Els meus intents de amagar la meua vena freak i kitsch de vegades fracassen, en especial un dia com avui, la Hispanidad. Així que em deixaré anar i penjo el vídeo que m‘ha enviat el meu amic David Parra, que és un fragment d’un programa emès els anys 60 per la televisió alemanya.
Aguanteu fins al final com jo ho he fet, i veureu com ni el més espartà de vosaltres pot esborrar la tonada que us va rondant pel cap: “paella, paella valenciana, paella de València!”.
Un vídeo impressionant, al qual li falta només el color groc per a ser perfecte.
mother of beautiful love! vaig corrent als meu altar familiar a treure l'estàtua de Vishnú i posar-hi la teva foto! ets el meu nou heroi! ara me n'adono de la grisor de la meva existència fins a aquest moment! tants anys perduts sense haver conegut aquesta peça sublim!
ResponEliminaQue apropiat per un dia com el d'avui ! Només faltaria ser dijous, dia nacional dels menús de bar de Paella Valenciana. Una verdadera troballa !
ResponEliminaGràcies David.
Preneu nota profes i mestres, això és instruir delectant amb folklore!
Clidice, quina foto vols posar al teu altar per adorar el nou heroi? Les bambes, els ovnis, o el senyor que canta?. . . . .
ResponEliminaCrec que el més adequat per substituïr una imatge de Vishnú són les vambes, sense cap mena de dubte :)
ResponEliminaHa, ha... una obra mestra que només el gran David Parra el podia haver trobat perdut per internet. Camps i Barberà i Zaplana... poseu-vos de genolls i adoreu el vertader himne dels valencians!!!!
ResponEliminaNomés li trobo a faltar que la interpretació no sigui de Luís Aguilé:
http://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA
Això ho acabaria d'arrodonir! Llàstima que ja hem fet tard segons m'informen...
És curiós, quan fa mesos el vaig penjar al bloc, no vaig pensar per res en la hispanitat, ho vaig fer com un homenatge als lectors de la catosfera, tots units per la paella en els seus diferents avatars.
ResponElimina