6 de setembre de 2010

AUUUUUUH!


Me’n vaig al balcó, a iniciar una bona tanda d’udols de benestar. No tinc massa clar com han de ser els udols de benestar n i amb quina cadència s’han de fer, però estic convençut que em sortiran bé sense cap esforç.
És que em sento molt feliçot, francament. Una tarda com la d’aquest diumenge de Sant Llop em fa sortir l’alegria per les orelles, i em pinta a la cara un somriure tan ampli que quasi no em veig el nas.
Seran 24 udols, cada un amb dedicatòria exclusiva.
I en acabar, sé que tot i havent cridat amb tota la força, tindré el coll com si res: ni mal de coll ni esquinència.

38 comentaris:

  1. noooooooooooooo esquinència noooooooooooo ;P udolem udolem :)

    ResponElimina
  2. seran udols d'Hermine, amb marca inclosa :)


    auuuuuuh!

    ResponElimina
  3. Auuuuuuuh! en l'absència. Que bé que us ho devíeu passar. Esquinèncierus! :P

    ResponElimina
  4. Trobo que això de l'esquinència dóna molt de sí, fins i tot entre udols.

    ResponElimina
  5. Udolem, udolem!! perquè ha estat una trobada genial de Sant LLop!

    intentaré penjar la meva crònica particular... -des d'un internet manllevat...-

    ResponElimina
  6. Gràcies, Leb-llop, per fer passar tan bona estona a la llopada.

    ResponElimina
  7. No es coneix llobató català, o daina, que hagués fet estada al Castellvell de Can Bordoi... I això, Leb, ho tens a cinc minuts de casa.
    Que n'és de plàcid i acollidor el teu recer del Corredor! AaUuuuuHhhh!!!!!

    ResponElimina
  8. Sàpigues que em sap greu no haver pogut venir i que feu envegeta... :P

    Celebro, però, que n'estiguis tan content de la trobada. La veritat és que quan n'he tingut alguna sempre n'he quedat molt satisfeta també.

    A veure si per a la propera...

    ResponElimina
  9. Jo udolo d'enveja! A veure si seré jo la qui agafarà esquinència! Me'n vaig de seguida a resar la pregària oportuna.

    Me'n alegro de llegir-vos tan contents...
    Petons!

    ResponElimina
  10. Encara udolo després de prendre una sopa de carbassó amb Menta (ara que és ONO)...!

    ResponElimina
  11. Gràcies per fer-nos sentir tan bé.
    Una forta abraçada per tothom!

    ResponElimina
  12. Una trobada sota el signe de l’home Llop ... especial i espacial... ben trobats.
    Astrum (surfer) X

    ResponElimina
  13. Diada llopaire fantàstica, amic Leb. Dona gust trobar-te gent tant maca i amb tant bona ma per la cosa menjívola.

    ResponElimina
  14. Els udols es van sentir per tota Barcelona!!!

    ResponElimina
  15. no sé que ha passat però el meu coment se n'ha anat al post anterior.. millor no em repeteixo..
    auuuuuuuuuuuuuuh!

    ResponElimina
  16. L'udol s'ha sentit des d'Anglaterra! Una gran vetllada i un final de vacances molt adequat. Gràcies a tots! (Nota: comentari escrit sota l'atenta vigilància d'una misteriosa xapa-Rothko...)

    ResponElimina
  17. Udolem doncs, tots els llops i llobes xaperos!!

    Tot un goig i no em referixo precisament als del sant, sinó al nostre, per una trobada tant encisadora!

    ResponElimina
  18. Vigileu que aquest cop no trucarà l'home del CEI sinó el senyor Faringesic i la senyora Lizipaina!! Petonets i abraçadetes per tothom.

    ResponElimina
  19. Clídice, amb la de cops que vas repetir allò del "guardau-nos, Sant Llop gloriós...", pots estar convençuda que aquest hivern no et gastaras ni un euro en Lizipaina ni altres medicaments així, haw, haw!

    ResponElimina
  20. m, com deia la cançó:
    "udolar és un placer
    que no suele suceder", així que caldrà preparar la propera udolada col·lectiva.

    ResponElimina
  21. Alyebard, ara que tens temps per endavant, ves preparant el terreny, que a la propera no hi pots faltar!

    ResponElimina
  22. Lluís, ja d'entrada, això de l'esquinència dona com per quedar-se amb el metge.
    -"Miri doctor, és que tinc un xic d'esquinència"
    I allà que se'n va el metge a mirar dissimuladament el vademecum...

    ResponElimina
  23. Eulàlia, veig que ni l'absència d'internet és capaç d'aturar-te. Una crònica ben teua, i amb fotos i tot!

    ResponElimina
  24. Allau, ha estat una tarda genial, francament. Al principi em vaig espantar una mica, i vaig arribar a pensar que potser erem massa gent.
    Però al cap d'una estona, ja estavem com en família, i en una rotllana única. Absolutament fantabulós!

    ResponElimina
  25. Girbén, ho és gràcies a vosaltres, i no ho dic per quedar bé: francament, la trobada a "la volta cúbica" (com tu li dius) és millor que un saló il·lustrat!

    ResponElimina
  26. Rita, a la propera no pots faltar: estic conveçut que t'ho passaras genial.

    ResponElimina
  27. Carme de la maleta, mirarem els propers santorals i festes d'aniversari si cal, a veure si a la propera t'ho pots arreglar i vens.

    ResponElimina
  28. Galderich, celebro que un paladar tan sibarita com el teu valori la meua crema de carabassó :)

    ResponElimina
  29. Mari Carmen, ja saps que ens encanta que vingueu. Ara cal estar atents a l'estrena de l'Adele!

    ResponElimina
  30. Astrum, va ser un plaer retrobar-te: estas tan pletòric d'idees com sempre. I et confesso un secret: em vaig alegrar que, tot i que havies de marxar molt d'hora, al final et quedessis quasí bé tota la tarda... senyal que estaves a gust!

    ResponElimina
  31. Llum, gràcies per l'esforç que vas fer per venir. I gràcies pels petits detalls que són els millors. Quan tornis, ja veuras on hem posat les teues orenetes, que són una xulada kistch de les que ja no es fan, que guapes!
    Un petonàs i un udol sincer!

    ResponElimina
  32. Jordi, a veure si a la propera t'animes tu també: com més serem, més fort udolarem!

    ResponElimina
  33. Lolita, m'hauria agradat que haguessis pogut udolar en directe (què estranya que queda aquesta frase, però ja s'entén, oi? Vull dir que t'animis i vinguis a la propera :)

    ResponElimina
  34. SM, aquesta xapa us ha de proporcionar a la Yolanda i a tu un bon grapat de relats per explicar-li al vostre fill. Xapes així donen per molt :)

    ResponElimina
  35. Carme J, ara no sé si ofendrem amb tu per això de "llop xapero", haw, haw!
    Saps? Un fort, triple i càlid udol!!!

    ResponElimina
  36. Marta, trobo genial el canvi de l'home del sac per l'home del CEI.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  37. Leblansky, gràcies per tot, ja espero amb candeletes la propera trobada.

    ResponElimina
  38. Carles, sempre és un plaer compartir amb vosaltres!

    ResponElimina