27 de setembre de 2010

UNA DECISIÓ


He decidit que el dia 29 faré vaga. He tingut temps de sobra per pensar-ho, i després de revisar els principals motius en contra –tan àmpliament difosos per uns quants mitjans de comunicació, amb l’excusa de donar informació- em mantinc en la meua decisió.
Faig una anàlisia d’aquest motius:

-Aquesta vaga no servirà per res, ja que el govern no es farà enrere
La segona part de l’enunciat em temo que és certa, i que per molt massiva que sigui la participació, no hi haurà canvis. Però la vaga pot servir per frenar noves mesures que vulnerin encara més els drets i el sou dels treballadors, i és necessària per deixar ben clar el desacord absolut amb aquestes mesures.

-Sense aquesta reforma laboral no serà possible sortir de la crisi
Absolutament fals. La crisi no ha esta provocada per cap dels ítems que els governs –França, Alemanya, Gran Bretanya, Grècia...- estan retallant als treballadors: res a veure amb l’edat de jubilació, ni amb els dies a comptar per acomiadament improcedent, ni amb els sous dels funcionaris, ni amb res de tot això. La forma més racional de sortir de la crisi és fer canvis importants en el sistema capitalista actual, i aquests canvis no han d’anar en la direcció dels proposats.

-Si faig vaga, m’arrisco a que m’acomiadin
És un risc, però amb les retallades que proposa el nou decret sobre acomiadament improcedent, si em volen acomiadar, ho faran tan si faig vaga com si no. I la vaga és un clar posicionament en contra d’aquestes retallades.

-Fer vaga farà que em descomptin una part del sou, per no haver treballat aquest dia
Aquests diners perduts dolen, però acceptar sense protestes una retallada de sou com la que han sofert els funcionaris és donar el vist i plau a futures mesures d’aquest tipus.

-La vaga està manipulada pels sindicats, que fa dos dies pactaven amb el govern i ara ja no els interessa per motius polítics
Els sindicats són associacions de treballadors, i ara mateix, l’únic recurs que ens queda davant les retallades de drets i sou que ens venen a sobre. Algú dubta que les darreres mesures preses pel govern de Zapatero per fer front a la crisi no han estat dictades pels organismes –FMI, banca, multinacionals...- que vetllen per la bona marxa del capitalisme? És clar que en els sindicats, com a tot arreu, hi ha aprofitats i xoriços, però si algú s’ha destacat per defensar els drets dels treballadors són els sindicats: d’aquí els atacs i el desprestigi del que darrerament són objecte per molts mitjans de comunicació al servei del món empresarial (cal dir noms?).

-Els qui faran vaga al final seran quatre gats
Si jo no en faig, en lloc de quatre en seran tres. I amb aquest plantejament com a punt departida, encara estaríem treballant 12 hores diàries sense vacances i les dones no tindrien dret al vot, per posar dos casos de millores que s’han aconseguit gràcies a la lluita de quatre gats i uns quants bastants molts més.

Dit això, tinc la impressió que els sindicats s’han vist desbordats per la situació, i que davant d’una crisi com l’actual han fet servir les eines tradicionals, que poca cosa poden fer més que parar alguns cops. Ara mateix serveixen de poc les manifestacions, i no massa més les vagues, ni que sigui una general com la del dia 29. Davant d’una crisi mundial, cal mesures a nivell mundial, i veig difícil que els sindicats s’atreveixin a entomar repte, més que res perquè no saben ni com fer-ho. Calen noves idees i propostes imaginatives per fer front, com a associacions representatives de la classe obrera, a una crisi com l’actual i a les conseqüències que d’ella se’n derivin.

30 comentaris:

  1. Al meu entorn sembla que ningú no vol fer vaga, i els motius que cites són prou contundents. Ja no sé què hem de fer, potser és un cas de poca consciència. A veure com estan els ànims a principi de setmana.

    ResponElimina
  2. Tot i que sembli una lluita perduda, realment està perduda si no s'emprèn !
    No ens podem conformar i ajupir el coll a futures retallades, que Déunidó aquestes!
    Ni que sigui per demostrar el rebuig dels que sempre ens toca pringar. . .i contents de poder dir que fem vaga, perquè vol dir que tenim treball.
    A molts dels que aniran a la vaga ni tan sols se'ls descomptarà el sou, senzillament perquè no en tenen! Només ells, són els que cal que es manifestin? Ja reclamarem quan ens toqui a nosaltres?
    N'hi ha tants abusos impunement legals, que encara volem més, amagant-nos i no fent front a una realitat que se'ns menja.
    Que la vaga no és una solució, és cert, però en tenim gaires més sortides?
    Estudiem-les i no només critiquem, com excusa per no bellugar-nos, que ja ho fa prou el poder, però a ells els convé!

