TEMPORAL
Passa cada estiu: sempre hi ha un parell de dies que el cel es posa gris, comença a tronar, la mar es pica i les onades van augmentant d’alçada. En poques hores, la platja queda arraconada a la vora de la carretera, i les algues que la mar treu a fora acaben formant una barrera natural de color verd botella.
Els turistes aprofiten per anar de compres pel casc antic del poble o simplement allarguen les hores de son fins quasi l’hora dels àpats.
I és en aquests dies de tempesta quan Godzilla arriba a Xàbia. I si no és ell, oi que s'assembla bastant?
Els turistes aprofiten per anar de compres pel casc antic del poble o simplement allarguen les hores de son fins quasi l’hora dels àpats.
I és en aquests dies de tempesta quan Godzilla arriba a Xàbia. I si no és ell, oi que s'assembla bastant?
bona la foto. Quan era petita no volia entrar al mar perquè em pensava que les onades eren balenes que venien a menjar-se'm (coses del Jonàs, ja se sap), si arribo a saber que eren el Godzilla encara correria ara :P
ResponEliminaMecanoGodzilla, diria jo!
ResponEliminaAquest Gotzilla no fa por, mes aviat desperta simpatia i ganes de pujar-li a sobre i veure el mar embravit des dalt.
ResponEliminaT'atreviries Clidice en companyia?
ara ja sóc prou gran com per saber que les ones no són balenes i trobo que és una llàstima. Si que hi pujaria, i tant! enfilar-me és una de les meves activitats preferides hores d'ara :)
ResponEliminaSM, ja no m'enrecordava del MecaGodzilla, haw, haw! Però jo sempre em quedaré amb el vell Godzilla de tela i plàstic de la primera pel·li. Pobrissó, si fins i tot la Bamboo i la Clidice s'atreveixen a pujar-li a sobre!
ResponElimina