EL MAR EN UNA BOTELLA

Torna El Persa –se’n havia anat algun cop?- amb un nou llibre editat per la madrilenya Rey Lear, El mar en una botella, una col·lecció de sis relats lligats entre si pels seus narradors, un grup d’amics que es reuneixen al cafè Imperial, un bar de províncies d’aquells que ara ja no es troben.
He tingut el privilegi de llegir aquestes històries abans que es publiquessin, ja que el Persa me les va passar per que li donés una ullada crítica, i us puc ben assegurar que el nivell és el de sempre, o sigui, fantabulós.
Consolidat com un mentider absolutament creïble, o si ho preferiu, com una persona que sempre diu la veritat, tot i que inventada, el Persa es confabula amb el lector per oferir-li, amb una escriptura fluïda i elegant, una bona dosi d’intriga, humor i aventura erudita, acompanyada d’una documentació gràfica a base de cartes de presoners, retallables de cases misterioses, fotos d’època i demés additius que fan d’aquest llibre una proposta que traspassa la frontera de la literatura, tal i com ja ho havia fet en El Persa, ese desconocido. Les imatges que adjunto són, a més de la portada del llibre, un calendari del bar Imperial, una portada d'El Caso que il·lustra un dels relats, i la fotografia del retallable d'una misteriosa casa protagonista d'altra de les històries.




Per als que encara no conegueu al Persa, un copio un fragment de l’escrit de presentació que li vaig fer per al llibre El Persa, ese desconocido:
“Me acuerdo de la primera vez que vi al Persa. Me abrió la puerta de su casa y me llevó, con sus pasitos cortos y arrastrando los pies como una muñeca de Famosa, hasta el estudio donde trabaja en Xàbia. Al entrar en aquella habitación me encontré ante un maremágnum de objetos, desde revistas de mecánica a recortables montados y sin montar, pasando por lienzos, carteles, manuscritos, cajitas de latón, esculturas, infinidad de libros e incluso una mosca oriunda de la China. El aparente caos no hizo más que confirmar lo que yo ya intuía: que El Persa era un artista completo, aunque a él le gustara presentarse como un dibujante de recortables.”