23 de setembre de 2011

CÒCTEL

Si sovint la Carme i jo coincidim en gustos musicals, no és el cas del tema d’avui, Death Major, una estranya fusió d’indietrònica i rap signada per 13 & God -que són The Notwist amb els raperos Themselves- i que forma part del disc Own Your Ghost.
Ella, que no té problemes per escoltar el pop electrònic suau i delicat dels Notwist, a dures penes aguanta la velocitat rapera i seca que contamina aquests 13 & God. Jo em quedo admirat de com ha quedat de bé la barreja teòricament impossible.

18 comentaris:

  1. En fi, us dono la raó a tots dos. Malgrat tot, la música és insuportable per molt que arribi a acoplar dos estils diferents.

    ResponElimina
  2. Pel meu gust, el rap on millor està és a la cuina, però segur que ell deu preferir el mar. . .

    M'agrada molt aquesta música, perquè quan els 13 & God callen, sento un plaer enorme!!!

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tu, Carme J.

    (Ho sento, Leb).

    ResponElimina
  4. rap i pop combinen prou bé, però no és un plat que tastaria gaire sovint..tot i que està prou aconseguit!
    la imatge és preciosa!

    ResponElimina
  5. ... m'ho sembla a mi o hi ha moments on el rapero sembla que s'estigui ofegant? No se senten sorolls de bombolles?

    Amb tot, atesa la "qualitat" de la proposta d'avui, si l'esmentat rapero fos sota l'aigua sense poder cantar, tampoc no passaria res. ;-)

    ResponElimina
  6. Genial la crítica de la Carme J. La veritat és que sonen com si el Gollum s'hagués comprat una caixa de ritmes. Com a fan del Gollum i de les caixes de ritmes no puc negar que m'agrada força. Però un parell de minuts menys (especialment el tros que sembla que el Gollum es fa una ratlla i s'accelera) li haguessin sentat bé.

    ResponElimina
  7. t'has superat Leb, aquest cop estàs d'un enrotllat que no vegis, et direm Mr. Leblansky T

    ResponElimina
  8. Salomó, vull dir, Galderich, celebro que, més enllà de la teua decisió de repartir equitativament, la música segueixi sense agradar-te: francament, aquest cop no m'has decebut, haw, haw!

    ResponElimina
  9. Carme J, anava dir-te allò de "és com la tònica: això és que els has sentit poc"... pèro em temo que això del rap no et va gens ni mica, almenys el musical. L'altre he pogut constatar que sí :)

    ResponElimina
  10. Mari Carmen, això teu no val: és qüestió de carmes :)

    ResponElimina
  11. Lolita, gràcies pel comentari sobre la imatge, venint de tu té moltíssim valor :) La veritat és que m'hi passo una bona estona fent les il·lustracions de cada post. Què t'haig de dir a tu, oi?

    ResponElimina
  12. Tirant, gràcies per certificar, un cop més, la qualitat del merrie melodies de cada divendres ;)

    ResponElimina
  13. SM, tot i ser força crític el teu comentari, constato que és el més positiu!!!

    ResponElimina
  14. Aris, rectifico el comentari que acabo de fer -el dirigit al SM. El teu ara és el més positiu :)

    ResponElimina
  15. La teva faceta de grafista em té cada cop més captivat (no així els teus gustos musicals, sincerament). Tant és així que encara et demanaré que em facis la capçalera del blog...

    ResponElimina
  16. Jo en música sóc molt obert i us he de donar la raó.

    ResponElimina
  17. Lluís, pel que fa a la part gràfica, intueixo que tant tu com jo li dediquem una bona estona, tanta com a la part escrita.
    I ja és molt que hi hagi coincidència en una part dels gustos: la gama és tan àmplia, que resulta difícil trobar massa punts en comú. Jo intento ser el més receptiu possible i d'entrada no dir no a res [excepte a al comic sans, haw, haw!).
    I si algun dia se t'acut demanar-me que et tiri una mà o les que calgui per la capçalera o el que sigui, no et tallis: per mi serà un plaer.

    ResponElimina
  18. Eduard, ara m'has deixat dubtant: si dius que ets obert musicalment parlant, a qui li dones la raó? Vull dir, estàs d'acord amb Galderich & cia o amb mi?
    [La qüestió supera amb escreix la terrible polèmica entre els partidaris del Nesquick i els del Colacao :)

    ResponElimina