3 de setembre de 2010

SANT LLOP, PATRÓ DELS BLOCAIRES


M’han passat una xuleta recordant-me que aquesta setmana se celebra la festa de Sant Llop, que és el patró de Dosrius. Així que penjo la meua particular visió del sant, realitzada a partir d’una il·lustració de la gran Margaret Brundage; recito el rodolí que apareix en els goigs al sant (per cert que no sé que deu ser l’esquinència aquesta); proposo que el fem patró de la trobada del diumenge proper; i aprofito per recordar que tothom pot venir.
Si el problema és que no coneixeu a ningú, no us talleu: és una cita a cegues per a la quasi totalitat dels que som. O sigui que si us ve de gust, encara esteu a temps d’apuntar-vos enviant un correu a
santperfecte@gmail.com (hauria d’haver obert un correu nou posant a Sant Llop, però m’ha fet mandra).
Per cert, quan li explico a ma mare –que viu a Xàbia, al País Valencià- que el patró del poble on estic vivint és Sant Llop, la dona se’n fa creus i no entén com poden haver fet sant a una bèstia tan ferotge. Mira que fan coses ben estranyes, aquests catalans!, diu amb un somriure de persona que a la seua edat ja n’ha vist de tots els colorets.

19 comentaris:

  1. He trobat a faltar la música de fons dels divendres que acompanyi el post.

    I reDéu !! Que és sant Llop, no santa Lloba hipnotitzada!
    Ja us agradaria a un sector dels assistents!
    No patiu l'altra sector que -lobo ladrador, poco mordedor-
    Fins diumenge!

    ResponElimina
  2. podria ser Sant home-Llop, ara que esta tan de moda "Crepúsculo"...waooooooo

    ResponElimina
  3. M'encanta l'estampeta que has trobat per l'ocasió...però jo a un Sant llop el feia, com més barbut i masculí. Què vols que et digui!
    La pregària, però, no té desperdici. Probaré de recordar-la.

    Sento, confirmar la meva no-assistència, la meva teenager que cumpleix deu anys, no m'ho perdonaria mai...però espero que no hi hagin "2 sin 3"!

    Que us ho passeu fantafabulosament bé!

    ResponElimina
  4. Amb la intenció de saber els seus mèrits, més enllà de guarir mal de coll i angines, he fet una cerca pels santorals de la xarxa (tots en castellà) i enlloc consta el nostre Sant Llop.

    Sí he vist que el 5 se celebra el Beat Guillermo Browne (patró dels lectors de "guillermos") i Santa Teresa de Calcuta (que potser és, de molt joveneta, la de la teva estampa).

    ResponElimina
  5. Leblansky,

    M'agrada l'aureola d'aquest Sant Llop travestit, millor que Santa Teresa de Calcuta com proposa en Girbén!

    ResponElimina
  6. Girbén,

    Per cert, no has de consultar els santorals castellans sinó el blog de Bibliogoigs!
    http://bibliogoigs.blogspot.com/2010/09/goigs-sant-llop-la-seva-festa-es-el-dia.html

    ResponElimina
  7. Fantàstica la lloba (llop trasvestit, per tant). He recordat la lloba romana que dóna llet als dos herois, al cartell de Fellini.
    http://blogs.lne.es/luismariaalonso/files/2009/08/roma__fellini_.jpg

    ResponElimina
  8. sort de la Carme J perquè ja m'estic repensant ^^

    ResponElimina
  9. L'esquinència o esquinància sembla que ve a ser com unes angines...

    ResponElimina
  10. Carme J, per a mi ha estat tot un trauma virtual el fet de ser-li infidel al meu Merrie melodies dels divendres, però finalment he optat per fer propaganda de la trobada de diumenge, a veure si s'apuntava algú més.
    I si, el sant(a) Llop aquest(a) sembla com hipnotitzada, potser per la colla de llops que l'acompanyen. Amb la cara que posen, en què deuen estar pensant?

    ResponElimina
  11. Aris, la noia aquesta de la Brundage li fot quarantamil milions de patades als bledes babaus de Crepúsculo, i a més, ja ho diu el refrany, quien aulla primero aulla dos veces.

    ResponElimina
  12. Carme de la maleta, en realitat, el Sant Llop que hi ha dibuixat als goigs ja és com tu el descrius: un bisbe barbut i gens efeminat (dona una ullada al bloc que cita en Galderich uns comentaris més avall del teu, per veure la imatge masculina del sant), pèro no em negaras que la imatge d'avui té molta més força, i és més llobuna -no sé com es deu dir "lobuna" en català- que la del bisbe barbut, haw, haw!
    Que passeu una bona festa d'aniversari i felicita a la teua filla de part de la colla blocaire!

    ResponElimina
  13. Girbén, no tenia cap dubte que tu sabries què era això de l'esquinència, com bé ho deixes caure sense presuncions. Ets un crack!

    ResponElimina
  14. Galderich i Girbén: sé que el que vaig a dir ara sonarà molt irreverent, però us asseguro que si Teresa de Calcuta s'assembles ni que fos mínimanent a la noia de la Brundage, s'hauria triplicat el número de conversos al cristianisme a la Índia.
    Ho dic per l'aura, i no per les sinuoses formes de la noia, és clar...

    ResponElimina
  15. Lluís, la imatge a que fas referència, així com la cara dels llops de la Brundage, em porta a profundes reflexions filosòfiques.

    ResponElimina
  16. Allau, estava segur que tant tu com en Girbén sabrieu el significat d'esquinència. I evidentment, no m'heu defraudat! Jo de gran vull ser tan erudit com vosaltres :)

    ResponElimina
  17. Ja que no puc assistir-hi; brindaré a la salut de Sant Llop i tota la colla blogaire. Jo he recordat que prop de PLFRGLL hi ha una ermita dedicada a St. Llop :D

    ResponElimina
  18. i jo allunyada com una cabreta atemorida de tants udols, m'he perdut la trobada! si hagués sabut que el llop no mossegava.... que la llopada era tan ben trobada...
    esperaré la propera carbassonada!
    auuuuuuuuuuh!

    ResponElimina