L’espavilat de torn que treballa a les grans multinacionals com a cap del departament de disseny, tot i ser americà va fer servir la màxima castellana de Caballo grande, ande o no ande a l’hora de presentar el format devedé. D’aquesta manera, els discs venen dins una caixa de plàstic quasi el doble d’alta que el propi disc, i amb un ridícul espai interior buit que no té cap més funció que la d’ocupar lloc a les prestatgeries.
Tot plegat, els compradors de devedés necessiten metres i metres de prestatgeries per col·locar les seues pel·lis, i això és un no parar... però no, un dia va sortir la notícia que estava al caure un altre suport de més qualitat, el blue ray, i això pressuposava un nou disseny i la fi de les fundes dels discs devedés. Respirarien per fi les prestatgeries? Sí?
No! Vet aquí que arriba el blue ray a les botigues i resulta que de nou l’espavilat de torn que, pel que es veu, segueix treballant com a cap al departament de disseny de les grans multinacionals, torna a fer de les seues. La lògica que devia fer servir aquest individu és que si el disc blue ray és de la mateixa grandària que el disc devedé, la funda ha de ser de volum similar i també de plàstic. Ah, i per acabar-ho de rematar, va pensar que com que d’alguna manera s’havien de distingir, la funda del blue ray seria més baixa i xata, i de color blau, per allò del blue. Patètic!
Tot plegat, els compradors de devedés necessiten metres i metres de prestatgeries per col·locar les seues pel·lis, i això és un no parar... però no, un dia va sortir la notícia que estava al caure un altre suport de més qualitat, el blue ray, i això pressuposava un nou disseny i la fi de les fundes dels discs devedés. Respirarien per fi les prestatgeries? Sí?
No! Vet aquí que arriba el blue ray a les botigues i resulta que de nou l’espavilat de torn que, pel que es veu, segueix treballant com a cap al departament de disseny de les grans multinacionals, torna a fer de les seues. La lògica que devia fer servir aquest individu és que si el disc blue ray és de la mateixa grandària que el disc devedé, la funda ha de ser de volum similar i també de plàstic. Ah, i per acabar-ho de rematar, va pensar que com que d’alguna manera s’havien de distingir, la funda del blue ray seria més baixa i xata, i de color blau, per allò del blue. Patètic!
Arribarà algun dia el dissenyador enginyós capaç de fer un estoig bonic i funcional per a un format -el blue ray- que d'entrada no presenta gaires complicacions?
(Continuarà...)
I si presentessis currículum com a dissenyador enginyós? Tal com jo ho he de fer per aconseguir el lloc de copilot de Cosmoman! Qui alguna cosa vol. . . . .
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaAixò deu ser que no menges galetes i bombons perquè l'embolcall ja és un escàndol!
De totes maneres els llapis de memòria USB acabaran amb aquests formats...
Potser han escollit aquest disseny pensant en el format rectangular que tenen els cartells de les pel·lícules...
ResponEliminacaram! per causa teva, cada vegada que m'apropo a una prestatgeria d'alguna botiga de devedessos i blureissos i cedessos m'atabalo més pel continent que pel contingut. Entre tu i en Galderich estic mutant, agh!
ResponEliminaAllau, segur que deu ser com tu dius, però penso que també van tirar de pura inèrcia i van imitar la funda dels vídeos.
ResponEliminaHahaha, molt bo el teu comentari, Clidice
ResponEliminaTens tota la raó i si vols un altre motiu per no comprar el Blue Ray et dirè que d'aquí pocs anys, cada vegada menys, sortirà un nou format que també ens el vendran com definitiu i que també caducarà d'aquí uns pocs altres anys quan tornarà a sortir un format ja definitiu que, ves per on, caducarà en pocs anys quan sortirà un....
ResponEliminaÉs cert que estem dins la societat de consum i que hem de jugar el seu joc, però potser ja ens fan jugar massa, no?