13 de setembre de 2010

COSME I LA MASSATGISTA ORIENTAL (I)

El meu amic Cosme –amb un nom així, havia de ser amic meu- és un afeccionat als massatges amb final feliz.
Tot va començar fa uns mesos, quan ell, que des de fa anys pateix de mal d’esquena, va decidir anar a una casa de massatges orientals del barri que tenia fama de ser força econòmica i eficient. També havia sentit dir que, a criteri del client i depenent de la quantitat pagada, el massatge acabava amb un final feliç d’allò més eròtic.
A l’entrada de la casa de massatges –un quart pis decorat amb motius orientals d’allò més kitsch- el va atendre una senyora de mitjana edat, que el va fer passar a una petita habitació il·luminada tènuement, amb una llitera al bell mig, i li va indicar que ja podia treure’s la roba, mostrant-li una petita tovallola de mà per ocultar les parts púdiques i anunciant que en pocs minuts vindria la massatgista.
En Cosme, un cop despullat, es va estirar a la llitera amb la tovalloleta tapant-li a dures penes el cul, i va esperar, no sense una certa emoció, que s’obrís la porta que tenia just davant seu.
Quan això succeí, va entrar una noieta escanyolida de mirada dolça i tímida, que li feu una breu salutació, es posà crema a les mans, i començà a fer-li un massatge a l’esquena.
Instantàniament, en Cosme tingué una erecció, però estava de boca terrosa i no es va notar. Un somriure de felicitat se li dibuixà a la cara, va tancar el ulls i es va deixar portar pel suau tacte de les mans d’aquella noieta oriental que recorrien amb perícia les seues espatlles i es desplaçaven amunt i avall de la seua columna vertebral.
I de repent, no va notar res. El massatge s’havia aturat de cop.
Passats uns bons minuts, en Cosme va girar el cap per saber què passava, i es va quedar amb la boca oberta en veure que la noia s’havia adormit dreta. Procurant no fer soroll i cobrint-se com va poder amb la tovalloleta, s’aixecà i tocà a la massatgista, que sobresaltada es despertà i es posà a plorar, demanant-li perdó entre sanglot i sanglot.


(continuació i final al post de demà)

31 comentaris:

  1. De moment aquest final, no és feliç per a ningú !!
    Plors, ereccions malmeses i lectors amb un pam de nas, però demà promet......!

    ResponElimina
  2. Quin interruptus! Ens deixes amb l'ai al cor.

    ResponElimina
  3. Ens has deixat talment com va quedar el Cosme. Demà veurem el desenllaç...

    ResponElimina
  4. Home, entendria que és qui rep el massatge qui podria arribar a adormir-se de tant plaer i relaxació, però la massatgista!
    Pobre Cosme...quina frustració.

    No em perdo el desenllaç per res del món.

    ResponElimina
  5. Quina història més commovedora i punyent! Al final la petita massatgsita serà una huerfanita i en Cosme la treurà de la "mala vida"? tu el que vols és semblar-te a Dickens nen! ;)

    ResponElimina
  6. Llegir-te avui és com tenir un somni meravellós i en el millor dels moments que et soni el despertador.

    A veure com acaba la cosa... ;-)

    ResponElimina
  7. Gran història i gran manera d'explicar-la! Ens tens a tots pendents del final (feliç?).

    ResponElimina
  8. Jo estava temptat d'escriure una cosa similar, des que vaig saber que no tan sols hi ha massagistes amb final feliç, sinó barberies ídem. Donada la meva categoria de calb, li vaig estar donant voltes a com seria un tallat de cabells amb final feliç, en el meu cas. No he trobat la resposta bona, encara. De manera que esperaré a demà a veure si m'acabes d'inspirar.

    ResponElimina
  9. aquesta si que es bona. Quedar-se dormida dreta. Això si que no m'ho esperava. Ens deixes com les series de continuarà, sense saver que pasarà. Podria entrar el seu germà Bruce Lee i el teu amic tenir que sortir per potes. Si fos una història de Miquel Rof, ja tindriem final Tarantino

    ResponElimina
  10. que potser ..la massagista busca un pretext pel final feliç i després riuran plegats..?
    m'encanta el suspens de la història.. fins demà! Cosme..?

    ResponElimina
  11. Mira que ets dolent... Això no es fa!
    O... si, així pots estar segur que demà ens tornes a tenir a tots aquí.

    ResponElimina
  12. Came J, el final encara està per arribar, però ara m'has preocupat: potser el relat ha generat massa expectatives, i demà tothom queda desil·lusionat, ai, ai...

    ResponElimina
  13. Allau, serà cosa de poc temps, només unes horetes i se sabrà el desenllaç. Els telefilms setmanals, aquells si que feien patir, que et deixaven penjat tota una setmana, i al final, la cosa quedava en no res (espero que no sigui el cas d'en Cosme)

    ResponElimina
  14. Galderich, des de ben petit que era lector de tebeos, i sempre m'ha agradat el "(continuarà)", que presuposava noves aventures i facècies dels personatges de paper. Com enyoro el "continuarà"!

    ResponElimina
  15. Alberich, benvingut al bloc. Espero que el desenllaç de la història no et decebi, caldrà confiar amb en Cosme, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Alyebard, el teu joc de paraules queda perfecte en aquest cas... i no vull donar més pistes sobre demà, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Carme de la maleta, la veritat és que en Cosme és un bon jan, i el que li va passar -real como la vida misma- és ben poc habitual.

    ResponElimina
  18. Clídice, la massatgista oriental de l'amic Cosme és ben real, i potser sí que té un punt dickensià; cosa que, tot sigui dit, a mi no em va massa: no he pogut mai amb Dickens (espero que això no ho llegeixi l'Allau, que es capaç d'anatemitzar-me, haw, haw!)

    ResponElimina
  19. Rita, demà segueix el somni, però no tinc clar que no es converteixi en un malson per al pobre Cosme... i no vull dir res més!

    ResponElimina
  20. SM, tu sempre veus més lluny, i un cop més has previst per on aniran els trets: efectivament, hi haurà final feliç ;)

    ResponElimina
  21. Lluís, l'experiència és la mare de la ciència: et proposo que vagis a una barberia d'aquestes de final feliç, i després ens ho expliques. I si el barber o la barbera es queda dormida de peus, tu fuig sense parar-te a pensar-ho, per si de cas...

    ResponElimina
  22. Llum, no sé si existeix el concepte, però el faré sevir: més que interruptus és semiinterruptus, o millor encara pseudointerruptus (!)

    ResponElimina
  23. Aris, això que proposes seria una opció, però les meues Vidas ejemplares són més aviat tendretes i suaus...

    ResponElimina
  24. Ei, Lolita, que el Cosme existeix en realitat, i no soc jo, que no, que no! I els trets de la història no van per on tu apuntes. Fins demà ;)

    ResponElimina
  25. Jomateixa, juro sobre la meua col·lecció completa de Spirou que la meua intenció no era deixar a ningú penjat, sinó alleugerir la lectura partint el relat -que m'havia quedat massa llarg- en dos. Però ara que ho dius, em fa una certa gràcia això de deixar a la gent penjada durant unes hores, haw, haw!

    ResponElimina
  26. Para mi colega Ambrosio, simplemente impresionante.

    El y los demas ya me entienden

    skorpio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues que lo disfrute el colega Ambrosio, que yo no lo capto.

      Elimina
    2. Impresionante, Cosme tiene una sensibilidad y respeto digno de admiración...

      Este cuento deberian aplicarselo muchos...

      Mirga.

      Elimina