SM, la Rothko mai no falla! [i respecte al tema de l'avatar: reconec que el meu bloc fa coses misterioses, entre elles la de no deixar-me entrar com a Leblansky, i haver de fer-me una nova identitat]
Carme J, ara que ha acabat la festa i tothom ja ha marxat a casa, et vaig a confessar un secret: sempre he pensat que santa Lumière i tu sou ànimes (que no vides!) paral·leles :)
Són els focs artificials menys falleros que he gaudit mai! Potser dones idees als pirotècnics que ja han provat de fer ballar els coets amb música (i no se'n surten), que han reinventat el "kitsch" fent caure cors i formes diverses de diferents colors del cel fosc... Pintar l'obscuritat amb ratlles horitzontals és una bona troballa. No ho podeu sentir, però cada esclat longitudinal en obligava a fer un "oohhhh!" com una onada sònica. Com als "sanfermins", ja esperem i preparem les festes del proper any. Visca Santa Lumière, "lúbrica" i incentivadora dels focs artificials més ardents, dinàmics, coloristes i sorollosos!!!!
Ooooooh! no es poden allargar les festes?
ResponEliminaUns focs artificials una mica estranys, però un bon final de festa. I fins l'any que ve.
ResponEliminaun castell de focs artificials silenciós i delicat..un foc de colors molt especial, m'encanta!!
ResponEliminaRothko for ever, and ever..! bon cap de 7mana!
de principi a fi es veu com el castell de focs ha anat pujant d'intensitat.....espero que hagis deixat contenta a la santa amb tots els actes
ResponEliminaMagnífic! Tinc previst parlar del pirotècnic properament.
ResponEliminaUn gran encert encarregar els focs a la Rothko Fierworks Co. No deceben mai. (Per cert, és el teu punyeter blog que no em deixa psoar l'avatar!)
ResponEliminaNo sabia que el Rothko es dedicava a la pirotècnia de Festa Major. El món de l'art també pateix la crisi i els artistes han de ser multifuncionals.
ResponEliminaCagun els mercats... :-)
Mira, per una vegada, i sense que serveixi de precedent: avui m'has emocionat tiu :)
ResponEliminaPirotècnia Rothko, pel que observo. Uns focs artificials silenciosos i estàtics... com la discoteca immòbil. Una festa major d'inspiració zen.
ResponEliminaCom faig a tots els espectacles pirotècnics.: Ooooh, Ooooh.
ResponEliminaUns focs artificials que no artificiosos. Excel·lent cloenda d'una festa major!
ResponEliminaCastell majetuós, ateu, il·lustrat i promíscuo de pas, molt propi d'aquesta santa i les seves festes.
ResponEliminaEm quedo amb la traca final !!!
Gràcies
Aris, celebro que hagis passat unes bones festes virtuals. L'any que ve s'intentarà allargar els dies festius :)
ResponEliminaXeXu, ja se sap que en el món virtual tot tendeix a resultar diferent. Bones festes!
ResponEliminaLolita, el teu avatar ja apuntava als colors de la festa :) Bon cap de setmana!
ResponEliminaGarbi, santa Lumière és insaciable :)
ResponEliminaAllau, amb un pirotècnic així, l'èxit del castell estava assegurat :) Espero amb ganes el teu post!
ResponEliminaSM, la Rothko mai no falla! [i respecte al tema de l'avatar: reconec que el meu bloc fa coses misterioses, entre elles la de no deixar-me entrar com a Leblansky, i haver de fer-me una nova identitat]
ResponEliminaTirant, ja veus que la crisi afecta a tothom. I aquest "tothom" és francament ampli, haw, haw!
ResponEliminaClídice: :) [amb tendresa]
ResponEliminaLluís, no n'era conscient de l'aroma zen que ha impregnat bona part de la festa. Però confesso que m'agrada, ni que sigui pel toc exòtic i xenòfil :)
ResponEliminaAlyebard, jo també soc dels que estic tot el castell amb al boca oberta i fent os; i al final, aplaudeixo!
ResponEliminaGaderich, venint d'un especialista com tu, la teua nota encara té més valor.
ResponEliminaCarme J, ara que ha acabat la festa i tothom ja ha marxat a casa, et vaig a confessar un secret: sempre he pensat que santa Lumière i tu sou ànimes (que no vides!) paral·leles :)
ResponEliminaSón els focs artificials menys falleros que he gaudit mai! Potser dones idees als pirotècnics que ja han provat de fer ballar els coets amb música (i no se'n surten), que han reinventat el "kitsch" fent caure cors i formes diverses de diferents colors del cel fosc... Pintar l'obscuritat amb ratlles horitzontals és una bona troballa. No ho podeu sentir, però cada esclat longitudinal en obligava a fer un "oohhhh!" com una onada sònica. Com als "sanfermins", ja esperem i preparem les festes del proper any. Visca Santa Lumière, "lúbrica" i incentivadora dels focs artificials més ardents, dinàmics, coloristes i sorollosos!!!!
ResponEliminaNo podia ser millor... i m'has fet recordar la Rothka Rothko del terrat... avui la tornaré a posar a la taula...
ResponEliminaÁbradas, si hi hagués un pregó de comiat de festes, el teu comentari seria l'ideal com a cloenda de les de Santa Lumière :)
ResponEliminaAstrum, m'has d'explicar què és això de la Rothka Rothko!
ResponEliminaEl que fa la suggestió! He vist els focs i els he sentit esclatar!
ResponEliminaEnric, no és suggestió: ho has vist i ho has sentit com cal!
ResponElimina