nom novel·lesc de la Reina Sibil·la de Fortià que s'hi havia refugiat al 1381.

    ResponElimina
  6. Potser m'equivoco, però el de la jaqueta fallera ha de ser en Leb i en Galde el que necessita més píxels per tapar-li la cara.

    ResponElimina
  7. En Girbén és un GPS! I no sé qui és qui, però feu un bon goig.

    ResponElimina
  8. MU, no em fereixis amb això del GPS!
    Que els GPS sols pretenen reduir el món a una cruïlla de nombres informes i sense ànima!

    ResponElimina
  9. Estic amb en Girbén... un Gps serveix per donar grans voltes per arribar a un destí per on s'hi podria arribar més directament. Arribar hi arribes, però després de donar més voltes que el 29. I tinc la intuïció que amb el Girbén poc hi aniries directament per dreceres fantàstiques...
    D'això, Leb, ens ho hauries posat més fàcil si portessis les bambes negres i blanques...

    ResponElimina
  10. Si és un nou model de GPS, capaç de perdre's i d'estimar, ja em sembla millor!

    ResponElimina
  11. fent un treball CSI amb la fotografia anterior, jo diria que el senyor de l'americana clara és en Galderich i el més camaprim i eixarrancat en Leblansky :)

    (ara serà a l'inrevès, però jo ja ho he dit)

    ResponElimina
  12. Gràcies, Carme, això de "bons mossos" queda molt simpàtic.

    ResponElimina
  13. Hola, Vicky, quan de temps! Has donat una pista sense voler, atenció!

    ResponElimina
  14. Girbé, des que he llegit el teu comentari que estic fent la ola virtual, ets un crac! A més d'encertar-ho de ple, has afegit filigranes vàries per rematar la feina.

    ResponElimina
  15. Matilde, gràcis per la floreta. I sí, en Girbén és molt millor que un GPS, ja que com tu dius bé, ell li posa sal i pebre a l'itinerari. El seu bloc FORAVIAL, que podeu linkar des de la llista de la dreta, n'és un bon exponent.

    ResponElimina
  16. Eulàlia, no t'imagines el que em va costar posar-me sabates, i perque els núvis van insistir. Per on no vaig passar és per dur corbata i pantalons de... ups, que això és una pista.

    ResponElimina
  17. Carles, això és el que li vaig comentar jo al conductor, i es va emprenyar pensant-se que li feia conya.

    ResponElimina
  18. Allau i Clídice, teniu imatges diferents. La resposta, passada la mitjanit. Mentre, hagan sus apuestas.

    ResponElimina
  19. Aposteu pel cavaller Allau Dupin, que la Clídice té el cap encara a la UOC!

    ResponElimina
  20. Molt intuitiva Clidice! Nomes cal veure la foto de Leb a la neu i comparar les cames primes i tortes, que dius. Sense cap anim d'ofendre,clar!
    Ara hauria d'ensenyar-les millor per a demostrar si l'apreciacio pot ser equivocada, o no!

    ResponElimina
  21. Bamboo, com que cames primes i... tortes? Un que és alt! I on veieu les cames tortes?

    ResponElimina
  22. que consti que jo no he dit tortes eh! he dit que estava més eixarrancat, en un posat tot cow-boy no cal dir :P

    ResponElimina
  23. Leblansky,

    Jo em rendeixo. Aquí hi ha algun infiltrat del CSI o alguna cosa pitjor. Jo deixo els blocs i em quedo a casa tancat en clau! Començo a tenir més por que la Clídice...

    Sobre el tema paella, jo crec que la penya se l'ha guanyat! Cap al bon temps comença a preparar els aditius grogencs de les teves paelles que anirem on sigui a fotre'ns-la després de fer una excursió guiats pel Girbén i el Carles... són de por!
    Finalment crec que hem de celebrar una marisconada com diu l'Allau amb una base d'arròs perquè no surti tant car...

    ResponElimina
  24. Ep, jo no tinc manies ni necessito marisconades, unes bajoquetes i algun botifarró m'anirien de perles.

    ResponElimina
  25. D'acord amb la paella, l'arròs amb llamàntols o el que vulgueu, sempre que sigui groc :)

    ResponElimina
  26. Respecte a qui és qui a la foto, el de l'americana llampant és en Galderich, l'altre -el "camaprim"- soc jo. Intentant justificar la meua imatge, haig de dir que em va costar anar a la boda sense bambes, però els nuvis em vam amenaçar, avisant-me que de cap manera acceptarien texans ni esportives. Vaig acceptar deixar les bambes, però el texà, el vaig dur, i d'aquí suposo que ve la imtage de "vaquero" que em fan la Clídice i la Bamboo.

    ResponElimina
  27. Per saber si anava bé, vaig preguntar-li a l'Elena -àlies Vicky- què li semblava el meu vestit, i em va tranquilitzar, comentant-me que en principi li havia recordat al Detectiu Conan, però que finalment tenia clar que era a James Bond el clàssic a qui em semblava.
    Li haig de donar les gràcies a l'Elena ja que vaig anar la mar de tranquil a la boda, amb la seguretat que els nuvis no m'abroncarien. L'Elena no sap mentir, i té molt bon gust!

    ResponElimina