Ja fa alguns mesos que vaig plantar un codonyer al meu jardí.
Diuen que el cul del món on visc és terra de codonyers, i per com li ha anat al meu, deu ser així.
A finals de primavera va fer unes flors precioses, i a començaments de l’estiu li va créixer una bombeta en una de les branques. Poc a poc, la bombeta s’ha anat fent gran, i a hores d’ara és un codony tan enorme que encara no m’explico com un arbret tan petit pot aguantar tant de pes.
Encara li falta una mica més per madurar, però quan sigui el moment, el colliré i faré codonyat. No tinc la recepta, però m’han dit és senzill de fer, i que amb el microones n’hi ha prou.
Serà la primera vegada que en faré, i agraeixo qualsevol suggeriment!
Diuen que el cul del món on visc és terra de codonyers, i per com li ha anat al meu, deu ser així.
A finals de primavera va fer unes flors precioses, i a començaments de l’estiu li va créixer una bombeta en una de les branques. Poc a poc, la bombeta s’ha anat fent gran, i a hores d’ara és un codony tan enorme que encara no m’explico com un arbret tan petit pot aguantar tant de pes.
Encara li falta una mica més per madurar, però quan sigui el moment, el colliré i faré codonyat. No tinc la recepta, però m’han dit és senzill de fer, i que amb el microones n’hi ha prou.
Serà la primera vegada que en faré, i agraeixo qualsevol suggeriment!
De consells al respecte no te'n puc donar, però amb aquest tros de codony en tens per uns quants bons berenars!
ResponEliminaVeritablement el teu jardí, té de tot ! El cuides molt i bé !
ResponEliminaSumant totes les receptes i suggeriments que demanes amb tota la informació que ja tens,
tal com l'has plantat, el colliràs i faràs un codonyat exquisit !!!
Vigila i menja'l amb mesura, no et faci mal, tantíssim per a tu sol!
ja li ho preguntaré a ma mare, però ella això de microones i codonyat no crec que ho controli
ResponEliminaCon un codony solo lo mejor es que lo uses pa perfumar la ropa de los armarios, que te va a salir poco codonyat de ese.
ResponEliminaEl codonyat, com a concentrat que és, merma molt i d'una sola peça no en trauràs quasi res.
ResponEliminaUn consell: guarda aquest tan decoratiu -que, si no està macat, serà el vostre goig per molt de temps-, compra'n els quilos que t'indiqui la recepta i fes una prova.
La recepta no la sé, però surten uns berenars espectaculars amb codony, formatge i vi.
ResponEliminaFa molt goig aquest codony, però potser hauràs d’esperar que l’arbre creixi i te’n faci més per fer codonyat de collita pròpia. De nano ens els menjàvem de l’arbre estant, però eren una mica aspres.
ResponEliminaQUina sort que tens! tot et creix en aquest jardí teu!
ResponEliminaUn consell: compra formatge i convida'ns!
ResponEliminaJo ara pateixo per l'arbre. Vols dir que aguantarà fins que sigui madur?
ResponEliminaJo en vaig fer un dia bullint el codony i afegint-hi sucre. Però aquest és tan bonic que fa una mica de pena cuinar-lo. M'inclino a recomanar-te també el que diuen el Pepe o el Girbén. I sí que té forma de bombeta!
ResponEliminaJo fa molt de temps que en vaig fer (no per iniciativa pròpia...) i ho recordo com un torment! S'havia de remanar constantment, hi havia esquitxos de de codony que saltaven i cremaven... En fi, vaig optar a partir d'aquell moment a comprar codony artesà (en aquest cas val la pena que sigui així) elaborat per un altre i no fer tant de mullader i tantes hores invertides.
ResponEliminaÉs un record una mica traumàtic com pots observar però és que tinc poca paciència per a melmelades i altres postres així...
XeXU, això és el que pensava jo, que en tenia per fer un bon plat de codonyat, però llegint el que comenten més avall alguns experts en el tema, em sembla que no en tindré ni per començar... però i lo rebonic que és, aquest supercodony?
ResponEliminaCarme J, ni que donés només per a un milímetre cúbic de codonyat, no em sentaria bé si no el compartís amb la persona que és tan responsable -o irresponsable, haw, haw- com jo de l'hort de ma casa. Ja saps a qui em refereixo :)
ResponEliminaClídice, a ma mare li passa el mateix que a la teua: això del microones no ho fan servir, ni li troben la gràcia; i potser tenen raó, però és tan còmode...
ResponEliminaPepe, te haré caso y este año indultaré al codony, como si fuera un ninot de falla.
ResponEliminaGirbén, acabo de decidir fer-te cas en tot el que dius del codonyat, excepte en que afegiré el meu als que compri, i així me'ls menjaré amb més delectació, pensant que hi ha una part del meu hort en el resultat final.
ResponEliminaAlyebard, tens raó amb el que dius del berenar, però primer necessito la recepta! A veure si finalment algú me la passa...
ResponEliminaAlberich, l'any que ve serà l'any del codony, n'estic convençut :) I aquest any, alguna cosa hauré de fer amb el meu codony únic, encara que menjar-me'l cru no, que no soc tan agossarat com tu de nen, i no puc amb l'aspror que té.
ResponEliminaAris, la veritat és que no em puc queixar: que a un ignorant en aquests temes com soc jo li acabi funcionant l'hort, és quasibé un miracle, haw, haw!
