27 de gener de 2010

EL LLENGUATGE DE LES BRUIXES


Al meu pare li agradava molt contar històries, reals i fictícies. I quan no se’n recordava que alguna ja l’havia explicat i ens la repetia al meu germà i a mi, a nosaltres no ens importava, ja que ell sempre posava elements nous, d’entre els quals l’humor i els jocs de paraules eren els més freqüents.
Una nit que havia tornat de les seues habituals caceres de porcs senglars –de grans, el meu germà i jo suposem que el que feia era anar a jugar al dòmino amb els amics, però ves a saber- ens va trobar desperts, i aleshores ens va portar al llit i ens va explicar una història de bruixes, detallant els llocs del poble on cada nit s’anaven trobant les unes amb les altres fins completar la comitiva que, cap a la mitjanit, sempre es dirigia al cim del Montgó.
No recordo massa bé el relat sencer, però si la veu suau, quasi xiuxiuejant del meu pare quan amb cara seria pronunciava la frase amb que les bruixes se saludaven entre elles, animant-se a volar encamallades a la granera:
“Camará, veinte leguas por palá!”
Quan s’acabava el relat, el meu germà i jo ens encongíem per notar més l’escalforeta dels llit, i el meu pare ens feia un petó i tancava els llums.

12 comentaris:

  1. No sé perquè sempre havia pensat que la -palà- era un rem i les bruixes anavem en barca, al parlar de leguas i ser a Xàbia. Creia que les escombres les duien embarcades i volaven després en arribar a lloc.
    Interpretacions lliures.

    ResponElimina
  2. El Montgó va quedar pendent. Havíem escalat el Penyal d'Ifac, el Puig Campana, el Ponoig..., i quan -ja de tornada- esperàvem repetir la via dels Catalans del Montgó va girar el temps...
    Sé que ara serà caminant, però és una muntanya que em crida; i amb més raó quan dius que puc trobar-m'hi un aplec de bruixes!

    ResponElimina
  3. i quin bon regust que tenen les històries de bruixes i dolents si et pots acotxar ben acotxadet en un llit calentó :) hi ha res millor que un pare que tingui ganes de guanyar el temps explicant històries de bruixes als xiquets de matinada?

    ResponElimina
  4. a mi el meu pare a banda dels clàssics me n'explicava de follets.

    ResponElimina
  5. Carme, m'agrada molt la teua intrepretació, i és molt adient per un lloc com Xàbia, però el relat del meu pare passava per dalt dels terrats. I això de la palà jo ho relacionava amb l'escombra.
    Ara que imaginar les bruixes embarcades té molt de misteri.

    ResponElimina
  6. Girbén, em sembla que el Montgó és l'única muntanya que jo he pujat i tu no :)
    Però no et facis il·lusions que ara la Marina Alta és un niu de turistes, i potser això és el que trobaras, i no bruixes (les pobres deuen haver emigrat)

    ResponElimina
  7. Clídice, un pare cuentista i juganer és fantàstic!

    ResponElimina
  8. Puigcarbó, el teu pare es mereix un fort aplaudiment virtual.

    ResponElimina
  9. "Por tu padre", que un dia pujo al Montgó.
    I no faig cuentu!

    Quan t'han explicat tan bones històries com a tu, ser-ne "prota" és la primera exigència.

    ResponElimina
  10. Ben fet, Girbén, i si dona la casualitat que quan hi vagis jo estic a Xàbia, et convido a un aperitiu.

    ResponElimina