LA DONA ITINERANT
Per prescripció mèdica, la meua amiga Coral ha de passar la vida a llocs freds on li resulti senzill normalitzar la seua temperatura corporal, que en moments d’excitació arriba a valors tan extrems que podria provocar-li una aturada cardíaca. Aquesta febre sobtada és una característica del seu metabolisme que ella ha acabat assumint com inevitable, i de la que fa broma dient que així té una bona excusa per viatjar.
La primavera i l’estiu els passa a la Patagònia, fruint del hivern austral, i només torna a la seua casa del Montseny ben entrada la tardor. Aleshores, quan la colla d’amics i amigues ens reunim a la vora de la llar de foc, Coral ens explica boniques històries de la Pampa.
Aquesta és una característica lloable de les persones, naturalitzar problemes i convertir-los en avantatges.
ResponEliminaClar que potser li feu una jugada, si la teniu a la vora de la llar de foc massa estona.
Com soc aventurer,em demano,per on deu parar hores d'ara? Accediria a voltar amb mi per l'ocea(prou fresquet)i explicar-me histories. . . . .Jo no podria encendre-li cap mena de foc. . ..., oi?
ResponEliminaBusco recursos, ja que Cosmoman es deu haver perdut per les galaxies! I nomes em resta llegir-te a tu Leblansky,per a distreure'm.