20 de setembre de 2010

IMITOSI (4): THE DAILY AVALANCHE





[Aquesta secció és una imitació descarada d’altres blocs que, per un o altre motiu, m’han ajudat a tenir una visió més plural del món; entenguis per tant el post com un homenatge al bloc plagiat]

A l’Allau, l’elegància feta bloc

LA DIFICULTAT D’UNA ADAPTACIÓ
En ple setembre, un mes que tradicionalment sol oferir grans estrenes cinematogràfiques, ens ha arribat el darrer fracàs del cinema francès, Les aventures extraordinaires d’Adèle Blanc-Sec, o si voleu Adele y el misterio de la momia, tal i com l’han traduïda –és un dir- aquí. La crítica del país veí la considera un dels fracassos més clars dels darrers anys, i un bon sector del públic francès li ha girat l’esquena. No és que m’agradi seguir les tendències de la majoria, però en aquest cas penso que no van massa equivocats.
Luc Besson, que ja va demostrar el seu poc transcendentalisme amb les innòcues aventures d’Arthur i els Minimoys, deu ser un director amb poques ambicions intel·lectuals que no té por d’abordar les històries més complexes, encara que sigui dins d’un producte de gran pressupost destinat a arrasar les taquilles. En principi no hi ha res de dolent en elevar el nivell d’exigència del cinema de consum, només cal demanar que els resultats estiguin a l’alçada, en aquest cas de la magistral saga d’àlbums creats pel geni de Jacques Tardi.
El guió de la pel·lícula parteix de l’atractiva possibilitat de transportar a la gran pantalla les primeres històries d’Adèle Blanc-Sec, l’heroïna de paper que s’ha fet famosa per la seua impertorbabilitat i la seua paciència davant les més esbojarrades i terribles aventures que corre pel París de principis de segle passat.
Besson, amb criteri discutible, afegeix un lligam narratiu de pes a la pel·lícula que no hi és als tebeos: la malaltia de la germana d’Adèle, que serveix per justificar pràcticament tot el que succeeix al llarg dels 99 minuts que dura el visionat. I amb aquesta premissa inicial, el director abandona gran part de la delicadesa narrativa de Tardi i assumeix les convencions pròpies del gènere tal com s’entén en l’actualitat, és a dir, acció sense treva i humor amb poca solta. Cert que en els tebeos la parisina Adèle es mostra irònica i sovint es veu embolicada en persecucions, trets, explosions i demés parafernàlia aventurera, però tot això Tardi ho converteix en un deliciós pastitx visual art-deco, mentre que Besson ho vulgaritza fins a arribar a les portes del mal gust i la grolleria, tot i que afortunadament no hi entra.
El pitjor de tot el film, que té moments molt aconseguits –en especial els primers minuts, on l’espectador sembla que estigui veient en pantalla les vinyetes animades dels primers àlbums dibuixats per Tardi-, és la pròpia figura d’Adèle, interpretada per Louise Bourgoin, qui no és capaç d’entrar en el personatge i confon l’actitud filosòfica, el temperament estoic i la fina ironia de l’Adèle de Tardi amb l’estupidesa d’una adolescent pocasolta.
Visualment el film sí que té molts moments brillants, i els efectes especials estan totalment aconseguits, des de la visió del París de l’època fins a l’animació del pterodàctil i les mòmies, passant per una caracterització perfecta de pràcticament tots els personatges que van desfilant, que el lector de Tardi reconeix ràpidament, tan bona és la seua posada en escena. Però en sortir del cine, hom es queda amb la sensació que amb menys pirotècnia, menys estirar les situacions fins al límit i una mica més de delicadesa potser s’hauria aconseguit una pel·lícula brillant.
Els fans d’Adèle –entre els quals m’hi trobo-, no es penediran d’anar a veure aquesta adaptació cinematogràfica, i segurament quan surti en devedé es compraran l’edició especial amb el making of i demés parafernàlia –com penso fer jo-, però sospito que si la primera vegada et sembla fluixeta, posteriors revisions només faran més evidents els seus defectes. En tot cas, sempre ens quedarem amb la idea que podria haver estat millor, però és el que hi ha.
Informació, fotos, vídeos i demés a
http://www.adeleblancsec-lefilm.com/index_fr.html , la web oficial del film.

21 comentaris:

  1. Molt bona crònica, acabadeta de sortir del forn!
    M'he quedat bocabadada amb la pàgina oficial de la pel·li. . . . i faig tard. . .
    Gràcies Allau, ai, Leblansky, no no, Allau.
    Ai,no sé!!

    ResponElimina
  2. Això et passa per anar a veure un mite personal passat a cinema. Si a més hi afegim que ja anaves amb prejudicis...

    ResponElimina
  3. ja m'imaginava jo que no estaria a l'altura. Tot i amb això l'aniré a veure. I clar, es que el Beson es així.

