Cap il·lustrador mediocre hauria sortit mínimament ben parat a l’hora de representar gràficament les aventures d’Alicia, i per això cal agrair a Lewis Carroll que hagués pensat en Sir John Tenniel, qui triomfava com a dibuixant humorístic en aquella època, i que va fer un treball molt bo posant-li cara i ulls a Humpty Dumpty, els bessons Tweedledee i Tweedledum, la Reina de Cors, el gat de Cheshire i altres destacats protagonistes del Pais de les Meravelles. 
Pel que fa a la representació gràfica d’Alícia, en canvi, el propi Carroll estava una mica decebut. Sembla ser que, un cop que el dibuixant va acceptar l’encàrrec, Carroll va enviar-li algunes fotografies de nenes que ell mateix havia fet, per tal que foren utilitzades com a model de referència del personatge d’Alícia, però Tenniel no va fer-li cas i va dibuixar l’Alícia que ell va voler. Carroll, quan va veure els resultats, es va lamentar, afirmant que Tenniel havia fet una Alícia molt desproporcionada, amb un cap massa gran i uns peus molt petits.
Ningú no és perfecte.
És molt difícil il·lustrar un llibre d'una altra persona perquè aquest té els seus personatges a la ment. Passa igual amb les adaptacions cinematogràfiques de novel·les. En el cas d'Alícia estic d'acord amb en Carroll. El pitjor és Alícia, la resta de personatges són genials. Malgrat tot se li pot perdonar haver fet una nena amb cara de gran i camacurta.
ResponEliminaHe, he, veig que comença l'ofensiva Carroll. No hi puc estar més d'acord.
ResponEliminasi que és desproporcionada aquesta Alícia!
ResponEliminaSuposo que part del problema devia ser que Tenniel, com la majoria dels caricaturistes -ell ho era a Punch- estava acostumat a dibuixar a les persones amb el cap gran. Així i tot, jo trobo a l'Alícia de Tenniel força lletja i malcarada, i poc adient al personatge de Carroll.
ResponElimina