22 de setembre de 2010

CREMA DE CARABASSÓ

Aquest és un dels menjars que em resulta més senzill de cuinar, i que tan pot servir-se tebi, com calent o fred.
Els ingredients són econòmics i es poden trobar fàcilment. Per a dues persones es necessita
-Un carabassó gran o dos mitjans
-Formatge de cabra de rulo –un o dos dits, depenent de si us agrada molt
-Una creïlla –en català central, patata- mitjana o petita
-Una ceba tendra –si no en teniu de tendra, val una ceba petita
-Unes fulletes de menta fresca
-Unes quants boles de pebre negre
-Oli i sal
La preparació és ràpida: es posen a bullir –sense sofregir abans- la creïlla, la ceba tendra i el carabassó –aquest sense pelar- tot tallat a trossos no massa petits, amb un rajolí d’oli i sal al gust, i amb poca aigua, la suficient per que cobreixi la verdura.
Quan la creïlla estigui toveta, s’apaga el foc, s’afegeix el formatge de cabra i es passa tot per la minipimer. Tot ben triturat, es posa ja en el mateix bol que s’utilitzarà per servir-ho, i s’afegeixen les boletes de pebre negre i la menta. I ja està!^

[Pel que fa al pebre negre, el motiu de posar-lo sencer i no en pols és estètic i, per ser sincer, també una mica malintencionat: és divertit veure al company de taula mastegant-lo i obrint els ulls en notar com pica, o bé intentant desfer-se de les boletes sense saber molt bé on posar-les]

34 comentaris:

  1. Oh,no! Dies i dies desitjant crema de carabassó i només la trobo virtualment.
    Això és intolerable!
    Envers les boletes de pebre negre, la millor utilitat serà fer diana amb efecte de perdigó a l'ull del divertit i malintencionat cuiner.

    El toc de la menta,és sorprenentment bó, sembla mentida com un plat tan quotidià, és torna tan especial en mans del Gran Xef Leblansky...
    Bé, no sé que dic,ara toca la floreta, en realitat tot amb ell, és així!!!

    ResponElimina
  2. jo quan la faig no és mai per dues persones, sinó per sis al menys, així en tenim per varies mejades, això sí sense les boles de pebre!

    ResponElimina
  3. mmmmm... puc donar fe que està boníiiiiisssim!
    Gràcies per la recepta!
    La faig, segur.

    ResponElimina
  4. Ja veig quants plaers em vaig perdre, provaré de fer-la a casa. Ahuuuuuuu!

    ResponElimina
  5. Sí que n'és de bona la crema del Leb! Fins tot s'estalvia la crema de llet, que vindria a ser la còmic sans culinària.

    ResponElimina
  6. Jo en vaig menjar una d'igual, igual, a casa d'un paio que viu a Dosrius. et deu haver robat la recepta!

    ResponElimina
  7. Jo encara em recordo d'algun parent d'algú que va posar boletes de pebre a una deliciosa crema de carabassó. Si la crema de llet és la Comic Sans de la gastronomia, teoria que aprovo incondicionalment, les boletes de pebre ficades amb nocturnitat i traïdoria què són?

    ResponElimina
  8. Ummm. Te molt bona pinta. M'ha agradat el comentari de'n Girbén: odio la crema de llet. Les boletes de pebre deuen ser la lletra gòtica punxeguda.

    ResponElimina
  9. Jo opto per una Diwani àrab, per allò de l'exotisme oriental del pebre ;)

    ResponElimina
  10. Lamento fer un comentari com aquest, però lamento encara més la presència de la menta, que esguerra el plat.

    ResponElimina
  11. Veig que a més de la bona companyia, els absents ens vam perdre més coses bones. Quina bona pinta que fa! :-)

    ResponElimina
  12. Ets arguiñano Leblansky, pots començar amb les fitxes de cuina Leblansky, olalala!

