MANOLO PRIETO

Fa bastants anys, quan encara conservava el costum d’anar cada diumenge al mercat de Sant Antoni, vaig trobar en una de les parades de llibres de vell un exemplar de la novel·la Pescador de Islandia, de Pierre Loti, en edició de 1951. La portada em va impressionar: era de les millors que he vist mai, i evidentment, em vaig comprar aquella meravella.
Ja a casa i amb calma, vaig fruir mirant i remirant la imatge, que duia la signatura de Manolo Prieto, aleshores un desconegut per mi. Des d’aquell dia he anat comprant tot allò que he trobat d’aquest genial il·lustrador andalús que va militar en el Partit Comunista i col·laborà en la publicació Milicia Popular durant la guerra civil, i constatant que és urgent una reedició recopilatòria de la seua obra.

He escanejat algunes de les coses que tinc d’ell, tot il·lustracions que va fer per a portades de novel·les; podeu trobar-ne moltes més al blog Cuatro Ojos, i també a http://eldesvandelabuelito.blogspot.com/2009/03/fantastico-manolo-prieto.html , així com a altres adreces web, que n’hi ha moltes que fan referència a la seua obra, i fins i tot hi ha una Fundación Manolo Prieto que podeu visitar en persona o a http://www.fundacionmanoloprieto.org/ .

Amb tanta informació que sobre ell apareix a internet, he arribat a la conclusió que no és un il·lustrador tan desconegut com em semblava a mi, però tot i això, el que em segueix molestant és que l’obra de Prieto més famosa mundialment és i sempre serà el toro d’Osborne.