7 de setembre del 2011

PREGÓ DE FESTES VIRTUALS

“Benvolguts, benvolgudes:
Avui comencen les festes populars en honor a la patrona d’aquest bloc, Santa Lumière, il·lustrada i promíscua. Feu vostre el lema que François Rabelais va proposar com a base de l’abadia de Telema:
Fais ce que tu voudras

[fi del pregó]

31 comentaris:

  1. ja? això és un pregó interruptus! no sé pas si a la santa li agradarà :O

    ResponElimina
  2. Hi haurà xocolata desfeta? Ball de fi de festa?

    ResponElimina
  3. Doncs farem cas al Cisquet i fotrem el que ens roti; fins un dinaret pantagruèlic si s'escau.

    ResponElimina
  4. Mmmmm, en honor a la promiscuitat de la santa.... també ...Mmmmm, eh?

    ResponElimina
  5. Jo diria que és allò del Baltasar Gracián.
    Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
    Em refereixoal pregó, que és curt però diu l'essencial de la festa: on va faire ce que l'on voudra.
    Visca les festes de Santa Lumière!

    ResponElimina
  6. Ostres, no està malament aquest pregó per deixar temps lliure per fer el que vulguem!

    ResponElimina
  7. Suposo que amb un pregó com aqeust no faltarà el senyor Crowley, ni que hagi de venir del més enllà.

    ResponElimina
  8. perdó islandeses...en que estaria jo pensant

    ResponElimina
  9. Bon lema. No se'n parli més, que així farem :-)

    ResponElimina
  10. Clídice, la idea és fugir dels pregons de festes a càrrec del plasta de torn, que xerra i xerra, fa cites a tort i a dret (majoritàriament a tort), i acaba amb exhortacions ridícules o absolutament previsibles.

    ResponElimina
  11. Girbén, veig que has captat l'essència d'aquestes festes!

    ResponElimina
  12. Galderich, el que comentes és el que avui els analistes denominen "efectes colaterals", haw, haw!

    ResponElimina
  13. SM -aka l'home sense avatar-, l'oncle Aleister no se'n perd ni una d'aquestes festes. De vegades he pensat que no fos ell la reencarnació de la santa atea, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Aris, em sap greu decebre les teues espectatives, però aquest divendres no hi ha previst cap merrie melodies. Però t'anticipo que he descobert noves veus islandeses que prometen molt. Aviat parlo d'elles.

    ResponElimina
  15. Eduard, veig que tu també acabaras sent un fidel devot d'aquesta santa atea :)

    ResponElimina
  16. Ai el gran Rabelais! Cada cop que recordo Pantagruel somioen una vida diferent...!

    ResponElimina
  17. Lluís, probablement avui l'oncle Rabelais estaria prohibit o seria considerat políticament incorrecte, i més probablement encara es desaconsellaria absolutament com a lectura infantil o juvenil. Jo el vaig llegir de petit, que era un dels pocs llibres que teniem a la biblioteca de l'escola: era una versió retallada, però no tant com per no fer volar la imaginació.

    ResponElimina
  18. En qui cap CAP el que cap en aquesta atea i promíscua.... si Crowley aixeques el CAP????
    Bon programa de festes...
    A10 AX

    ResponElimina
  19. Un pregó de no fer-se pregar. Més aviat una declaració d'intencions, un ideari. Venint de Rabelais, taula i llit deu anar ben servit!

    ResponElimina
  20. Astrum, en aquest cas concret, el que Crowley aixecaria seria una altra cosa, haw, haw!

    ResponElimina
  21. Enric, comulgo amb les teues paraules (se'm nota la vena mística, oi?)

    ResponElimina