17 de setembre de 2010

VARIETÉ


Tan fresc com una rosa de cabaret, Marc Almond torna amb un cedé musicalment rodó, amb un toc Soft Cell que és benvingut pels amants del synth-pop de tota la vida, ara que fa quasi 30 anys des que va es va publicar el seu primer elapé.
Amb temes com Bread & Circus, The Exhibitionist o l’imprescindible Nikjinsky Heart, el nou disc de Marc Almond es mou pel terreny que a ell sempre li ha agradat: el món de l’espectacle eròtic i decadent. Com a mostra, aquest Varieté que també dona títol al cedé.
Non stop erotic cabaret, i tant.

20 comentaris:

  1. Ostres, aquest disc el tinc i tot! Una delícia molt recomanable.

    ResponElimina
  2. Molt béel video:no ho sabia, però comparteixo amb l'Almond el gust pel cabaret decadent.

    ResponElimina
  3. Benvingudes les vitamines per començar aquest divendres tan gris i plujós! I...què dir d'aquesta estètica de cabaret plè de fum i sostenidors punxeguts?
    Sensacional.
    :-)

    ResponElimina
  4. Fantàstic, Leb! M'encanta l'estètica del video. I trobo que l'Almond conserva força bé les seves aptituds de cantant melodramàtic. Hi va haver una època que només escoltava la versió del Tainted Love. I l'Enola Gay dels OMD també. Quins temps!.

    ResponElimina
  5. O my God, quin flashback. Tainted Love , Enola Gay, I Joan of Arc!

    ResponElimina
  6. Lluís, es veu que és allà on hi va a parar la gent que val la pena. Ja ho deia el meu avi: "jo no vull anar al cel; jo vull anar al club, on hi ha xiques guapes i tos juguen a les cartes i beuen absenta".

    ResponElimina
  7. Carme, jo també crec que el toc cutre dels cabarets i demés llocs de mala vida nocturna té un morbo innegable que els fa atractius, i com més cutres siguin, més atractius resulten.

    ResponElimina
  8. Llum, si als 80 escoltaves als Soft Cell i als OMD, no m'estranya que tinguis tan bon gust per la música. Jo encara soc un fan del synth-pop, com li diuen ara a aquesta música.

    ResponElimina
  9. Alyebard, estas citant tres temes bàsics de la música popular -i comercial, també cal dir-ho- dels 80 que tels podria cantar i xiular de cap a peus sense cap esforç d memòria. És que a mi m'agradaven -i encara m'agraden- molt. Això sí, com Kraftwerk, res de res :)

    ResponElimina
  10. Aris, la libidinositat no està en l'objecte, sinó en el subjecte que mira (famosa frase del filòsof Leblansky, conegut a sa casa a l'hora de dinar). I jo en soc hipermegasuperlibidinós, que consti ;)

    ResponElimina
  11. La música m'encanta.
    El vídeo plasma molt bé
    dsrrera de tota la fumera l'erotisme decadent que comenteu.
    Sempre he pensat que les noies de cabaret, que fan la seva feina molt dignament, també s'ho deuen passar genial a costa d'una bona colla de babaus "hipermegasuperlibidinosos" que bavegen nit rere nit !! He,he!

    ResponElimina
  12. Avui l'has encertada força!

    Llàstima que a darrera hora el muntador del vídeo li dona per fer "filigranes" que té en el llibre d'instruccions (deu ser l'únic que el llegeix) i se li en va una mica la mà.

    Però bé, pots continuar fent divendres musicals.

    ResponElimina
  13. Un filòsof viu i sobretot entenedor, per fi! :P

    Bona tria musical!

    ResponElimina
  14. Carme, doncs això seria l'ideal: que la noia de cabaret s'ho passés molt bé fent el seu (digníssim) treball. No sé si en la vida real deu succeir això massa sovint, encara que, si ens parem a pensar, en cap tipus de feina deu resultar senzill trobar gent que s'ho passi bé treballant.

    ResponElimina
  15. Galderich, agraeixo el teu nihil obstat. La setmana que ve, m'esforçaré més per que puguis fer una crítica de les que a tu t'agraden, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Rita, em sembla que el tal Leblansky no s'entén ni a ell mateix, haw, haw!
    I què bé que t'hagi agradat el post musical d'aquesta setmana, tot i ser tant diferent de la passada.

    ResponElimina
  17. Molts rebutgem però també gaudim del i en el treball, només faltaria! Si no fos així, tot seria més caòtic!

    ResponElimina