(continúa del post anterior)En Cosme estava tan sorprès que no sabia ben bé que fer, però finalment va optar per tranquil·litzar a la noia, fent veure com si adormir-se de peus fos el més natural del món.
Ella seguia demanant disculpes, vermella com un tomàquet, i va explicar que era el primer cop que això li passava, i que segur que ara la farien fora.
En Cosme intentava calmar-la, assegurant-li que ell no diria res, però la noia seguia plorant i, entre sanglot i sanglot, explicant que tot era culpa d’ella, que portava tantes hores sense dormir que no s’aguantava dreta.
La feien treballar molt, li va explicar al Cosme. Tot el dia i tota la nit sense parar, i només podia dormir fent una becaina a la cadira les estones no hi havia clients.
Finalment ella es tranquil·litzà, veient que en Cosme no estava enfadat, i li demanà si li permetia continuar. Ell va dir que no, que tenia una idea millor: dormirien junts a la llitera, un parell d’horetes. En Cosme pagaria, i ella descansaria.
Van discutir una bona estona, però en Cosme és testarrut quan vol ser-ho, i finalment va sortir-se’n amb la seua: va agafar a la noia molt suament i la va fer jeure al seu costat a la llitera mentre ell es tapava com podia amb la tovalloleta.
Passades les dues hores, es va vestir i va pagar religiosament a la senyora de la recepció, reservant un parell d’horetes per la setmana pròxima, però deixant ben clar que només volia a la noieta que l’havia atès.
I així fins avui mateix. Ara en Cosme va cada setmana amb xandall a la casa de massatges, i porta un petit coixí inflable. La massatgista escanyolida es desfà donant-li les gràcies, i li suplica que li deixi fer un massatge, però en Cosme és intransigent: la jeu suament a la llitera després d’haver-li preparat el coixí inflable, i ell es posa a llegir assegut a la cadira on els client solen deixar la roba. Passades les dues hores, la desperta, li fa dos petons amistosos, i s’acomiada fins la setmana propera.
I és que el meu amic Cosme –amb un nom així, havia de ser amic meu- és un afeccionat als massatges amb final feliz.
Doncs al final l'amic Cosme era de bona pasta, i el final feliç era per la noia. Un gest molt altruista. I una història ben curiosa.
ResponEliminaDeliciós, Leblansky, senzillament deliciós! :-)
ResponEliminaEn Cosme, tot un senyor! El final feliç per a la noia, és molt altruista!
ResponEliminaPerò i els seus massatges terapeutics? Que no li calien?
Cal sempre trobar recursos, encara que la història no ens ho explica, ell ara se'ls deu fer fer a domicili. . . . .i el final......?
Ah, perdó!
ResponEliminaEl relat és molt delicat, elaborat, cuidat. . . .el perifràstic, genial!
Així,així vas bé, et deus al teu públic, seguix mimant-nos, que ja se sap:
Costa més mantenir, que seduir!
He seguit les dues parts de la història.
ResponEliminaMolt bona aquesta del final feliç per la noia...
Ara mateix m'aniaria fer una becaineta, mira...
...i això que no faig massatges!
ResponEliminaUna història encisadora.En Cosme es mereix una medalla al altruisme, encara que les seves lumbars no arribaràn a comprendre mai tanta bondat!
ResponEliminaCosme, ets un Sant!
Més que feliç, és un final dolç. Bes que no acabin sent més que amics aquests dos...
ResponEliminaQue bonic seria conèixer en Cosme!
ResponEliminaPobres lumbars de'n Cosme. Hauria de dur dos coixins inflables. Això sí, un gran paio.
ResponEliminaTant de bo al planeta hi hagués 3.000 milions de Cosmes i 3.000 milions de Cosmas!!
ResponEliminaun relat preciós, em sembla que volem més Cosmades!
Leb, senzillament còsmic!
ResponEliminaEls problemes de lumbars se li van curar amb una bona postura a l'hora de seure i llegir mentre fa possible el final feliç!
ResponEliminaMolt bona la història! Feliços es queden els lectors després de llegir-la.
ResponEliminaui! no vull ser la nota discordant :P o sigui que molt bona gent en Cosme! :)
ResponEliminaUn final molt més feliç de l'esperat!. Molt bona història!
ResponEliminaPerò, perquè el teu amic Cosme no s'emporta la noia i monten un negoci de massatges?
ResponEliminaXeXu, t'asseguro que l'amic Cosme és un bon Jan, pèro fins i tot a mi em va deixar sorprés quan em va explcair la història.
ResponEliminaRita, què bé que t'hagi agradat! Jo crec que el que li va passar al Cosme és ben estrany, però la seua reacció, encara més. Habitualment la gent passem els uns dels altres, i no en volem saber res dels problemes aliens.
ResponEliminaCarme J, en Cosme no es fa fer massatges a domicili ni res similar.
ResponEliminaEulàlia, em sembla que tothom portem son endarrerida; esperarem al cap de setmana :)
ResponEliminaCarme de la maleta, el pobre Cosme segueix amb els seus dolors de columna, però per a ell, el millor moment de la setmana són aquelles dues hores de guardià del son.
ResponEliminaJomateixa, el que proposes seria una postil·la la mar de tendra. El temps ho dirà, però jo ho veig difícil: en Cosme és un romàntic, però també és molt molt molt vergonyós, i no el veig jo donant el pas...
ResponEliminaMarta, convidaré al Cosme a la propera trobada blocaire, ara que s'ha fet famós :)
ResponEliminaAlyebard, el cert és que el pobre Cosme cada dia està més fotut de la columna. Però cada dia se sent més feliç amb la seua visita setmanal a la casa de massatges :)
ResponEliminaLolita, jo també vull conéxier molts Cosmes i Cosmas. Segur que no hi hauria tan de mals rotllos :)
ResponEliminaAllau, senzillament :)
ResponEliminaGalderich, aquesta idea teua és bona: li la comentaré al Cosme, que ara mateix té la columna feta un 7, el pobre!
ResponEliminaSM, doncs si és com tu dius, el final és doblement feliç. I en el fons, d'això es tractava :)
ResponEliminaClídice, tu jas saps que en aquest bloc tens permís per a discordar tant com ho desitgis ;)
ResponEliminaAlberich, m'agrada que t'agradi! En questió de felicitat, mai no n'hi ha de sobra!
ResponEliminaAris, el pobre Cosme no té gens d'esperit fenici. En tot cas la noia, però com que està tan escanyolida, tampoc crec que pogués tirar endavant. Total, que ara per ara, millor no intentar-ho.
ResponEliminaPer sort sempre en algun recó de món hi ha algú que es diu Cosme. I amb aquest nom segur que es amic teu. Josefina
ResponEliminaSaludo tots els Cosmes del món mundial. A aquestes hores del matí aquest home em sembla un àngel. Me'l podries presentar?
ResponEliminaJosefina, em va picar la curiositat, i vaig anar a veure l'origen del nom "Cosme". Hauria estat una coincidència massa gran que signifiqués quelcom així com "generós", "bondadós", o fins i tot "ingenu". Però no, significa "persona neta, pulida". En fi, que no fa honor al meu Cosme, que és un encant i una bona persona.
ResponEliminaI saps el que més m'ha emocionat? Doncs tots els comentaris d'elogi cap a l'actitud d'en Cosme, i és que la bona gent no és tan escassa com sembla :)
Marta, serà un plaer presentar-te al meu amic Cosme. El problema potser sigui que ell, a més de ser un troç de pa, és enormement tímid. Això sí, és dolcet com una cullerada de mel.
ResponElimina