“Benvolguts, benvolgudes:
Avui comencen les festes populars en honor a la patrona d’aquest bloc, Santa Lumière, il·lustrada i promíscua. Feu vostre el lema que François Rabelais va proposar com a base de l’abadia de Telema:
Fais ce que tu voudras”
[fi del pregó]
ja? això és un pregó interruptus! no sé pas si a la santa li agradarà :O
ResponEliminaHi haurà xocolata desfeta? Ball de fi de festa?
ResponEliminaDoncs farem cas al Cisquet i fotrem el que ens roti; fins un dinaret pantagruèlic si s'escau.
ResponEliminaMmmmm, en honor a la promiscuitat de la santa.... també ...Mmmmm, eh?
ResponEliminaJo diria que és allò del Baltasar Gracián.
ResponEliminaLo bueno, si breve, dos veces bueno.
Em refereixoal pregó, que és curt però diu l'essencial de la festa: on va faire ce que l'on voudra.
Visca les festes de Santa Lumière!
Ostres, no està malament aquest pregó per deixar temps lliure per fer el que vulguem!
ResponEliminaSuposo que amb un pregó com aqeust no faltarà el senyor Crowley, ni que hagi de venir del més enllà.
ResponEliminano hi haura merry melodyes amb irlandeses?
ResponEliminaperdó islandeses...en que estaria jo pensant
ResponEliminaBon lema. No se'n parli més, que així farem :-)
ResponEliminaAmén a això.
ResponEliminaClídice, la idea és fugir dels pregons de festes a càrrec del plasta de torn, que xerra i xerra, fa cites a tort i a dret (majoritàriament a tort), i acaba amb exhortacions ridícules o absolutament previsibles.
ResponEliminaAlyebar, hi haurà, hi haurà -si vols :)
ResponEliminaGirbén, veig que has captat l'essència d'aquestes festes!
ResponEliminaCarme J, mmmm també, també!
ResponEliminaEulàlia, diries bé :)
ResponEliminaGalderich, el que comentes és el que avui els analistes denominen "efectes colaterals", haw, haw!
ResponEliminaSM -aka l'home sense avatar-, l'oncle Aleister no se'n perd ni una d'aquestes festes. De vegades he pensat que no fos ell la reencarnació de la santa atea, haw, haw!
ResponEliminaAris, em sap greu decebre les teues espectatives, però aquest divendres no hi ha previst cap merrie melodies. Però t'anticipo que he descobert noves veus islandeses que prometen molt. Aviat parlo d'elles.
ResponEliminaCarme de la maleta: llum, càmera, acció :)
ResponEliminaEduard, veig que tu també acabaras sent un fidel devot d'aquesta santa atea :)
ResponEliminaAi el gran Rabelais! Cada cop que recordo Pantagruel somioen una vida diferent...!
ResponEliminaLluís, probablement avui l'oncle Rabelais estaria prohibit o seria considerat políticament incorrecte, i més probablement encara es desaconsellaria absolutament com a lectura infantil o juvenil. Jo el vaig llegir de petit, que era un dels pocs llibres que teniem a la biblioteca de l'escola: era una versió retallada, però no tant com per no fer volar la imaginació.
ResponEliminaAlors, on y va.
ResponEliminaBrian: sense impediments de cap tipus :)
ResponEliminaEn qui cap CAP el que cap en aquesta atea i promíscua.... si Crowley aixeques el CAP????
ResponEliminaBon programa de festes...
A10 AX
com es nota que la santa et reclama.....
ResponEliminaUn pregó de no fer-se pregar. Més aviat una declaració d'intencions, un ideari. Venint de Rabelais, taula i llit deu anar ben servit!
ResponEliminaAstrum, en aquest cas concret, el que Crowley aixecaria seria una altra cosa, haw, haw!
ResponEliminaGarbi, la santa ens reclama a tots :)
ResponEliminaEnric, comulgo amb les teues paraules (se'm nota la vena mística, oi?)
ResponElimina