JIM HAWKINS (I)

Fa Un parell o tres d’anys vaig rellegir per enèsima vegada L’illa del tresor, i em va seguir emocionant tant com el primer cop.
Junt amb Les mines del rei Salomó i Les aventures de Huckleberry Finn, aquesta obra de Robert Louis Stevenson és el paradigma de la novel·la d’aventures, i incontestablement el millor relat de pirates que s’ha escrit mai.
Narrada en primera persona pel seu protagonista central, Jim Hawkins, mostra un món dividit en dos bàndols absolutament diferenciats: el dels bons –cavallers i gent ben pensant en general- i el dels dolents –gent de mala vida en general i pirates en particular.
Adolescent pur de cor, Jim confia en els bons i, necessitat d’un adult que li faci el paper de pare, acaba triant al que ell creu que és el més adequat: Long John Silver, coix d’una cama –però que, a diferència dels pirates, no du pota de pal, sinó una crossa-, simpàtic, narrador d’històries i amb un lloro a l’espatlla.
Enrolats en el vaixell L’Hispaniola, tots dos van forjant uns lligams d’amistat que els duen a defensar-se davant dels altres: Silver, que fa de cuiner, rep els elogis del grumet Jim davant dels seus superiors, mentre que el primer defensa al més petit dels habituals maltractes de la marineria envers els grumets.
Cada cop Jim està més encisat amb Long John Silver, però aquesta passió quasi filial es trenca salvatgement el dia en que el grumet se’n assabenta que el seu estimat amic és un pirata, és a dir, es troba al bàndol dels dolents.
En realitat, Long John Silver no és ni bo ni dolent, sinó un ésser humà adult envoltat per les seues circumstàncies particulars que l’han dut a matar cavallers, mentre que els bons maten pirates. Això Jim no ho pot entendre, però en el fons vol seguir confiant en el que havia estat el seu amic, malgrat les contínues malifetes d’aquest.
El noiet ingenu i el pirata mentider són els protagonistes principals de L’illa del tresor, però Stevenson també l’encerta de ple amb els secundaris, començant pel terrible Billy Bones, mariner borratxo i de mala consciència; el boig Ben Gunn, un divertimento simpàtic; el valerós Doctor Livesey, que en realitat és qui havia de fer de tutor de Jim; el senyor Trelawney, propietari del vaixell i home de poques llums; i finalment, el difunt Capità Flint, el fantasma del qual planeja al llarg de tota la novel·la.
I al voltant d’aquests, els protagonistes no humans: el vaixell L’Hispaniola, la posada de l’Almirall Benbow, la illa i el mapa del tresor, i la cançó dels pirates:
Fifteen men on a deadman’s chest,
Yo-ho-ho! And a bottle of rum!