19 de gener de 2010

JIM HAWKINS (II)

En la versió cinematogràfica de L’illa del tresor realitzada per Victor Fleming l’any 1934, la interpretació que va fer Wallace Beery de Long John Silver em va impressionar fins a tal punt que des del moment que la vaig veure no he pogut imaginar-me d’una altra manera al pirata coix de l’obra de Stevenson.
Beery, fent contínues ganyotes i exagerant els gestos fins a fregar la comicitat, aconsegueix transmetre la imatge del pirata mentider, trampós i capaç de vendre a la seua mare al diable per diners, però alhora també del tipus simpàtic que en el fons és un bon jan, i que malgrat que ha fet, fa i farà tota classe de maldats, hom sempre pot acabar confiant en ell, i això és el que fa el grumet Hawkins, que el té per el seu millor amic. Enganyat mil i un cops pel pirata, Jim sempre acaba perdonant-lo i fins i tot en l’escena final, còmica i trista alhora, quan mentre Silver promet que anirà pel bon camí se li cauen els diners robats, el pobre grumet l’allibera i el deixa marxar entre sanglots de ràbia i de pena per la pèrdua.
El fet que Beery hagi de fer duet al llarg de tota la pel·lícula amb un Jim Hawkins excessivament nen i ingenu –fruit de la intrepretació de Jackie Cooper-, encara el fa ressaltar més, i acaba convertint-lo en l’autèntic protagonista. La MGM tenia clar que la parella Beery/Cooper era intocable, i la direcció de Victor Fleming, amb un guió força fidel a la novel·la, accepta als actors amb totes les seues virtuts i defectes, de forma que Jim actua amb les maneres d’un avi gran però amb pantalons curts que entendreix el cor de les mares, mentre que Silver perd gran part de la seua foscor maligna per esdevenir un trapella que es fa estimar. Però a mi Wallace Beery segueix resultant-me del tot convincent com a Long John Silver.
I també el gran Lionel Barrymore, que en aquest film té un paper secundari, resulta del tot creïble en la seua contundent posada en escena del pirata Billy Bones.
Dels pocs fragments que al youtube hi ha penjats d’aquesta pel·lícula, n’he seleccionat aquell en que Barrymore, com a Billy Bones, obliga a cantar la famosa cançó del rom a tota la gent de la posada de l’Almirall Benbow. És una escena còmica però alhora angoixant, i penso que recrea molt bé al pirata de Stevenson.

12 comentaris:

  1. Plenament d'acord amb les apreciacions sobre la pel·li i els personatges. Com a critic tens tot el meu reconeixement!! Repeteixo,com a critic de cinema,eh!

    ResponElimina
  2. La meva Isla del Tesoro sempre ha sigut la de la colección Molino del 1944 (heretada del pare) i, com que l'il·lutrador Bocquet havia afusellat plans de la pel·li del Fleming, la relació Berry-Silver Cooper-Hawkins la tinc per absoluta.

    ResponElimina
  3. Ep, això és l'ofensiva l'Ílla del Tresor...?
    Per a mi, ves fent...

    ResponElimina
  4. OStres, el cartell de la peli és absolutament fantàstic!

    ResponElimina
  5. Wallace Beery sempre serà Long John Sylver, sense cap dubte :)

    ResponElimina
  6. Carme, estar d'acord amb les meues crítiques cinematogràfiques és ser poc crítica ;)

    ResponElimina
  7. Girbén, a mi sempre m'ha agradat en Bocquet, encara que té molts crítics pel fet que sovint s'inspirava en altres il·lustracions per a fer les seues. Jo trobo que això no és necessàriament dolent; el cas d'en Max és un clar exemple d'artista que beu de múltiples fonts, i sap després sintetitzar i crear la seua pròpia obra.
    Per cert, no t'animaries a fer una donació virtual a la Galeria d'aquesta illa del tresor de Molino? (això es diu escombrar cap a casa, haw, haw)

    ResponElimina
  8. Galderich, la novel·la de Stevenson bé es mereix una ofensiva, però jo no en sé tant. El post de demà conclou per ara el tema, que he decidit que fos el primer de la sèrie en homenatge al gran Vázquez de Parga; L'illa del tresor era el seu llibre preferit, i tenia més de 30 edicions diferents, la majoria profusament il·lustrades.

    ResponElimina
  9. Llum, aquest cartell a mi també m'apassiona, és una meravella fins i tot pel que fa a la tipografia. L'he penjat en un tamany bastant gran, per que es pugui obrir en una pàgina a part ocupant la pantalla.

    ResponElimina
  10. Sense cap dubte, Clídice, sense cap dubte!

    ResponElimina
  11. Unicament amb les critiques de cinema i en poqueta cosa mes, estem d'acord, carallot!!! I no et critico publicament perque em sabria greu molestar als seguidors/es.

    ResponElimina