Després de la pausa estiuenca, res millor que reprendre les Merrie Melodies –la secció més criticada del bloc!- amb una tema intimista i tendre, Capitán de las sardinas, una preciositat en miniatura que, junt amb altres nou peces d’estètica similar, conforma l’àlbum Rayos, truenos y relámpagos.Ella, la música i cantant, és Cristina Plaza, i es presenta -one woman show- com a Gran aparato eléctrico. Si us agrada la cançó que he penjat, es podeu descarregar gratuïtament tot l’àlbum a http://granaparatoelectrico.bandcamp.com/
Tot junt no arriba als vint minuts, però ja se sap: al pot petit hi ha la bona confitura... al menys en aquest cas.
Crec que continuarà com la seccció més criticada del teu bloc, m'ha agradat molt el so de la caixa de ritmes txumpa, txumpa, txumpa...
ResponEliminaAixò m'ha recordat allò de: "cobarde, gallina, capitán de la sardina..." el que no recordo és com acabava. Tant se val. Pel que fa a la peça, bé, a mi em recorda els temps de la primera "movida" madrilenya, amb grups que feien temes molt senzills com aquest.Suposo que la caixa de ritmes hi té molt a veure.
ResponEliminaÉs mereix un lloc íntim, una bona beguda alcohòlica, tramuntana i una llar de foc. Bona troballa. (Però no penso renunciar a l'òpera barroca)
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaCarles, en el teu cas, tinc la intuició que no et descarregaras la resta de l'àlbum, haw, haw!
ResponEliminaLlum, alguna cosa recorda de la movida aquella, però a mi m'ha agradat molt aquest tema pel punt íntim i de complicitat que té, com de picar l'ullet al nen petit que portem a dintre.
ResponEliminaAlyebard, el marc en que has situat la cançó és l'adient, sens dubte.
ResponEliminaI de cap manera se t'acudeixi renunciar a l'òpera barroca, que en la varietat està el gust... i per altra part, tu sabras el que et fas, haw, haw!
Galderich, jo més aviat penso que
ResponEliminaLeb, aquesta setmana et salves, però trobo que el mèrit més gran d'aquesta noia són els títols. Això de "Gran aparato eléctrico" m'agrada molt.
ResponEliminaAllau, ja veig que m'ha anat de poc, uff...
ResponEliminaDoncs de veritat que a mi m'agrada molt la música -i la veu- d'aquesta noia, fins i tot li trobo un puntet -salvant les distàncies- de Vainica Doble.
Ai, Leb, jo també he pensat un moment en les Vainica (ho confesso). Si no ens sent en Galde, crec que hi ha més músiques que ens uneixen que la que ens separen (Vainica, Lambchop, Magnetic Fields).
ResponEliminaSimpatiquíssim el nom d'aquest grup...i més encara el del tema. A mi també m'ha picat l'ullet,
ResponEliminaGràcies per la descoberta. Mel's baixo a casa, perquè m'acompanyin una estona mentre fullejo el diari...res com els diumenges al matí!
Un petonet
Donçs a mi, també m'ha agradat, que voleu que us digui! També me'ls baixo.
ResponEliminaSi es que "quasi" tot el que proposa aquest Leb. . . . .m'encisa!