14 de setembre de 2011

CHALAND I LA CENSURA


Que la censura encara existeix és quelcom que queda en evidència cada dia. I de totes les seues múltiples manifestacions i formes, una de les més vomitives és aquella que té el seu origen en l’error o la ignorància del censor.
M’explicava un gran amic meu i conegut blocaire –no dono més dades, que no vull que rodi el seu cap- que treballa per a l’església catòlica com a il·lustrador, que sovint li fan canviar els vestits dels personatges dibuixats amb el pretext que mostren massa carn. El meu amic es despaciència i s’enrabia, i de vegades –cada cop menys- fa l’esforç de defensar els seus dibuixos sense retocar basant-se en les pròpies descripcions bíbliques, però només aconsegueix perdre el temps i enfadar-se encara més. "Quanta ignorància hi ha pel món!", em diu, queixós, i jo li replico que el gran Chaland –un dels millors dibuixants que mai han existit, i si no ho teniu clar, llegiu El cometa de Cartago- va tenir problemes similars quan, ja famós, va il·lustrar alguns episodis de la Bíblia per a una editorial catòlica.
És el cas de la imatge que encapçala aquest post, corresponent a Blandine devant les quais de Lyon, realitzada el 1990, pocs mesos abans de morir. A Chaland li van refusar l’esborrany que es pot veure en segon lloc, argumentant que el vestit de la noia havia d’estar net, immaculat i sencer, ja que el contrari no quedaria bé en una màrtir de l’església.
Chaland va modificar la imatge i va fer un vestit impol·lut i sense esgarrats, però també va canviar la mirada del lleó i la de la màrtir.
Era el millor.

30 comentaris:

  1. No m'estranya gens, la imatge en color ens mostra una dona clàssica, sotmesa i resignada, la de baix té una mirada resoluda i un punt fanàtica. Massa esperit lliure en les femelles de l'espècie no és acceptable, ni tan sols en les màrtirs de Vaticà & Co.

    ResponElimina
  2. Amb aquest tipus de censura, l'esglèsia el que ha aconseguit, és crear dins i fora, un munt de tarats i reprimits que arrosseguen conseqüències diverses.

    L'expressió del lleó no és massa ferotge en cap dels dos dibuixos, més aviat sembla demanar opinió o permís per saber si se la pot encruspir.
    Tot i que és Blandine. . .(ui... quin acudit més dolent)

    ResponElimina
  3. Sense entrar en consideracions ideològiques, si l'Església paga els dibuixos, no pot demanar com els vol? Si en Chaland hagués vist ferit el seu honor d'artista sempre es podia negar a complir l'encàrrec (i a cobrar-lo). Dic jo.

    ResponElimina
  4. Sort que el van censura perquè la imatge millora!

    ResponElimina
  5. Grandíssim Chaland! Visca el Cometa! Però això no ho veig tant com a censura, més aviat és que qui paga mana. Si li haguessin demanat que el vestit fos blau enlloc de blanc tampoc no hagués passat res. Qüestió de gustos, i si fas un encàrrec tens un cert dret a imposar-los...

    ResponElimina
  6. trobo que el lleó de sota mira massa cap avall i el lleó de sobre massa cap a munt... què els hi estarà passant als lleons que van tan desorientats...?
    o potser és que no m'he posat les ulleres de mirar bé..

    ResponElimina
  7. Pagant Sant Pere canta, i els dibuixants canvien els esborranys. Però als censors sempre se'ls pot colar algun que altre gol.

    ResponElimina
  8. Home, es que la segona dama per l'expressió de la cara sembla que gaudeix amb l'atac del lleó que mira cap a la seva entrecuixa. A mes amb la faldilla trencada mes aviat sembla una prostituta. Massa per a la església!

    ResponElimina
  9. Com que si em poso a parlar dels catòlics acabaré fatal, només dic que "El cometa de Cartago" potser és el millor còmic d'en Chaland i un dels millors que he llegit mai. Em pregunto perquè no s'ha dut al cinema: la planificació del dibuix és un storyboard fantàstic.

    ResponElimina
  10. Casos com aquest n'hi ha d'haver molts, i no cal topar amb l'església, segur. Hi ha molt censurador per món. Presentar un projecte a una empresa et porta sorpreses d'aquest tipus, rebre rebuig perquè la imatge que es dóna no és casta i pura, quan després son els primers a tenir doble moral. Que ho vegin tot d'aquesta manera ja demostra que tenen la mirada bruta. M'encanta quan el dissenyador es permet la seva particular venjança.