    ResponElimina
  13. M'has donat una bona idea per fer diferent la meva sopa de carbassó. Es una variació que pot ser boníssima. Ho probaré. Una abraçada. Josefina

    ResponElimina
  14. Lluís t'equivoques de mig en mig amb la menta. Imagino que la que ens va donar el LEB tenia també menta i jo no recordo que molestés gens. També interpreto que la menta és més decorativa que res i per tant no esguerra gens ni mica el plat... crec que dona un aroma fresc i prou.

    ResponElimina
  15. Carme, aquesta tarda he anat a comprar formatge de cabra i cebes tendres per fer-te una crema de carabassó el cap de setmana, amb les darreres unitats de la collita :)

    ResponElimina
  16. Kika, en realitat jo també quan la cuino en faig per que en sobri. El que passa és que a l'hora d'escriure la recepta, em resultava més senzill reduir unitats :)
    Ah, i això del pebre, a part de la conya que té, li dona bon sabor, de veritat.

    ResponElimina
  17. Eulàlia, segur que et sortirà molt bona. I no li posis pebre, que a les nenes no els agradarà :)

    ResponElimina
  18. Alyebar, ja tens un motiu més per no perdre't la propera ;)

    ResponElimina
  19. Girbén, la teua frase és per emmarcar-la: "La crema ed llet és la comic sans culinària".
    Brillant! Genial! Fantabulós! En poques paraules has dit una de les coses que més cal tenir presents a l'hora de cuinar.

    ResponElimina
  20. Llum, és que hi ha gent que no respecta res. Jo conec també a una noia que aquell mateix dia va fer un gaspatxo com el teu: amb un bonic color vermell de tomàquet, de gust suau però consistent i amb molt poc all, com a mi m'agrada ;)

    ResponElimina
  21. Clídice, francament, no sé massa bé de què em parles. Posar boletes de pebre negre a la crema de carabassó? A quin pocasolta se li acudiria una cosa així?

    ResponElimina
  22. Galderich, caldrà provar aquesta proposta teua.

    ResponElimina
  23. Brian, el teu cometari "les boletes de pebre negre són la lletra gòtica de la crema de carabassó" és la postil·la ideal per al comentari del Girbén. Sou uns cracs de la apraula!

    ResponElimina
  24. Lluís, una afirmació com la teua exigeix contrastació empíria que, gustosament, prepararé per quan tinguem un encontre no-virtual. Però en tot cas, sempre es pot canviar la menta per l'alfàbrega fresca, que també en tinc al jardí :)

    ResponElimina
  25. Rita, ara tens un motiu més per venir a la propera :)

    ResponElimina
  26. Aris, el poc que sé de cuina m'agrada compartir-ho amb tothom :)

    ResponElimina
  27. Josefina, donar-te una idea culinària a una experta com tu, em fa posar més content que un gínjol! Una abraçada!

    ResponElimina
  28. Molt millor l'alfàbrega, i tant...! Amb els ulls tancats! On hi hagi el basilico que s'aparti la menta.

    ResponElimina
  29. Lluís, "sobre gustos no hay nada escrito" (no sé com es deu dir aquest refrany en català), però igualment, te'emplaço a provar-la amb menta :)

    ResponElimina
  30. Jo també hi posaria abans alfàbrega que menta em sembla, però la teva segur que està boníssima! :P

    ResponElimina
  31. Per (relativament) malintencionat que sigui el ficar les boletes de pebre senceres, fa el plat divertit i emocionant (espero no haver ofès cap carabassó!)

    Quant a la menta/alfàbrega/etc. s'hauria de tastar, suposo. A vegades hi ha barreges de gustos que queden sorprenentment bones i mai ho diriem!

    ResponElimina
  32. Mmmmmmm Vaig fer-ne la setmana passada. Però la meva recepta porta pebre negre mòlt jeje

    Saps, Leb, "sempre" he volgut tenir un blog de cuina

    ResponElimina