L’any 1962 es va publicar How to do Things with Words –Com fer coses amb paraules-, una recopilació de les principals conferències de J. L. Austin, que havia mort dos anys abans. Quan el vaig llegir, allà cap al 1980, em va semblar una obra clau de l’anàlisi filosòfic.
Entre altres tesis, Austin afirma que quan emetem una oració fem varies coses alhora, i una d’elles és el que anomena acte perlocutiu, que fa referència a l’efecte o efectes que l’oració produeix en l’interlocutor. Per exemple, si jo li demano a algú Tanca la porta, si us plau, potser que m’engegui a la merda amb una frase de l’estil de Ja estic cansat de les teues ordres! Si vols alguna cosa, fes-la tu, dropo, mandrós, que no has fet res en la vida!
Entre altres tesis, Austin afirma que quan emetem una oració fem varies coses alhora, i una d’elles és el que anomena acte perlocutiu, que fa referència a l’efecte o efectes que l’oració produeix en l’interlocutor. Per exemple, si jo li demano a algú Tanca la porta, si us plau, potser que m’engegui a la merda amb una frase de l’estil de Ja estic cansat de les teues ordres! Si vols alguna cosa, fes-la tu, dropo, mandrós, que no has fet res en la vida!
Certament, no és el que hom pretén pronunciant una oració d’aquest tipus, però és quelcom que pot succeir; com, ja posats a imaginar, també pot succeir que l’altre s’enamori de tu constatant que la teua veu és irresistible quan fa una demanda.
Els actes perlocutius són, en alguns casos, l’origen dels acudits, quan l’emissió d’una frase provoca en l’oient una reacció inesperada. Al meu pare li agradava contar un acudit –em sembla que devia ser de l’Eugeni- que anava així:
-Tengo un lorito que dice “papá” y “mamá”.
-Pues yo tengo un bote que dice “Melocotón en almibar”.
Vull pensar que aquest acudit té el seu origen en una situació de la vida real, com possiblement molts altres d’aquest tipus. Ara mateix, em venen al cap alguns acudits que, en realitat, no són més que històries de la vida quotidiana que algú recorda, canviant algun dels elements inicials i afegint una mica de sal. Un exemple: la Carme J m’explicava que, en preguntar-li a un familiar quin era el seu actor de televisió preferit, aquell responia sense dubtar-ho: L’Starring. Si surt l’Starring, ja sé jo que la sèrie m’agradarà.
Els actes perlocutius són, en alguns casos, l’origen dels acudits, quan l’emissió d’una frase provoca en l’oient una reacció inesperada. Al meu pare li agradava contar un acudit –em sembla que devia ser de l’Eugeni- que anava així:
-Tengo un lorito que dice “papá” y “mamá”.
-Pues yo tengo un bote que dice “Melocotón en almibar”.
Vull pensar que aquest acudit té el seu origen en una situació de la vida real, com possiblement molts altres d’aquest tipus. Ara mateix, em venen al cap alguns acudits que, en realitat, no són més que històries de la vida quotidiana que algú recorda, canviant algun dels elements inicials i afegint una mica de sal. Un exemple: la Carme J m’explicava que, en preguntar-li a un familiar quin era el seu actor de televisió preferit, aquell responia sense dubtar-ho: L’Starring. Si surt l’Starring, ja sé jo que la sèrie m’agradarà.
Un dia algú em deia tot ufanós:
ResponElimina- És que jo sóc metge, saps?
i jo:
- Quina casualitat! jo no!
En les pel·lícules jo em fixava en els Also Starring, aquest Also em semblava del tot fascinant :)
Clidice, gràcies per la informació, no sabia que l'Starring es deia Also de nom, haw, haw.
ResponEliminaPer descomptat que qui emet una oració fa les fases descrites, però crec que l'efecte que s'obté depèn de l'humor de qui reb l'informació!
ResponEliminaCarme J, el que dius tu és exactament el que diferencia un acte perlocutiu de l'ilocutiu, que és un altre dels que explica Austin. L'acte il·locutiu és el que fas alhora que emets una oració: demanar, criticar, lloar, etc., mentre que el perlocutiu és l'efecte que provoques en l'oient, que com bé comentes tu, té molt a veure amb l'estat d'ànim de qui t'escolta. Però el que diu Austin és que, en tots els casos, l'emissor és qui ho ha provocat, o sigui, qui ha fet coses amb les paraules.
ResponEliminaBravo! per la classe magistral, però ja saps que és una llàstima donar margarides als porcs! Il·locutiu = (demanar,criticar, lloar)Perlocutiu = passar de tot i no fotre ni cas, mantenint-se impassible. . . .
ResponEliminaEstic segura que Austin també coneixeria que a més del poder de les paraules, compten els fets! Les unes poden ser molt bones però si no van acompanyades de fets.. .El vent se les emporta ¿?