    ResponElimina
  11. Clídice, personalment trobo molt més eròtica la imatge en color: a l'antiga, les mirades van cada una pel seu costat; a la nova, la de la noia ho deixa entreveure tot, i això que la roba està intacta...

    ResponElimina
  12. Carme J, ja se sap: amb Blandine, el lleó ho té mastegat, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Tirant, sense entrar en consideracions ideològiques, un encàrrec artístic té un cert paral·lelisme amb la llibertat de càtedra: hom li pot encarregar a Picasso -posem un famós, per anar sobre segur- un quadre sobre el tema X o l'esdeveniment H, però no tinc clar que després pugui anar més enllà de l'opinió estètica. Ni que sigui l'església. I així també en el cas d'una escultura, una novel·la, un assaig... i un tebeo, evidentment.

    ResponElimina
  14. Galerich, aquest cop, i sense que serveixi de precedent, estic plenament d'acord amb tu :)

    ResponElimina
  15. SM, el mateix plantejament que li he fet al Tirant te'l faig a tu: un encàrrec artístic és diferent de la resta.

    ResponElimina
  16. Lolita, jo el lleó de baix també el veig que ni es mira a la màrtir, però el de dalt em sembla que va directe; d'aquí la cara d'avergonyiment d'ella (o deu ser cosa de la meua ment retorçada, ai...)

    ResponElimina
  17. Alyebard, els nostres paisans de la nova cançó en són un bon exemple de com reconvertir la censura en protesta. Tenia molt de mèrit!

    ResponElimina
  18. Raul, però amb tot el que tu comentes, als censors encara se'ls hi va colar una de grossa: fixa't que, tant a dalt com a baix, la màrtir du... els llavis pintats! I diria que d'això a l'imperi romà no en tenien, haw, haw!

    ResponElimina
  19. Lluís, en mans d'un bon director, seria genial. Però el cine darrerament deixa molt que desitjar pel que fa a l'aspecte estètic, ai... Sense anar massa lluny, mira que li van fer a la meua estimada Adéle Blanc-Sec, snif!

    ResponElimina
  20. XeXu, jo també flipo amb certes visions i interpretacions que des de l'església -o de cercles propers a ella- es fan. Ara em ve al cap el cas del Teletubbie acusat de "propagar l'homosexualitat entre els nens": s'ha de estar molt malalt per arribar a pensar així!

    ResponElimina
  21. Allò de la pobra Adèle va ser un fiasco. Sort que no vaig pagar per veure-la.

    ResponElimina
  22. Lluís, després d'això, espero que a ningú se li acudeixi portar al cine les aventures d'en Néstor Burma. El risc és massa gran!

    ResponElimina
  23. Parlant d'homosexualitat, aquest senyor no sé si és un capella o un comediant. Te un munt de xerrades que fan riure a base de bé!!!
    http://www.youtube.com/watch?v=luEk0QVhEIM&feature=player_embedded#!

    ResponElimina
  24. No m'has entès. No hi ha cap error del censor, en cas que es consideri censura. Es un canvi completament voluntari. A l'església el llavis tant se'ls dona si els te pintats o no. O si es real o no per a l'imperi romà. Això si que seria en tot cas seria un error de l'artista. Jeje.

    ResponElimina
  25. En tot cas, el dibuix és magnífic, i es fa difícil de dir, quin dibuix hauria estat millor, perquè no és fàcil comparar un original acabat, amb una maqueta prèvia!

    Avui dia la censura que exerceix el client cap al creatiu (que té justificacions comercials enlloc de religioses) és tan odiosa pels artistes, com ho devia ser en aquella època, per les mateixes raons que aleshores: fer repetir i repetir una obra, fins aconseguir el resultat "òptim", prescindint del criteri del autor.

    Qui paga...mana.

    Si algún dia es publiquéssin totes les obres que han quedat abandonades, per correccions despiatades de clients eternament insatisfets, ompliriem tres vegades el Louvre!

    Ai, perdoneu l'extensió del meu comentari...com es nota, que aquest tema em toca la fibra, eh? :-)

    ResponElimina
  26. Carme, esperava ansiós el teu comentari com a il·lustradora professional :)

    ResponElimina
  27. Carme J, confesso que em deixes una mica descol·locat: he repassat el post i no veig que es parli d'homosexualitat per enlloc (?)

    ResponElimina
  28. Leblansky, sense ànim de portar la contrària, quan un treballa per l'església catòlica, ja s'ha de fer càrrec de quin estil tindran els encàrrecs.

    ResponElimina
  29. Llàstima! Amb els retocs es perden les referències atàviques. La bella i la bèstia acaben tenint una expressió massa penitent.

    ResponElimina