    Cal la col·laboració de tothom, sobretot del capitalisme.
    Mesures i reformes, si, però -Així NO!

    ResponElimina
  3. Leblansky,
    Faig circular el teu apunt perquè amb quatre paraules dius el que pensem quatre gats.
    Gràcies quatriplicades!

    ResponElimina
  4. tens rao amb tot el que dius, Leb, però el 29 la gent s'aturarà pels piquets. A l'escola de la meva filla, en comptes de dir que faran vaga, em diuen que no poden respondre de la seguretat dels alumnes (?¿). Aquest es un pais de botiguers, es dir, petits propietaris (el mercat per exemple) i no volen fer vaga. Se'ls hi respectarà el dret? queda molt lluny Voltaire.

    ResponElimina
  5. Jo coincideixo amb l'Aris, no es el mateix treballar en una empresa de 4.000 empleats que treballar en una ferreteria de 3 empleats on l'amo s'ha hipotecat per poder pagar sous i quotes de la seguretat social, IBI, etc. etc. I a sobre cada cop que arriba el camió amb gènere el municipal el multa perquè es va barallar amb un de l'ajuntament i li tenen botada. Aquest empresari explotador està pensant seriosament en tancar la botiga.
    Mentrestant al capullo de la CEOE encara no l'han tancat a la presó. I el meu enllaç sindical en hores alliberades el vaig enganxar comprant a l'FNAC. :(

    ResponElimina
  6. Jo no faré vaga, però en canvi comparteixo la major part dels teus raonaments. He fet les darreres vagues de mestres i no he vist que els sindicats hagin sabut fer res del nostre esforç. M'he cansat de les seves estratègies: fins i tot penso en donar-me de baixa. Finalment, els interins hem anat tres passes enreres i ara donem voltes fent substitucions: el sindicat no en diu ni piu.
    Crec que els teus arguments són bons, però cal anar pensant en d'altres coses. En organitzar-nos per emprendre accions concretes, pràctiques i efectives.

    ResponElimina
  7. Tens tota la raó. Si no donem una resposta contundent ara, ja ens podem preparar, perquè encara ens vindran més retallades...
    Salut!

    ResponElimina
  8. No faré vaga, pel mateix que l'Alyebard. Moltes empreses en faran ... i "recuperaran" el dissabte, d'altres aniran a la feina en taxi fins i tot per evitar que els piquets els destrossin els cotxes, que els polígons són móns a part. Hi ha molta casuística i, al final, una troba a faltar que m'expliquin la veritat tots plegats i vull solucions, no queixes.

    ResponElimina
  9. Jo faré vaga, tot i que he tingut molts dubtes per totes les raons que s'exposen. Coincideixo amb el teu comentari i també el del Lluís que calen idees noves. Segurametn un element "antic" com és una vaga, no resol res. Que calen noves vies, que cal anar pensant en altres coses. De moment sembla que no hi ha idees -jo tampoc no les tinc-.

    És cert que no és el mateix treballar a una gran empresa que una petita, com np ho és treballar al sector públic com el privat.

    ResponElimina
  10. La teva argumentació és impecable, i entenc que s’hauria de fer alguna cosa. Jo no puc fer vaga doncs estic fora del món del treball. Tot i que soc afiliat sindical, penso que el vell sindicalisme s’ha de reinventar. Ja no s’hi val aquella dialèctica dels anys seixanta i setanta; i de les velles lluites en queden els bons resultats. Ara estem en un món global, on la diferència del botiguer amb tres empleats i aquests és molt minsa, les luites són a nivells globals també, i les vagues les poden fer a l’administració i a les empreses de serveis públics, a més d’alguns privilegiats de certs grups corporatius, però els altres no.
    Potser ens haurem de prémer el magí i cercar alguna forma d’organització que permeti una participació més activa a les coses públiques i això passa per una profundíssima reforma legislativa, des de la Constitució, fins la Llei de Base de Règim Local, passant per les Lleis Electorals, la Orgànica de Llibertat Sindical i la de Partits Polítics i això és una feinada de proporcions gegantines, Però, ànims!.

    ResponElimina
  11. Dius que "La forma més racional de sortir de la crisi és fer canvis importants en el sistema capitalista actual". L'error està en donar per suposat que pel fet de ser animals racionals formem una societat racional. No és així, la societat no és racional, sinó competitiva. Fins ara hem viscut en un relatiu estat del benestar, però sobre la premissa d'enganyar-nos a nosaltres mateixos: el nostre relatiu benestar es sustentava en l'estat de precarietat i en l'explotació de la resta del mon.