ResponEliminaSM, per mi serà un plaer convidar-vos, però no sé jo si amb aquest codony únci n'hi haurà per a tots. Però la convidada queda en peu: sempre podem compar codonyat a la botiga :)
ResponEliminaAllau, a mi em passa com a tu: quan veig aquella branqueta tan poca cosa i aquest codony elefantiàsic, sempre em penso que a l'endemà el trobaré a terra. Però, no: per ara, aguanta bé.
ResponEliminaMaite, tens raó: aquest codony em té l'ànima robada, tan bonic ell. Però també em faria gràcia menajar-me'l, perquè tard o d'hora es farà malbé.
ResponElimina[Per cert, és molt bonica la imatge que has triat per acompanyar al teu nom]
Galderich, amb la teua experiència personal, m'has fet sonar la campana d'alarma, que jo soc el més negat dels mortals per fer aquests menjars dolços a basa de fruites. Per això deia jo que igual, si es pot fer amb el microones, m'hi llençava.
ResponEliminaJa que ningú ho ha deixat del tot clar, us passo la recepta que ens va donar una veina, senyora experta a fer en grans quantitats.
ResponEliminaEs posen a bullir els codonys una vegada pelats i nets. Un cop tovets, s'escorren i es pesen, cal afegir el mateix pes de sucre,unes gotes de llimona i llavors remenar-pacientment- fins que agafa el color i la consistència destitjada. Després s'acaba de tritutar amb el Turmix i es deixa refredar en un recipient que tingui la forma que cal per permetre fer els talls que corresponguin.
A la versió microones,caldrà afegir imaginació, però tampoc sembla que sigui tan dificil i et deus estalviar tant de remenar.
Si ens atrevim i surt bé podriem fer la tercera trobada blogaire codonyera!!!
normalment les àvies ho barrejaven amb pera o poma, perquè no resultés tan aspre. Ah! i si s'és dels que "sufren en silenssio" val més ni tastar-lo :P
ResponEliminaTot un senyor codony! Ho sento, però no et puc ajudar amb la recepta, no n'he fet mai... :-(
ResponEliminaCarme J, tal i com ho expliques, no sembla que hagi de ser molt difícil. Ho haurem de provar, encara que caldrà prendre les mesures oportunes per que no ens passi el que explica en Galderich.
ResponEliminaAh, Carme J, i això de la trobada codonyera és bona idea. Ja tenim pendent la trobada ovni i la trobada codonyera... Fantabulós!
ResponEliminaClídice, que el codonyat no és gens aspre. El que és solo para valientes és el codony cru, cosa difícil d'empassar-se, brrr!
ResponEliminaRita, veig que també estàs com jo amb això del codonyat. Jo fins ara el comprava d'aquell que posa "artesanal", i cap problema. Però aquest any, m'hi llençaré a cuinar-lo, i a veure què surt...
ResponEliminaL'Anna (que com bé saps hi toca en les coses de cuina) em diu que et digui una bona solució pel teu codony i és l'allioli de codony.
ResponEliminaNo sé si el coneixes però és deliciós. Ja m'imagino uns fideus rossejats amb el perfum del teu codony! Hummm!!!!
Pel poc que sé del tema, crec que el més assenyat és baixar al caprabo-Eroski i comprar-ho fet. Ara bé, si et fa il·lusió llavors endavant. Jo prefereixo veure'ls a l'arbre. Mira't (si pots) una pel·li fantàstica sobre els codonyers: El sol del membrillo.
ResponEliminaostres, t'animo a fer-lo. T'imagines quina il·lusió convidant els amics a una mica de formatge, pa i codony i "haver de confessar" que el codony l'has fet tu? M E R A V E L L Ó S.
ResponEliminaPD. L'allioli de codony amb unes bones costelletes de xai també ha de ser una bomba deliciosa
Aquest jardí cada cop és més fructífer! A mi el codonyat m'agrada ben dolç i més aviat dur, per menjar-me'l a dauets com si fossin gominoles :P
ResponEliminaSi el fas que et quedi més melós, no dubtis en fer-lo servir per algun plat (espatlles de corder al forn, per exemple) o utilitzar-lo en alguna salsa! Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi!
:)
Ai, Girbén, que has tocat os! És que l'all no el soporto, no m'agrada gens. Però digues-li a l'Anna que li agraeixo la seua proposta, i dona-li una abraçada molt càlida de part meua :)
ResponEliminaHome, Lluís, la gràcia de tenir arbres fruitals, ara que m'hi començo a posar, és menjar els seus fruits, que a l'arbre s'acaben podrint. Jo fins ara feia el que tu dius: ho comprava tot ja fet i envasat. Però m'he proposat que, en la mesura que sigui possible, intentaré tirar endavant el meu hortet. Al menys, la intenció és bona. I la crema de carabassó que vaig fer de collita pròpia, també (a la propera, has de venir, i així la proes ;)
ResponEliminaMarta, sí que em fa una il·lusió increïble convidar als amics a un menjar preparat per mi, i més encara si és del meu hort. T'enrecordes la cara d'emocionat que feia quan vareu provar la crema de carabassó? Si és que el somriure m'arribava d'orella a orella, haw, haw!
ResponEliminam, a mi m'agraden les gominoles, directament :)
ResponEliminaEl codonyat, em quedi com em quedi, segur que me'l menjaré la mar d'emocionat.