26 de gener de 2010

FETTUCCINE AMB ALBERGÍNIA, XAMPINYONS I FORMATGE FETA

El diumenge passat vaig anar amb la Carme al mercadillo deL poble i vaig comprar albergínies i xampinyons, entre altres coses. En tornar cap a casa la vaig convidar a dinar i, com que no tenia gana d’estar massa temps a la cuina, vaig pensar en fer una cosa ràpida, i la pasta ho és, així que aprofitant la compra, vaig cuinar uns fettuccine amb albergínia i xampinyons, afegint-li formatge feta que tenia a la nevera.
Mentre preparava el menjar, ens vam fer un aperitiu amb cogombre ratllat, olives i un got de muscat ben fred.

Aquesta és la recepta del plat de pasta:
Es netegen els xampinyons, es tallen a làmines i es posen a la paella amb un rajolí d’oli.
Mentre es van fent, es talla a daus una albergínia –sempre amb pell-, es sala una mica i s’afegeix a la paella amb una mica més d’oli. En set o vuit minuts ja estarà tot, i ho retirem del foc. Aleshores, ho mesclem afegint-hi quatre o cinc cullerades de salsa de tomàquet.
La pasta, que per fer bonic pot ser de dos colors, es posa a bullir amb força aigua i es treu respectant mil·limètricament el temps de cocció indicat, sis minuts en el cas dels fettuccine. En deixar-la escórrer, s’afegeix un rajolí d’oli d’oliva per tal que no quedi enganxosa.
Ja ho tenim tot fet. Ara preparem els plats, escudellant primer la pasta, després les verdures, i finalment el formatge feta a trossets. Per sobre posem un polsim pebre negre i alfàbrega.
I si es vol, es pot passar cada plat mig minut pel microones per tal que el formatge quedi més tovet.

De postres ens vam menjar una macedònia a base de taronja, aranja (he hagut de buscar al diccionari com és deia pomelo en català) i mandarines.
A la Carme li va agradar.

7 comentaris:

  1. I a mí també m'hauria agradat, coi ! Quin dinaret més bo. Potser te'l copio. Nyam, nyam ...

    ResponElimina
  2. mî-te'l ell! aquí destrossant la moral, amb la gana que tinc! :) fan molt bona pinta, li hauré de dir al company que aprengui a fer-los :P

    ResponElimina
  3. Galderich, el canon de la paella indica que sempre ha de ser plat únic, encara que es pot acompanyar d'una amanida, que se serveix alhora. Això si, pots fer tota classe d'aperitius prèviament.

    ResponElimina
  4. Clídice, no sé com està de tècnica culinària el senyor fotògraf del teu bloc, però la pasta és un plat que admet tot tipus de variacions, i fins i tot a un negat com jo li surt bé. O sigui que endavant!

    ResponElimina
  5. Sincerament estava exquisida! Com quasi,quasi tot.

    ResponElimina