Sembla que la pluja no ens vulgui abandonar, però cap problema: és qüestió d’agafar els paraigües –si som dos, millor amb un de sol- i llançar-se a passejar, fent xip-xop per les basses i xiulant una cançoneta alegre com el Crash years del darrer àlbum dels New Pornographers, Together.
Sota la pluja, un somriure segueix sent un somriure.
Sota la pluja, un somriure segueix sent un somriure.
Hi,hi, m'agrada !!!. . . . .Els xiulets acompanyen d'allò més bé!
ResponEliminaCorro a buscar "un" paraigües, sense deixar de somriure !!!
Bon dia i millor cap de setmana a tothoooom!
fantàstic apunt per encarar un cap de setmana plujós! miraré de seguir els teus consells :-)
ResponEliminabon cap de setmana!
Ben curiós el vídeo! Però em sembla que ens perdem coses perquè està una mica tallat de la dreta.
ResponEliminaAquest del somriure és un bon consell per entomar tota mena de pluja. Un molt bon vídeo i força estimulant.
ResponEliminaSalutacions.
molt currat, el video
ResponEliminaM'agradaria veure el making off del vídeo!
ResponEliminaPlasticament és impecable, llàstima que li trobo a faltar la pluja però no sé si hagués enfarfagat la coreografia.
La música està bé encara que no m'emocioni. Com a banda musical pel vídeo és correcte.
m'encanta la pluja, i els paraigües.. i sobretot m'encanta aquest magnífic vídeo, la perspectiva, la poesia... senzillament preciós!
ResponEliminaEls New Pornographers estan entre els meus favorits. Has tornat de les vacances amb les piles molt ben recarregades.
ResponEliminaUna troballa! Veig que estic molt desconnectat. Però no penso renunciar a l'òpera barroca ;)
ResponEliminaAixò deu ser el que se'n diu una presa zenital. Una coreografia divertida per a una cançó entretinguda i enganxosa. :)
ResponEliminaMolt gràfic aquest vídeo...ara me'n acabo d'adonar que és molt millor veure un dia plujós desde dalt un balcó, que no a peu de carrer! On vas a parar!
ResponEliminaLlàstima que sota la pluja, un encostipat, segueixi essent un encostipat.
Bon cap de setmana,
;-)
Carme J, al final no ha plogut, tot i els paraigües a punt... com al vídeo!
ResponEliminaKika, encara que no plogui, els consells valen igual ;)
ResponEliminaXeXu, tens raó. Ja fa dies que em plantejo canviar l'amplada del bloc. Però en tot cas, sempre pots fer clic enmig del vídeo i quan t'envii al youtube, fer un altre clic i veure'l a pantalla completa... jo ho faig :)
ResponEliminaAlberich, un somriure sempre va bé, i més encara per iniciar un cap de setmana. Salutacions!
ResponEliminaAris, i la música espero que també t'hagi agradat. Bon cap de setmana, i bon mercat de sant Antoni.
ResponEliminaGalderich, si la música t'ha semblat bé, entenc que és molt bona: en cas contrari, no estaria a l'alçada del vídeo :)
ResponEliminaLolita, m'agrada que t'agradi :)
ResponEliminaJo soc també un fan de la pluja, quan no és massa bèstia.
Allau,
ResponElimina:)
[Valoro especialment el teu comentari, ja que tu, a diferència del meu estimat Galderich, tens un gust exquisit per la música]
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAlyebard, algun dia hauras de penjar un post sobre música barroca ;)
ResponEliminaBrian, això del zenital li queda bé a aquest vídeo :)
ResponEliminaM'agrada que t'agradi!
Carme de la maleta, un encostipat sempre és un encostipat, a casa i a qualsevol lloc, però tu no vagis cridant al mal temps, que ara és època de refredats: abriga't bé i cuida't!
ResponEliminaUna abraçada :)
Aquest dia de pluja que planteges és molt més xulo que els habituals: en bona companyia i amb bona música.
ResponEliminaBon capde!
Petons!
Adoro la pluja (quan no és massa bèstia, sí!). Sota la pluja un somriure pot ser encara més deliciós. I els paraigües a vegades són una excusa meravellosa per apropar-se a algú...
ResponElimina[no puc dir res de la música perquè els altaveus no xuten.]