PSICOLOGIA DEL IOGURT (NOVES AVENTURES DE L'ELENA)

-Que no, mama, que no em puc emportar iogurt a l’escola, que s’espatxurra tot! –replicava  l’Elena, amb to ferm, a la proposta de canviar d’esmorzar.

-Però filla, si te’l poses al lateral de la motxilla no li pot passar res –insistia la Carme-, allà no hi ha cap cosa que el pugui esclafar.

-Que no, mama, que no, que jo ja sé el que em dic: tot és qüestió de psicologia.

L’Elena va de dilluns a divendres a un taller ocupacional per a persones especials com ella, i s’ho passa la mar de bé, però la sortida de casa cada dematí li representa un autèntic trauma.

S’aixeca força d’hora, es dutxa, es pentina, juga una estona amb el gos, i tot va la mar de bé fins que sona el timbre de la porta de casa, senyal que el cotxe que la du al taller l’està esperant afora: aleshores, l’Elena es transforma en una mena de petita Hulk, i surt remugant, quan no cridant als quatre vents el seu cabreig per haver de marxar a la feina.

Cada tarda, quan torna, explica com s’ho ha passat de bé i com li agraden la majoria d’activitats que fan allà, però al matí següent, el so del timbre li transforma novament el caràcter.

La Carme no es dona per vençuda i en parla contínuament amb la seua filla per tal d’aconseguir evitar o minvar aquest moment traumàtic de cada dia.

Però el tema del iogurt la va descol·locar per complet.

-Elena, què vols dir amb això de la psicologia? No li veig la relació amb el iogurt, filla.

-Deixa-ho estar, mama, tu no ho entendries. Però si us plau, no em posis iogurt per esmorzar.

-I tant que te’l poso, si a tu sempre t’ha agradat.

I a la tarda d’aquell mateix dia, l’Elena va tornar amb la motxilla empastifada de iogurt.

-Ja t’ho havia dit, mama, és massa perillós. I a més, m’he quedat sense esmorzar.

La Carme no s’explicava com s’havia pogut trencar el iogurt, però va fer un nou intent al dia següent.

I novament, l’Elena va tornar amb la motxilla regalimant iogurt.

-Mama, no em tornis a posar iogurt, que em quedo sense esmorzar.

-Però Elena, com potser que el iogurt s’esclafi? Si al lloc on te’l poso a la motxilla no es pot fer malbé. No t’hauràs assegut a sobre? No t’hauràs barallat amb algú de classe?

-Que no, mama, que no, que només és qüestió de psicologia. Tu sempre em dius que si vaig al taller amb alegria, les coses m’aniran millor oi?

-I tant, Elena, però quina relació té això amb el iogurt?

-Mira, jo cada matí em llevo amb il·lusió, però quan sento el timbre i sé que haig de marxar, em poso de mal humor. No puc evitar-ho, mama, però he descobert un truc per que se’m passi ràpid. Quan tanco la porta del carrer, i tot just abans de pujar al cotxe, faig uns quants crits ben forts mentre amb tota la ràbia li dono un parell de cops a la motxilla contra el terra. Llavors em torno a posat la motxilla a l’esquena, entro al cotxe i sec al meu seient molt més tranquil·la. Al principi el conductor s’esverava, però ara ja no em diu res. Oi que és un bon sistema? És clar que, si hi ha iogurt a dintre...

La Carme no sabia quina cara posar.

-I mama, per internet he vist que els japonesos també fan una cosa molt pareguda, que diuen que és qüestió de psicologia, i els va molt bé.

Finalment, la Carme optà per abraçar a la seua filla i eliminar el iogurt de la dieta dels matins.

Ara, mentre ella i l’Elena segueixen treballant el tema de la sortida de casa, de tant en tant fan broma amb el iogurt, i han elaborat, entre rialles, una llista de productes espatxurrables.