    ResponElimina
  4. deu ser terrible una decepció d'aquestes, després d'haver-ho esperat tan! Ho sento molt Allau ^^

    ResponElimina
  5. Gràcies, Leb, per publicar-me la crítica. No recordava haver-la escrit. De fet, no recordo ni haver vist la película. No sé on tinc el cap.

    Aquí una crítica de l'expert en còmics Alvaro Pons:

    http://www.lacarceldepapel.com/2010/09/20/por-que-me-gusta-adele-y-por-que-no-me-gusta-adele/

    ResponElimina
  6. Gràcies per la crítica, m'estalviaré que em destrossin un gran còmic i les crispetes.

    ResponElimina
  7. Un homenplatgi ben digne! Jo encara diria més: ben digne!
    Tot i així, no m'estalviaré ni l'entrada ni les crispetes, a casa s'han entestat a anar-hi i mira, abans que tornar a veure alguna pífia
    americana, més me'n estimo una de francesa!
    I sempre em servirà d'excusa, per mostrar a la meva descendència, l'Adèle original.

    Tot i així, gràcies per l'avís...qui avisa, no és traïdor, és avisador...
    ;-)

    ResponElimina
  8. Entenc per on va l'homenatge a l'Allau, però crec que el teu article té prou personalitat.
    Tot i així, gràcies per fer-me descobrir que sota aquest títol hi ha una adaptació de Tardi, perquè jo solet no ho hauria deduït.
    Tot i així, faré els possibles per veure-la.

    ResponElimina
  9. Carme J, la pàgina oficial de la peli està molt ben feta, i amb molt de gust. Fins i tot és millor que la peli, ja que, a diferència d'aquesta, la web funciona sense necessitat de guió.
    Respecte a la meua crítica imitant l'estil Allau, espero que estiguis d'acord amb el que dic, ja que un ocellet m'ha dit que tu vas anar a veure la peli aquest dissabte passat.

    ResponElimina
  10. Galderich, curiosament, em penso que el fet d'anar amb prejudicis m'ha permés fruir de molts aspectes de la peli. Com que ja anava avisat, estava preparat, i no em va semblar tan dolenta, simplement fluixeta.

    ResponElimina
  11. Aris, a l'altura del Tardi és quasi impossible fer una peli, però la d'Adèle es queda amb un aprovat pelat. Però penso que has d'anar a veure-la, té moltes coses que t'agradaran.

    ResponElimina
  12. Clídice, no ha estat tan gran decepció com podria semblar. Quasi en qualsevol cas d'adaptació cinematogràfica d'una obra de culte -l'Alícia de Carroll, el Daredevil de Romita, Miller i Nocenti, el Blueberry de Giraud i Charlier- el resultat sempre està per sota de l'original, i ja anem preparats.

    ResponElimina
  13. Alyebard, si ets fan de l'Adèle, ves a veure-la. T'emprenyaras de mala manera amb algunes de les coes que veuras, però en canvi t'agradarà l'ambientació i la caracterització dels personantges secundaris.

    ResponElimina
  14. Carme de la maleta, hi ha aspectes de la peli que t'agradaran molt. I potser a les teues filles, com que no coneixen l'original i la peli és molt infantil, els agradarà força.

    ResponElimina
  15. Allau, ha estat un plaer plagiar-te. Com que em resultaria impossible arribar al teu nivell, vaig optar per copiar íntegrament el teu post sobre el film Origen, i a partir d'aquí acoplar la meua crítica d'Adèle. Gràcies per no ofendre't.
    I la crítica de la carcel de papel està molt bé, i si fa no fa ve a dir el mateix que la meua.

    ResponElimina
  16. Lluís, suposo quye t'has llegit tots els àlbums de l'Adèle. Si no és així, en lloc d'anar a veure la peli, dedica aquest temps a llegir les aventures de l'heroina amb cognom espirituós.
    Però si ets un seguidor de la Blanc-Sec, ves a veure la peli, i frueix dels decorats i les caracteritzacions dels personatges secundaris.

    ResponElimina
  17. Efectivament. . . .aquest ocellet té raó! Vaig veure-la aquest dissabte, molt ben acompanyada i amb resopó molt agradable.
    M.Carmen i Carles, 1 petonàs!

    ResponElimina
  18. Carme J, ara que en Leblansky no ens escolta, t'he de dir que a nosaltres si que ens va agradar la peli...
    I el soparet i la companyia també.
    Ja pensem en Céret!!!

    ResponElimina
  19. La crítica m'ha agradat. La web està molt currada i sembla donar una idea bastant acurada del que deu ser la pel·lícula, cosa que és molt honesta i molt d'agrair. Sobre tot perquè no és el tipus de pel·lícula que jo aniria a veure. Gràcies.

    ResponElimina
  20. Brian, si t'ha servir, ni que sigui per decidir-te a no anar, ja n'estic satisfet ;)

    ResponElimina