    Dic "relatiu" benestar perquè també dins del primer mon el benestar dels privilegiats es sustentava sobre el relatiu benestar de les classes mitges (nosaltres, els que escrivim blocs) i aquesta, a la seva vegada, sobre la precarietat de les classes més pobres i així, amb tot els matisos i estadis intermedis que voleu, fins al anomenat quart mon urbà dels indigents i els miserables.

    Però les coses estan canviant perquè la globalització aconseguirà el que no va aconseguir el socialisme: que un treballador de la Índia, la Xina o Russia s'equipari a un de occidental. I aquí ve la mare dels ous: si hem de repartir la riquesa del mon -que és finita!- entre tots, a nosaltres -treballadors i classes mitges de l'estat del benestar occidental- ens tocarà menys del que fins ara hem rebut, i estem rebent encara. ¿Hi estem disposats? Si la resposta és afirmativa, endavant, ja podem convocar la "Vaga General Mundial", però que tinguem clar quina és la aposta.

    ResponElimina
  12. No puc afegir-me a la vaga. Sóc autònoma, si algun dia, em falla la feina, difícilment podré optar al atur. Ni a una jubilació digna (sí, ja sé que aquestes paraules rares vegades acostumen a anar juntes, en la majoria dels casos). Tampoc em puc posar malalta menys de 15 dies, que és el què dura generalment un grip.

    Em sento com una treballadora de casta inferior, i no estic sola! No, no sento que la vaga em representi a mi, ni reclami més drets pel nostre col.lectiu.
    Tot i així, comparteixo els teus raonaments, tan de bò una vaga, servís per millorar les coses, encara que només siguin unes poques!

    ResponElimina
  13. XeXu, la vaga del 29 és difícil d'assumir per part dels treballadors, que ja estem prou cascats com per haver de fer algun sacrifici més, però al mateix temps hi ha un pessimisme generalitzat i la sensació de que tot està perdut. El que passa és que ara mateix, pinten bastos, i si ens quedem quiets em temo que rebrem...

    ResponElimina
  14. Carme, estic plenament d'acord amb tu. Em sembla que estem dient el mateix, però tu li has posat més empenta. El que no veig tan clar és això de "la col·laboració del capitalisme": suposo que vols dir que les empreses, bancs i corporacions finaceres haurien de ser els primers en donar exemple i en lloc d'incrementar beneficis, assumir la seua culpa en la crisi, i no revertir-la sobre els treballadors.
    En canvi, el que han fet és al revés: han demanat ajudes econòmiques als governs, i així, amb els diners de tots, ells segueixen tenint beneficis mentre a nosaltres ens retallen drets laborals guanyats amb l'esforç d'anys.

    ResponElimina
  15. Galderich, quatre somriures per a tu i per als quatre(quatrecentmilmilions, espero) gats que ho llegiran.

    ResponElimina
  16. Aris, el que t'han comunicat a l'escola de la teua filla està molt bé: els mestres i professors són treballadors assalariats, i com a tals, tenen dret a fer vaga; per això, tot i que l'escola no pot tancar, no queda garantit que les classes puguin transcòrrer amb normalitat. I pel que fa al gran Voltaire, recullo les seues paraules, però aplicant-les al dret de vaga: em sembla que amb això de la vaga passa una mica com amb el català i el castellà, que a qui s'hauria de protegir és al català, i en canvi ens critiquen perquè aquí no es garanteix el dret de parlar castellà!
    Doncs bé, amb la vaga passa igual: qui pot tenir problemes, i molt greus -fins a l'acomiadament- és qui ha decidit fer-la.

    ResponElimina
  17. Alyebard, això que expliques del delegat sindical caradura és un dels problemes derivats de la democràcia que hem d'assumir: que votem a una persona, i que aquest resulti ser un impresentable. Això ha passat i passarà, però així i tot, penso que l'elecció democràtica és el millor sistema possible; a la propera, és qüestió de no votar-lo. I si estem parlant d'una empresa petita, doncs més clar serà a qui cadrà tenir com a representant i a qui no.
    El que és evident és que els treballadors -siguin pocs o molts- han de tenir veu i vot.

    ResponElimina
  18. Lluís, el problema -un dels problemes- és que els sindicats es veuen desbordats per la situació, i no tenen massa clar com actuar llevat de les mesurs tradicionals. Així i tot, veig que ara mateix són la única veu -rogallosa i mig afònica- amb que contem els assalariats.
    Calen idees ja!

