No em ve de gust fer un Vidas ejemplares del que els dies 7 i 8 d’aquest gener em va passar, encara que la cosa realment ofereix material amb escreix.La qüestió és que el 7 al vespre es va posar a nevar i al mateix temps a bufar un vent de mil dimonis, que va fer que la llum i la connexió telefònica marxessin.
Al dia següent vaig demanar permís al treball per sortir més d’hora i comprar algunes coses –estufa de butà, llanternes, 200 quilos de llenya...- per si de cas la llum no tornava. I així va ser, amb l’afegit que el dia 8 bastants cables elèctrics de la zona on visc es van trencar, incloent-hi un que passa per davant de ma casa i que en caure va fer un bonic castell de focs artificials, provocant l’arribada de policia i bombers.
Finalment, a la una de la nit ja del dia 9, la llum es va restablir, i part de la connexió telefònica també, però no l’accés a internet.
Si aquest post l’esteu llegint el dilluns 11, serà senyal que tot ha tornar a l’habitual anormalitat.
Penjo algunes fotos del meu jardí nevat, i una que m’agrada especialment, on es veu tot blanc excepte la zona del bany per a ocells, que sembla un forat d’aquells que fan els esquimals per a pescar, en versió Peñarroya.
Vist en foto és molt bonic!
ResponEliminaLa realitat ha estat un pél més dura. Tot i que es pugui llegir aquest post, el protagonista de la història encara està desconnectat d'internet, cosa que el posa d'un malhumor de gossos per no poder respondre a tothom.
Esperem que quan torni ho faci amb forces renovades, perquè experiècies i material en té ! Ànim Leb, t'esperem fidelment!!
Ostres, Leb, a casa fa una setmana que estem sense calefacció ni aigua calenta, però això sembla molt pitjor (i també molt més estètic).
ResponEliminaHa, ha... només falta la Heidi!
ResponEliminaper un moment t'he imaginat arrossegant un trineu amb una corda, amb estufes de butà, llanterne i ... 200 kilos de llenya, per algun carrer de la Rússia russa, aquella del fred que pela i he pensat: "pobre huerfanito". Però bé, bromes a banda: és una putada molt grossa no? :(
ResponEliminaEl meu cunyat (el que em va guiar les meves primeres passes blocaires) té una dita prou oportuna: "Això és més llarg que un dia sense Internet!"
ResponEliminaAbstreu-te i pensa -si pots- que aquesta blancor mata malures i fa saó de la bona.
Genial la foto del forat per a pescar!
ResponEliminaSembla veure's bellugar la sardina dins i tot!
Potser si entres, passes al món internautic per a sempre més. . . . i no depens de tècnics de telèfon ni persones reals "non gratas" quasi totes en general.
Pots passar una mica de fred, però no ho faries per a ser feliç indefinidament?
OOOOstia!A Badalona ens estem cagant en el fred, però veig que només són mariconades. Monsieur Leblansky, vos teniu esperit de pioner!!!
ResponEliminaAllau, pel que em dius, aquests dies hem compartit... freds! Espero que ja ho tingueu tot arreglat, que una bona dutxa d'aigua calenta és fantàstica per relaxar-se i mirar des de la finestra la pluja, neu o vent de fora. Jo l'únic que encara no tinc és internet.
ResponEliminaClídice, m'he rigut molt imaginant-me a mi mateix arrastrant els doscents quilos de llenya amb el trineu. Jo a més ho he imaginat pendent amunt, per fer-ho més dramàtic.
ResponEliminaGirbén, ja té raó el teu cunyat, ja, i en el meu cas, ja va cap als sis dies sense internet, i jo que m'havia viciat als comentaris dels blocs!
ResponEliminaBamboo, per dur que sigui el món real, el prefereixo a qualsevol altre (encara que m'ho passo genial imaginant-me en mons ficticis)
ResponEliminaEi, Miquel, ja saps que si t'animes, teniu la casa de baix per compartir l'aventura!
ResponEliminaHei tio, açi en Xàbia tambe ha fet molt de fred pero no tant com en ta casa, de tota manera has tingut molta sort perque pots peixcar en el forat dels ocells com els esquimals.
ResponEliminaEls teus nebots preferits.