    ResponElimina
  19. Clídice, crec que s'han d'aturar les accions violentes, vinguin del costat que vinguin.De cap menara és tolerable que es destrossi cap cotxe ni res de res. I a més, per culpa de l'acció vandàlica de quatre animalots, la imatge d'una gegantesca majoria que farà vaga civilitzadament -i perdent una part del seu sou!- queda sempre enterbolida.

    ResponElimina
  20. Eulàlia, el que comentes és el pitjor d'aquesta vaga: la sensació de pessimisme que ens envolta a tots, i la sensació de no saber què fer per ni cap a on tirar.
    Quan a Grècia van haver tants moviments de protesta per la salvatge apretada de cinturó que van patir, des d'aquí teniem ja aquesta sensació: que tot allò que feien no serviria per a res, i que l'apisonadora capitalista passaria per damunt de tot sense problemes.
    Ara ens està passant -encara que amb menor mesura- a nosaltres.

    ResponElimina
  21. Alberich, el teu post és una reflexió brillant sobre el que ens està passant i el que hem de fer que cal tenir molt present, en especial quan dius que "el vell sindicalisme s'ha de reinventar" i també quan dius que "ara estem en un món global i (...) les lluites són en un món global també". Però com ho fem? Aquesta és la qüestió!

    ResponElimina
  22. Brian, m'apunto totalment a la teua reflexió, i en especial quan assenyales la globalització com un element clau per entendre què ha passat i cap a on han d'anar les possibles solucions.
    Personalment, aposto per la globalització de les lleis que regulin el món laboral: crec que és la postura més ètica, i que -encara que a primera vista pugui semblar negatiu- sortiriem guanyant. Fins i tot la petita i mitjana empresa.

    ResponElimina
  23. Carme de la maleta, el teu plany com a autònoma era l'habitual del meu pare -també era autònom- i realment és un món apart.

    ResponElimina
  24. tota la gent que he escoltat, a qualsevol de les parts te la seva part de raó, la sol·loció al problema és tan simple com que les dues parts vulguin baixar del burro, la putada és que un tercer anomenat govern ens cobra tant per estar dalt del burro com per baixar.
    Si ells no deixen d'estirar imposts serà impossible que algú mogui fitxa.

    ResponElimina
  25. Garbi24, no estic 100% d'acord amb la darrera frase. D'eslla se'n desprèn que el problema són els "impostos" i ami no em sembla el cas. Vivim en un país en què l'evasió dels impostos i l'escaqueig en aquest sentit està "ben vist". Els impostos són necessaris en un estat del benestar com que que desitgem: personalment jo vull poder anar al metge i que m'atenguin i vull que les meves filles tinguin una escola pública digna; i si per això he de pagar impostos, benvinguts siguin.
    Dit això, altra cosa és "com" es paguen i "qui" paga aquests impostos, que sens dubte ara ho fa la classe mitja (abans dita classe traballadora). Sembla metnida que ningú s'hagi ficat en el tema de les "sicav" per por a la "fugida de capitals". LEs grans fortunes estan a les sicavs, les quals paguen un 1% d'impostos. De nou, sembla que ens calen solucions globals i imaginatives.

    ResponElimina
  26. Jo també faré la vaga. Tenim un problema pitjor que el frau, el frau simpàtic, i així els números ni quadren ni quadraran mai.

    ResponElimina
  27. Jo despres de llegir aço,:

    http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/24/espana/1285319951.html

    crec que treballaré el doble i ademes em posaré el traje de comunió¡¡¡...barbaritats ¡¡¡ vergonaya cavallers, vergonya ¡¡¡¡

    ResponElimina
  28. Jo no he fet vaga. No és que estigui en contra de les raons, però estic molt en contra de com funcionen els sindicats. El món laboral és molt més complexe que el rotllo juràssic d'empressari-dolent versus obrer-pobret.
    Jo sóc mileurista, autònom i emprenedor, i no mai m'he sentit representat per cap dels sindicats,ni mai han defensat els meus interessos, per tant no els recolzo.
    Tampoc em vé de gust ser solidari amb altres treballadors que mentres les coses han anat vé han "ningunejat" alló que a mi em preocupava i m'asfixiava.
    Piquets, vaga...Em queda moolt lluny en el meu horitzó.

    ResponElimina
  29. Ja veus, per a ser quatre gats els que valoràvem més les raons per fer vaga, hem acabat per multiplicar-nos. Serà perquè ens hem clonat set vegades, cadascuna de les set vides que diu que tenen els gats. I tanta vida currant fins els 67 és insuportable fins i tot d'imaginar.

    ResponElimina